Coneixem als pops?

Anèl·lides Biologia Comunicació Cultura Educació Educació ambiental Lleure Oceanografia Sense categoria

Com són els pops?

Els pops (Octopoda) són animals marins de la família dels mol·luscs cefalòpodes que no tenen esquelet, ni intern ni extern, i són un dels animals més peculiars que podem trobar al fons marí. Viuen a tots els oceans i les diferents espècies s’han adaptat a diferents hàbitats marins, des d’esculls de corall i aigües pelàgiques fins al fons marí.

Tenen un cap en forma bulbosa amb dos ulls de mussol. La part posterior és la cavitat pal·lial, una cavitat musculada formada pel mantell, on desemboquen els conductes reproductors i excretors de l’animal. La seva funció és protegir els ctenidis i alguns òrgans sensorials, a més, aquesta cavitat queda tancada i la renovació d’aigua es fa gràcies a un sifó. Els ctenidis són la brànquia típica dels mol·luscs.

Presenten vuit apèndixs que envolten la boca, denominats braços, proveïts de tentacles; els dos braços posteriors generalment els fan servir per caminar sobre el fons del mar, mentre que els altres sis s’utilitzen per buscar aliment. La cara interna dels braços està coberta per dues files de potents ventoses que li permeten subjectar-se o manipular objectes. Presenten una fina epidermis externa amb cèl·lules mucoses, cèl·lules sensorials i una dermis de teixit conjuntiu, formada principalment per fibres de col·lagen i molts pigments, com els cromatòfors, que són els que permeten canvis ràpids de color.

S’alimenten d’alguns animals i algues. Per reproduir-se, els mascles fan servir un dels seus vuit braços anomenat hectocòtil, que és l’òrgan reproductiu, i l’introdueixen dins la femella per dipositar els espermatòfors, una mena de càpsula que conté els espermatozoides.

Il·lustració de l’anatomia del pop. Club d’Inmersió Biologia :: 24. Glosario, Cefalòpode. (n.d.). Cibsub.Cat.

Són uns grans depredadors, els mecanismes d’atac depenen de la presa que consumeixin, que va des de tota mena de crustacis fins a peixos i altres cefalòpodes. Per desplaçar-se tenen un mecanisme mitjançant el qual expulsa aigua, cosa que permet propulsar-se a gran velocitat. Compte a més amb un dipòsit de tinta amb propietats tòxiques que usen per fugir de les amenaces. Poden fer servir la visió i el camuflatge per caçar, els braços per explorar i tocar l’entorn i agafar qualsevol aliment al seu abast. Amb interaccions interespecífiques (entre individus de diferents espècies) poden cooperar amb certs peixos per trobar preses amagades. A més, els pops poden forçar l’obertura de la closca dels animals, lliscant una petita pedra per bloquejar el tancament, i poden injectar una toxina paralitzant després de perforar la closca que permetrà que s’obri fàcilment. La toxina s’introdueix en un múscul molt precís i el pop ha d’aprendre i recordar on perforar cada closca.

El comportament dels pops sembla indicar una intel·ligència impressionant. El seu cervell funciona de forma sorprenentment semblant al cervell humà, amb una gran curiositat i desig d’explorar.

 

Alcalde, S. (2023, April 2). Curiosidades sobre los pulpos. National geographic.

 

Curiositats dels pops

  • Tenen la sang blava → Per sobreviure al fons de l’oceà, els pops van desenvolupar un tipus de sang per mitjà de coure, en comptes de ferro com els humans. Per això, tenen hemocianina, una proteïna més eficaç per transportar oxigen quan la temperatura de l’aigua és molt baixa, la qual fa que la seva sang sigui blava. Però aquest sistema també fa que siguin molt sensibles a canvis d’acidesa, per això preocupa com afectarà l’acidificació de l’oceà provocada pel canvi climàtic.
  • Mestres del camuflatge → Els pops tenen la particularitat de canviar de color i de textura per adaptar-se al medi, evitant així l’atac de depredadors. Per això, es valen d’uns pigments, els cromatòfors, que tenen a la pell i que expandeixen o contrauen a voluntat per canviar de color.
  • Tenen 3 cors → Posseeixen un sistema circulatori molt diferent dels mamífers, ja que compten amb tres cors. Dos d’ells s’anomenen branquials i bombegen la sang pobra en oxigen des del cos fins als ctenidis, on s’oxigena. El tercer, anomenat cor sistèmic, es troba a la base del mantell, prop del cap, i bombeja la sang ja oxigenada a la resta del cos.
  • Sistema nerviós molt desenvolupat → el cervell del pop és un dels més desenvolupats dels invertebrats, amb una gran capacitat per resoldre problemes i sent capaços d’aprendre i recordar a llarg termini, cosa que és deguda al gran volum de neurones. Per exemple, el pop comú Octopus vulgaris té aproximadament 500 milions de neurones. Dues terceres parts de les seves neurones es troben als braços.
  • Poden regenerar els tentacles → si un depredador ataca un pop i li arrenca un tentacle, aquest pot tornar a créixer en unes setmanes. A més, el tentacle nou és exactament igual a l’anterior en termes de mida i funció. Gràcies al seu sistema nerviós centralitzat, realitzen aquesta funció de manera ràpida i eficient.

 

 

Bibliografia