Com pot la ciència ciutadana protegir la posidònia en zones no protegides?
Descripció del projecte
El projecte Posidònia Activa és una iniciativa de ciència ciutadana que es desenvolupa al fons marí de la Costa Catalana, amb l’objectiu de localitzar, delimitar i estudiar les praderies de Posidonia oceanica en zones no protegides. Aquesta planta marina, endèmica del Mediterrani, és clau per la biodiversitat, la protecció costanera, la captació de CO₂ i la qualitat de les aigües.
És un projecte continu, on cada any augmenten les zones a estudiar, que porta en desenvolupament actiu des de 2020. Busca cartografiar amb precisió aquests hàbitats i promoure la seva conservació mitjançant la participació de submarinistes i esnorquelistes voluntaris, que recullen dades sobre l’estat de salut de les praderies i la biodiversitat associada. Així, es poden identificar les zones de major valor ecològic i fomentar noves mesures de protecció per evitar-ne la regressió.
Imatge 1: Logo del projecte Posidònia Activa. Font: Anèl·lides, serveis ambientals marins.
Necessitat del projecte i objectius
El projecte neix de la necessitat urgent de documentar i protegir les praderies de fanerògames marines en zones urbanes de la costa catalana, on no existeixen registres precisos sobre la seva localització ni el seu estat ecològic.
Aquestes zones presenten una gran biodiversitat marina, però també una manca important de sensibilització ciutadana, ja que sovint es perceben com a espais degradats o amb poc valor natural. A més, les pressions urbanes, la contaminació i la intensificació de l’activitat humana han posat en risc aquests ecosistemes, que són fonamentals per la salut del mar i la protecció costanera. Malgrat això, estudis previs com Urbamarbio han detectat més de 1000 espècies marines en aquestes platges urbanes, demostrant el gran valor ecològic amagat sota les aigües. Per això, cal fer un mostreig exhaustiu, identificar les praderies existents, i acostar la ciutadania al seu entorn marí, per fomentar-ne la valoració i conservació.
Imatge 2: Praderia de Posidonia oceanica a la costa catalana. Font: Andrea Comaposada.
És per això que d’aquí en surt el projecte que persegueix un objectiu principal de promoure la ciència ciutadana i valorar els recursos naturals litorals de Catalunya, tot centrant-se en la localització, delimitació i estudi de les praderies de Posidonia oceanica i la seva biodiversitat associada. Es busca entendre els beneficis ambientals d’aquest ecosistema endèmic del Mediterrani, així com la complexa situació que travessa a causa de diverses problemàtiques ambientals i de pressió humana.
Com desenvolupem el projecte?
Per fer-ho es duu a terme la localització precisa de les praderies de Posidonia oceanica mitjançant un estudi batimètric amb l’ús d’una sonda triple feix. Es delimita el perímetre de les praderies trobades i s’avalua la salut de la praderia utilitzant diversos indicadors: densitat de feixos, cobertura, longitud de fulla, longitud efectiva i enterrament. Per recollir aquesta informació, és necessària la participació de submarinistes voluntaris, els quals realitzen diverses tasques com fotografiar la biodiversitat associada a les praderies (les imatges es penjaran a la plataforma de ciència ciutadana Minka de l’ICM-CSIC) i prendre mostres biològiques per avaluar l’estat de salut de la praderia.
En tant que és un projecte de ciència ciutadana, Posidònia Activa compta amb la participació de diversos perfils que hi contribueixen:
- Els submarinistes tenen un paper fonamental en la recollida de dades subaquàtiques. Es tracta d’un col·lectiu format per persones titulades i amb experiència sota l’aigua, sovint amb coneixements previs sobre la fauna i la flora marina.
- La ciutadania en general també és un pilar central del projecte, especialment pel que fa a les accions de sensibilització i divulgació ambiental. Hi pertanyen les persones que participen en activitats com les sessions d’esnòrquel o les xerrades informatives, com també l’alumnat dels instituts que hi participen, reforçant així el vincle entre la societat i el coneixement científic.
- Les administracions públiques aporten suport logístic i ajuden en la comunicació i difusió del projecte. La seva implicació és clau per facilitar els permisos, coordinar amb les entitats locals i assegurar que els resultats obtinguts puguin tenir un impacte real en la gestió i conservació dels espais marins.
- L’equip tècnic i els col·laboradors són els encarregats del desenvolupament pràctic del projecte. Aquest grup inclou el personal responsable de la coordinació general, la realització de les jornades formatives, l’anàlisi de les dades recollides i la implementació de totes les accions previstes.
També hi participen infants i joves dels centres educatius de primària, que tindran un paper actiu a través de la proposta d’un congrés escolar. Aquesta iniciativa permet apropar el món marí als més petits, tot fomentant el seu coneixement, interès i respecte pel medi natural des d’una etapa primerenca.
Imatge 3: Submarinista realitzant una immersió pel projecte. Font: Anèl·lides, serveis ambientals marins.
Fases i resultats fins al moment
La primera fase del projecte es va realitzar a Creixell i Roda de Berà entre juliol de 2020 i gener de 2021, on es va localitzar una praderia de 80 ha amb dos individus de nacra (Pinna nobilis). Aquesta praderia es continua monitoritzant anualment.
La segona fase va tenir lloc a Coma-ruga i Sant Salvador durant 2021, on es van identificar 6 zones de Posidònia connectades per Cymodocea nodosa i es va estudiar la praderia més gran (10 ha), on es realitzen els mostrejos.
La tercera fase va començar a Calafell el juliol de 2022, localitzant una praderia extensa però en mal estat, iniciant un projecte de trasplantament de Posidònia mitjançant la recollida i cultiu de llavors en aquaris.
La quarta fase va començar el juliol de 2023 a Cunit i Cubelles, amb dues praderies d’1,53 ha i 4,54 ha, respectivament.
La cinquena fase va començar el juliol de 2024 a les costes del Garraf, als municipis de Vilanova i la Geltrú i Sitges, amb la col·laboració del Centre d’Estudis del Mar (CEM) de Sitges, que complementa el seu projecte de seguiment de les praderies de Posidònia a l’Espai Marí Costes del Garraf.
I actualment, 2025, tenim els permisos per començar amb la sisena fase del projecte a Badalona.
