Coneixes els microplàstics que trobem a les nostres platges?

Anèl·lides Biologia Comunicació Cultura Educació Educació ambiental Lleure Oceanografia Sense categoria

Aquest tipus de fragments de plàstic es poden classificar en diferents categories, que es divideix en microplàstics (que són les partícules menors de 5 mm) i mesoplàstics (que són partícules que fan entre 5 mm i 2,5 cm).

Es poden classificar de diverses maneres:

 Pèl·lets: petites boles utilitzades per la indústria com matèria primera per a fer productes de plàstic. Són molt còmodes pel seu transport, ja que ocupen poc espai i es poden transportar en major quantitat.

 

 

 

 

 

 

Figura 1. AmbientePlàstico, El medio de comunicación de la Indústria del Plástico

Fragments rígids: petits trossos procedents de la fragmentació de plàstics de major mida, per l’acció d’erosió, la llum solar i l’aigua marina.

Figura 2. Aquae Fundación

Fragments esponjosos: són partícules de tacte esponjós, com els trossos de porexpan o gomes toves.

Figura 3. Fundación Mare Terra Fundación Mediterrània

Tant els fragments rígids com els esponjosos formen part dels microplàstics secundaris. Aquests són els que provenen de grans estructures de plàstic i que amb el pas del temps s’acaben convertint en microplàstics.

Els microplàstics tenen un impacte negatiu en el medi, tant pels éssers humans com per la fauna i la flora.

Com arriben els microplàstics al mar?

En general, tots els tipus de plàstic tenen diferents formes d’arribar als mars i oceans. En aquest cas les seves fonts d’entrada, al final, són unes que també poden ingerir els éssers humans o amb les que ens topem durant el nostre dia a dia.

Vies d’arribada:

→ Per aplicacions mèdiques

→ Per l’agricultura (ja que es poden trobar microplàstics en els plaguicides i fertilitzants)

→ Transport i mobilitat per carretera (els pneumàtics dels vehicles van deixant residu en l’asfalt que aquest amb la pluja acaba al mar)

→ Productes no biodegradables que es tiren pels vàters o desguàs

→ Productes d’ús personal

→ Rentadores (emissions en partícules, provenen dels teixits de la roba)

→ Transport de mercaderies

→ Procediments i tractaments industrials.

 Figura 4. Imatge de com és generen els microplàstics. Submon

Hi ha dues formes de fragmentació del plàstic: la fragmentació de partícules pel desgast físic i químic, i la fragmentació biològica, que es tracta de la interacció dels fragments plàstics amb éssers vius.

Segons la mida, la densitat i composició dels microplàstics aquests poden acabar en la sorra de les platges, surant per l’aigua, en els sediments i, fins i tot, poden acabar enfonsant-se en el mar.

Com afecten els microplàstics en el món marí?

El microbiòleg Gunner Gerdts diu que tots els organismes unicel·lulars del mar i bacteris aprofiten tota mena de suport per a instal·lar-se, en aquest cas utilitzen els microplàstics per a instal·lar-se.

Molts dels fragments de plàstic que arriben al mar s’incorporen a la cadena tròfica de la vida marina. El cas del zooplàncton n’és un bon exemple, ja que se’l menja i després no és capaç de digerir-lo. Aquest problema d’ingesta afecta de forma negativa en les taxes d’alimentació, supervivència i fecunditat dels copèpodes. Pel que fa a casos d’espècies més grans s’han arribat a detectar el 40% dels fragments de plàstic dins de balenes, dofins i tortugues i prop del 30% de les aus marines.

En general, els microplàstics acaben provocant en la vida marina (tant en peixos com en mamífers, plantes i aus) efectes negatius, ja que suposa un problema sobre la vida de totes les espècies sigui per ingesta o perquè estan al medi. En les espècies que mengen microplàstics s’hi pot observar una disminució en la seva alimentació. Això es deu al fet que els plàstics en l’interior no es digereixen i els hi donen la sensació de no tenir gana. També poden provocar canvis en el comportament, asfixia i alteració en la genètica.

Molts dels problemes que se saben que existeixen pel que fa als éssers vius que habiten en el mar o els oceans són els mateixos que provoquen en general els plàstics. De fet, s’està estudiant bé quins efectes negatius tenen els microplàstics o què provoquen en la fauna aquàtica i vegetal.

Què és la biomagnificació?

La biomagnificació consisteix en el fet que un animal es menja un contaminant i aquest material passa per cada punt de la cadena tròfica de principi a fi. Això passa també en el cas dels microplàstics, ja que són les espècies més petites les que ingereixen els microplàstics o nanoplàstics i aquests són menjats per altres espècies més grans fins que arribar al final de la seva cadena tròfica, que en molts casos és l’ésser humà.

 

Bibliografia: