D’esquena al mar

En el marc de la Diagnosi Mar i ESS de Barceloneta Proa a la Mar volem compartir amb vosaltres la nostra reflexió.

La desconnexió entre la ciutat de Barcelona i el mar ha estat suplerta diverses vegades a la història per transformacions, en gran mesura, del port. Si es vol caminar cap una veritable relació ciutat-mar, és necessari promoure que la ciutadania protagonitzi una efectiva vinculació amb la costa i que la biodiversitat de les platges passi a esdevenir un element clau en la gestió del litoral barceloní.

El 17 d’octubre de 1986, Joan Antoni Samaranch digué: “À la ville de Barcelone”. S’inicià, així, un dels processos de remodelació més importants del litoral de la capital catalana, sense oblidar els succeïts anteriorment el 1477 i el 1859, la construcció artificial del port per part de Stassí Alexandrino i l’ampliació del mateix de Josep Rafo, respectivament. El projecte per la Barcelona 92 eliminà els obstacles entre barris i costa, dibuixà una nova línia litoral, transformà el Poblenou i modificà el port de Barcelona amb la creació del nou Moll de la Fusta, entre altres actuacions. Tot plegat fou conegut com l’obertura de la ciutat al mar.

Arran d’aquest fet, és força habitual passejar pel Passeig Marítim o el Passeig de Colom i veure com els turistes gaudeixen dels espais recuperats pels Jocs Olímpics o escoltar com un barceloní explica, als seus familiars o amics de visita, que abans del 1992 “vivíem d’esquena al mar”. L’expressió, ja utilitzada entre mitjans dels segles XIX i XX, és coneguda i habitual en el nostre entorn i denota una percepció de millora en la relació ciutat – litoral. Però, és real?

Les grans remodelacions litorals citades amb anterioritat es centraven en el port, una de les infraestructures més importants i necessàries de la ciutat.Tanmateix, el litoral de Barcelona no està format exclusivament per l’àrea de refugi dels vaixells, sinó que s’ha de tenir en compte també l’espai conformat per platges.

Des de finals del segle XIX, nombroses iniciatives ciutadanes han reivindicat la maritimitat de la ciutat, tot reclamant l’espai litoral com a espai col·lectiu per a la pràctica de l’esport, l’oci o la cultura, el de l’activitat pesquera i la pervivència de la tradició marinera. De la mateixa manera, des de la segona meitat del segle XX, les platges de la nostra ciutat han estat vistes com una zona de bany, en obrir-se nombrosos establiments on practicar-lo i recomanar-se per prescripció mèdica.

En els últims anys, diversos projectes han centrat la nostra atenció en la contaminació present al mar i, en especial, en la problemàtica dels plàstics, el que ha posat en relleu els efectes de l’activitat humana sobre els oceans i han portat a iniciar una reflexió sobre les nostres accions quotidianes per tal d’establir una nova relació amb el mar. Emperò, si el que es busca és profunditzar en un canvi de valors i comportaments, és necessari fomentar la participació activa de tots els ciutadans en les polítiques ambientals i això passa per, no només conèixer els problemes ambientals globals i locals, sinó per facilitar la comprensió dels ecosistemes litorals i potenciar la res-
ponsabilitat compartida sobre l’entorn. Per aquest motiu, cal reconstruir la desconnexió existent amb l’entorn més proper i conscienciar la ciutadania en l’existència d’una riquesa dels ecosistemes a la costa de la ciutat, a través del coneixement directe de la seva biodiversitat amb programes d’educació ambiental i divulgació científica.

Així doncs, com diu el comandant del Calypso, caldrà que els barcelonins mirem de nou les nostres platges, per descobrir la biodiversitat present sota l’aigua, al damunt de les seves roques, als espigons i a la sorra, per tal de poder deixar de viure, finalment, d’esquena a la nostra costa i establir un veritable lligam entre la ciutat i el mar.

Tras el instante mágico en que mis ojos se abrieron en el mar,no me fue más posible ver, pensar, vivir como antes. (Jacques-Yves Cousteau)

Andrea Comaposada García i Elisabet Paül i Carril
Biòloga i oceanògrafa que treballen al i pel litoral de Barcelona.
Cofundadores d’Anèl·lides, serveis ambientals marins:
www.anellides.com / @anellides / info@anellides.com