Què són les microalgues?

T’has preguntat mai per què l’aigua de les piscines o estanys es torna verda quan no circula? La resposta es troba en les microalgues, uns microorganismes fotosintètics que, tot i ser invisibles a simple vista, són essencials per al planeta. No només són la base de la cadena alimentària dels ecosistemes aquàtics, sinó que també s’utilitzen com a recurs sostenible en molts sectors industrials.

Què són les microalgues?

Les microalgues són organismes unicel·lulars que realitzen la fotosíntesi, un procés que els permet transformar la llum solar, l’aigua i el diòxid de carboni en energia, generant oxigen com a subproducte. Es calcula que existeixen més de 44.000 espècies diferents de microalgues (Barsanti & Gualtieri, 2014) i són tan diverses que la seva classificació encara no és universal. S’estima que les microalgues produeixen al voltant del 50% de l’oxigen del planeta Terra juntament amb altres microorganismes fotosintètics marins (Yaacob et al., 2022) i les podem trobar en ambients molt diversos, tant aquàtics (llacs, mars i rius) com terrestres (p. ex. al sòl). Així mateix, la seva capacitat d’adaptar-se a condicions extremes, com entorns molt salins o àcids, demostra la seva resiliència i versatilitat.

Imatge 1: Exemple de cultiu de microalgues en fotobioreactors. Crèdit: EFEVerde.

Un potencial sostenible

Recentment, les microalgues han despertat un interès creixent com a font sostenible en un món on els recursos d’energia i aliments són cada vegada més escassos. El seu cultiu és relativament senzill i el seu creixement és ràpid, fet que les converteix en una opció interessant a explorar. Per exemple, els fotobioreactors són dispositius que ens permeten cultivar microalgues en condicions òptimes de llum, temperatura i pH per afavorir el seu creixement. Mitjançant l’ús d’aquests aparells no requerim ocupar l’espai de terres cultivables per a produir-les i, en el cas de les microalgues marines, tampoc del consum de recursos hídrics terrestres. La capacitat de les microalgues de créixer només amb llum, nutrients i aigua les fa menys exigents en comparació amb els cultius tradicionals, oferint una oportunitat de produir biomassa renovable de manera respectuosa amb el medi ambient.

Beneficis ambientals

Una de les característiques més destacables de les microalgues és la seva capacitat per capturar diòxid de carboni (CO₂). Durant la fotosíntesi, aquests microorganismes absorbeixen CO₂, contribuint a reduir la concentració d’aquest gas d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Empreses com BrilliantPlanet (www.brilliantplanet.com) han aprofitat aquest avantatge utilitzant les microalgues per eliminar CO₂ de l’aire, generant biomassa estable que es pot enterrar, de manera que el carboni es manté al sòl durant milers d’anys. Aquest procés de captura de carboni s’estima que és entre 10 i 50 vegades més efectiu per unitat d’àrea que el dels arbres i plantes superiors (BrilliantPlanet).

Superaliment del Segle XXI

Les microalgues són reconegudes com a superaliments gràcies al seu ric contingut nutricional. Són una excel·lent font de macromolècules, com proteïnes, àcids grassos i vitamines dels grups A, B, C, i E. Per posar un exemple, estudis previs han demostrat que la microalga Chlorella pot produir fins a un 50% més de proteïna que moltes plantes i animals (Yaacob et al., 2022). Aquest ric contingut nutricional ha portat a la seva incorporació en diversos productes, com ara càpsules, pols i líquids, que es comercialitzen com a suplements alimentaris saludables.

Imatge 2: l’Espirulina en pols, una microalga classificada com a superaliment. Crèdit: www.pharmascalabis.com.pt

Aplicacions innovadores

Les microalgues ofereixen un ampli ventall d’aplicacions innovadores en diversos sectors. Alguns exemples en són:

  1. Producció de biocombustibles: Una de les aplicacions més prometedores és la producció de biocombustibles. Els alts nivells de lípids que contenen les microalgues fan que siguin una matèria primera ideal per a la producció de biodièsel. Aquest biocombustible renovable presenta un menor impacte ambiental en comparació amb els combustibles fòssils.
  2. Colorants naturals: Els pigments fotosintètics presents a les microalgues poden ser utilitzats com a colorants naturals, una alternativa sostenible als colorants sintètics, sovint tòxics. Algunes empreses com Algaeing (www.algaeing.com) o Mounid (www.mounid.se) estan innovant en la producció de tints tèxtils a base de microalgues, que redueixen l’impacte ambiental en el procés de tinció de la roba.
  3. Cosmètics naturals: Les microalgues estan guanyant popularitat a la indústria de la bellesa. Els seus antioxidants, nutrients i compostos bioactius ajuden a protegir la pell dels raigs ultraviolats, convertint-se en ingredients molt atractius per a cremes i altres productes cosmètics.

Imatge 3: Els pigments blaus de les microalgues poden ser usats com a colorants tèxtils. Crèdit: www.mounid.se

Conclusió

Les microalgues són organismes clau per al medi ambient que, al mateix temps, ofereixen un gran potencial per al sector industrial. La seva capacitat per generar oxigen, capturar carboni i proporcionar solucions sostenibles les converteix en un recurs inestimable per a la societat. A mesura que avança la investigació i el desenvolupament de tecnologies, els seus usos es multipliquen, obrint pas a noves oportunitats per afrontar reptes globals com la crisi alimentària i el canvi climàtic. Continuar amb l’exploració d’aquests fascinants organismes ens permetrà avançar cap a un futur més saludable i respectuós per al nostre planeta.

Bibliografia

https://www.brilliantplanet.com/

https://www.cajamar.es/storage/documents/microalgas-1444391623-ca345.pdf

https://www.sunchlorellausa.com/blog/healthy-tips-4/microalgae-what-it-is-and-why-you-should-consume-it-420

Yaacob, N. S. et al. (2022) ‘Chapter 17 – Microalgae biotechnology: Emerging biomedical applications’, in Algal Biotechnology. [Online]. Elsevier Inc. pp. 335–346.

Barsanti, L., & Gualtieri, P. (2014). Algae: Anatomy, Biochemistry, and Biotechnology, Second Edition (2nd ed.). CRC Press.

 

 

Autora: Ainhoa Hermida