Com influeixen els astres en els oceans?

Tots els que heu estat a la platja durant hores, haureu pogut comprovar com hi ha variacions del nivell del mar al llarg del dia. És cert que hi ha regions on ho podem notar més, com a les costes banyades per l’Atlàntic, i d’altres on és menys perceptible, com les platges del Mediterrani. Tot i així, a totes les costes podem observar l’efecte de les marees.

S’entén per marea les oscil·lacions periòdiques i continues que es produeixen en els nivells d’altura dels mars i oceans. A part de les ones, són els moviments oceànics més fàcils d’observar.

Quan la marea puja o entra a la zona terrestre, s’anomena flux a aquest moviment ascendent. En canvi, quan el moviment és descendent i la marea baixa o surt, es parla de reflux.

Una mica d’història

Encara que són conegudes des de fa segles, les marees no van ser explicades fins que Isaac Newton no va aplicar la llei de la gravitació.

Newton va demostrar que hi ha una força d’atracció mútua entre dos cossos, i donat que, els oceans son lliures per moure’s, son deformats per aquesta força. Per consegüent, les marees són el resultat de l’atracció gravitacional exercida sobre la Terra per la Lluna i en menor proporció pel Sol.

Influència dels astres

Al estar la Lluna més a prop (385.000 km) de la Terra que el Sol, la seva força d’atracció és dues vegades més gran, per això és el factor principal que determina el període i l’alçada de les marees.

Per acció de la força gravitatòria, la Terra i la Lluna formen un sistema que gira al voltant d’un centre de rotació. Quan la Lluna es troba sobre la vertical d’un oceà, atrau les seves aigües i aquestes s’eleven (punt E de la figura 1). A l’altra cara de la Terra, el moviment de rotació del sistema Terra-Lluna provoca una força centrífuga que fa que les aigües també s’elevin (punt A de la figura 1). Aquest efecte es coneix com  marea alta o plenamar, moment en que l’aigua arriba al nivell més alt.

En canvi, en els  oceans que es troben a les cares que no estan alineades amb la lluna  les forces gravitatòries i centrifugues es contraresten, donant lloc a la marea baixa o baixamar.

Al llarg del dia es produeixen quatre marees, dues baixes i dues altres, que s’alternen aproximadament cada 6 hores.

L’acció del Sol també interfereix en les marees. Quan el Sol i la Lluna es troben en angle recte (90º) respecte la Terra, els seus efectes d’atracció es contraresten, donant lloc a les marees mortes. Això succeeix cada 15 dies, quan la Lluna està en quart creixent o minvant, la marea alta no aconsegueix el seu nivell màxim, ni la marea baixa el seu nivell mínim, és a dir, les marees no són tant pronunciades.

En canvi, quan la Lluna està en la seves fases més properes a la Terra, Lluna nova i Lluna plena, el Sol i la Lluna es troben en línia recta o alineats amb la Terra, els seus efectes es sumen donant lloc a les marees vives. On la marea alta si aconsegueix el seu nivell màxim i la marea baixa al seu nivell més baix.

Predicció

A Espanya, l’Institut Hidrogràfic de Marina, situat a Cadis, s’ocupa d’elaborar taules d’alçada de marees a partir de les seves amplituds i el seus períodes dels ports espanyols més importants. Aquests valors, juntament amb els càlculs de plenamars i baixamars corresponents, es publiquen a l’Anuari de Marees.

Avui en dia, les marees arriben a ser molt predicibles gràcies a aquestes taules de marees i són eines molt útils per pescadors i navegants marítims a l’hora de sortir al mar.

Referències

• ROSÓN PORTO, G.; VARELA, R. A. (2002): Manual de oceanografía física descritiva. Universidade de Vigo (Vigo).
• TARBUCK, E.; K. LUTGENS, F. (2005): Ciencias de la Tierra. Una introdución a la Geología Física. 8a edició. Pearson Educación, S.A. (Madrid).
• COGNETTI, G.; SARÀ, M.; MAGAZZÙ (2001): Biología marina. Ariel ciencia (Bologna).
• BYATT, A.; FORTHERGILL, A.; HOLMES, M (2002): Planeta Azul. Historia natural de los océanos. Ediciones B. Pg. 38-39 (Barcelona).