A Catalunya hi ha 580 kilòmetres de costa, amb 280 km de platges. Des de Portbou (Alt Empordà), el municipi més al nord, fins a les Cases d’Alcanar (Montsià), el municipi més al sud, podem trobar 70 municipis costaners i 23 fars que il·luminen la costa catalana.

Els fars són els testimonis vius de la història de la navegació. Antigament, a la navegació, ja fos de cabotatge (veient la línia de la costa) o d’altura, es tenia la necessitat d’assegurar-se el rumb que es prenia amb la llum del far. A Catalunya, els primers fars que es van construir van ser els de Salou, Tarragona i Barcelona, entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Posteriorment, la construcció de fars va anar augmentant al segle XX, de la mateixa forma que ho feia la construcció de ports al litoral català Fins arribar a l’actualitat, al segle XXI, on els fars reben una total transformació tecnològica, substituint l’ofici del farer per sistemes automàtics.

Els fars aporten un element de tranquil·litat i seguretat als navegants. No és el mateix veure una costa fosca, desconeguda i amorfa que identificar-hi la claror amb la llum d’un far. És cert que avui en dia el vaixells van tecnològicament més ben equipats que en l’antiguitat, però encara es veu en la llum del far l’instrument que dona la confirmació visual del rumb.

S’ha de considerar que els fars, actualment, no només són edificis que orienten a navegants, sinó que són part de la nostra història, del nostre present i haurien de formar part del nostre futur. Alguns dels fars de Catalunya s’han transformat en centres d’interpretació o museus. Tenim exemples com el far del Cap de Creus que acull el centre d’informació del Parc Natural del Cap de Creus i també el far de la Banya, al port de Tarragona, que funciona com una extensió del Museu del Port de Tarragona.

Amb aquesta entrada hem volgut donar a conèixer la utilitat dels fars al llarg de la història i la seva importància per la navegació. Els fars són la llum que il·lumina en la foscor i també part del patrimoni cultural i paisatgístic d’un indret.

Referències

  • ALEMANY, J. (2006): Els fars de Catalunya. Autoritat Portuària de Barcelona.
  • VVAA (2010): Els fars de Catalunya. De nord a sud per la costa. Guies turístiques de Catalunya. Direcció General de Turisme (Generalitat de Catalunya).
  • GARAU, C. (2002): Els fars de Catalunya. Espais monogràfic número 48 hivern.