Coneixes les meduses?
Quantes vegades, quan us heu banyat al mar a l’estiu, heu vist alguna medusa i us heu preguntat si picava? A les costes catalanes és habitual veure meduses, sobretot en el període de maig a setembre, és per això que us animem a conèixer una mica més sobre aquests animals tan fascinants!
Les meduses són uns dels organismes més vells de la Terra, van aparèixer fa més de 500 milions d’anys. Són animals invertebrats que formen part del grup dels cnidaris. Tenen un cos gelatinós en forma de campana, l’ombrel·la, del qual en surten els tentacles i el tronc, de forma tubular. Es caracteritzen per tenir el cos recobert de milers de cèl·lules urticants que utilitzen per capturar preses i defensar-se, els cnidòcits. Aquestes cèl·lules es troben sobretot als tentacles però també poden estar presents a l’ombrel·la. Es desplacen gràcies a les corrents marines i algunes poden ser bioluminiscents.
Com i de què s’alimenten?
Les meduses tenen la boca situada a l’extrem inferior. Presenten un estómac central del qual surten bosses gàstriques, que poden continuar-se dins dels tentacles, per tal de distribuir els nutrients per tot el cos.
La majoria d’espècies són carnívores i s’alimenten de petits crustacis que formen part del zooplàncton, com els copèpodes. Cacen amb els tentacles, els estenen formant una xarxa per atrapar els organismes que passen. Els cnidòcits dels tentacles s’encarreguen de que la pressa no escapi, i quan treuen els tentacles, traslladen les preses cap a la boca.
Per què trobem meduses a les costes catalanes?
Les meduses que trobem a les platges de Catalunya venen de mar obert, on formen “blooms” de grans dimensions. L’acció dels vents i les corrents superficials arrosseguen algunes d’aquestes meduses des de mar obert fins a la costa.
I per què a l’estiu és quan en veiem més? Això és degut a les brises marines. Durant els mesos càlids, la temperatura de la costa i de mar obert és molt similar, i quan l’aigua oceànica és arrossegada fins a la costa, es barreja fàcilment amb la costanera. Per tant, les meduses poden arribar a la línia de costa més fàcilment.
Suposen un perill pels humans?
Moltes de les picades de medusa es produeixen amb exemplars morts o amb restes de tentacles i, per tant, de manera accidental. La capacitat tòxica que tenen es manté un temps després de la mort de l’organisme. Tot i que en altres mars del món hi ha espècies de meduses que provoquen lesions greus i que poden arribar a causar la mort, les meduses presents al nostre litoral no són tan severes i no provoquen danys tan greus.
Espècies més comunes
Les diferents espècies de meduses són molt diverses en tamany i color sobretot. També varien en el grau de perillositat pel que fa a la seva picada. A les nostres costes trobem algunes espècies comunes, com són:
- Medusa bioluminescent (Pelagia noctiluca): espècie molt freqüent al litoral català, és de color rosat molt característic, amb tentacles que poden arribar fins als dos metres de longitud. És de perillositat elevada, tot i que no provoca la mort.
Figures 1. Medusa bioluminescent. Autora: Andrea Comaposada
- Borm blau (Rhizostoma pulmo): és de color blanc-blavós, amb una vora de color violeta. És de les més perilloses de les nostres costes.
Figures 2. Borm blau. Autora: Laura Sánchez
- Medusa ou ferrat (Cotylorhiza tuberculata): la seva forma és aplanada. El seu color i forma són inconfusibles, ja que recorden a un ou ferrat, d’aquí el seu nom. És bastant inofensiva.
Figures 3. Medusa ou ferrat. Autor: Anèl·lides
- Barqueta de Sant Pere (Velella velella): és de les més petites que trobarem a les nostres platges, de color blava i en forma de vela, d’aquí el nom. És quasi inofensiva, no suposa cap perill. Relativament freqüent a la primavera, de maig a juny.
Figures 4. Barqueta de Sant Pere. Autora: Andrea Comaposada
Proliferació de meduses al litoral català en els últims anys
En els darrers anys, el nombre de meduses de les nostres costes (i del Mediterrani en general) ha augmentat considerablement.
Un dels factors causant d’aquest augment és l’acidificació del Mediterrani, és a dir, la disminució del pH del mar com a conseqüència de les emissions de CO2 a l’atmosfera. Aquesta baixada del pH té un efecte directe en la producció de zooplàncton, l’aliment principal de les meduses.
Un altre factor és la sobreexplotació del mar i la sobrepesca. Això fa que disminueixen els animals que competeixen pel mateix aliment que les meduses. A més, també s’eliminen els seus depredadors, com són les tortugues i les tonyines. Tot això fa que la població de meduses pugui augmentar amb més facilitat.
Altres factors que poden afectar són l’augment de la temperatura del mar, la presència d’espècies invasores, la contaminació de les aigües i la intervenció humana, com la construcció de dics per protegir la sorra de les platges, cosa que crea un espai idoni per a la cria de les larves.
