El moviment de les onades
Molts de nosaltres ens apropem al mar, en moltes èpoques de l’any, perquè ens agrada veure el moviment de les onades o perquè ens relaxa escoltar-les trencar. Però, ens hem parat a pensar com s’originen?
Què són les onades?
La superfície del mar i dels oceans no és mai plana, quan el vent bufa de manera constant sobre la superfície del mar genera ondulacions que coneixem com onades. Les poden formar a totes les zones de la superfície del planeta on hi hagi aigua i vent.
Així doncs, una onada es l’energia que es desplaça a la superfície dels oceans originada per la força del vent. En incidir el vent sobre la superfície de l’aigua es produeix una pertorbació que es trasllada a totes les partícules de la zona, de manera que es realitza un moviment circular. És a dir, l’onada té un moviment ascedent i descendent en un cercle al mateix lloc i les partícules d’aigua es mouen seguint aquestes trajectòries circulars, que es deformen i trenquen en tocar la costa. (1)
Així és com, una part de la gran energia del vent es converteix en moviment de les onades a la capa superficial de l’aigua del mar.
Les parts d’una onada
En observar una onada, podem veure les seves parts detalladament, la cresta, és la part superior de l’onada i la vall que és la part inferior. L’altura de l’onada es pot determinar per la distància vertical entre la cresta i la vall.
Per altra banda, la longitud de l’onada que es pot veure mesurant la distància entre dues crestes successives.
Com s’originen?
Generalment els vents més forts, provoquen onades més altes, però no sempre és tan fàcil, perquè l’onada creixi s’han de tenir en compte altres factors com: la velocitat del vent, la seva duració i l’àrea del mar sobre la que bufa, com també la profunditat.
Així doncs, les onades també es fan cada cop més altes com major és la distància recorreguda fins a arribar a la costa on trenquen. És per aquest motiu, que mai veiem grans onades als llacs.
Segons el vent, es poden distingir entre onades formades per mar de vent, que són onades generades localment i per vents pròxims al punt de generació. L’onada es pot generar mig de l’oceà on les aigües són més profundes, l’onada no troba resistència i pot transportar-se centenars de milles des del punt on s’ha generat. Aquesta onada perd força quan entra en contacte amb el fons, és a dir, quan s’apropa a la costa, o quan es troba amb vents contraris. Si aquesta onada no troba resistència, aquestes onades petites que s’ha format a l’àrea on bufa el vent en la mateixa direcció, també anomenada fetch, desapareixen en abandonar aquesta zona, quedant així onades de major longitud i formant així les anomendes onades de mar de fons.
Les onades de mar de fons no estan relacionades amb el vent pròxim al punt de generació, sinó que es produeixen per tempestes allunyades de la costa, on les onades han viatjat fora de la zona de generació amb una pèrdua mínima d’energia. També es diferencien en què les onades de mar de fons, són d’aspecte regular, onades amb gran velocitat i direcció uniforme, mentre que les onades de vent tenen una alçada i propagació irregulars. (4)
Quan una onada acaba la seva vida, trenca contra la costa. Així doncs, a mesura que les onades s’aproximen a la costa, els fons de l’onada perd velocitat com que hi ha menys profunditat, la seva cresta augmenta i s’avança per trencar a la superfície. En trencar l’onada, es dispara aigua contra la platja o els penya-segats i així és com es produeix l’erosió. Un cop trencada, l’aigua s’enredereix perquè trenqui la següent onada. (2)
Com podem veure l’estat del mar?
Podem veure l’estat del mar gràcies a les Escales de Beaufort, que mesura la intensitat del i es basa principalment en l’estat de la mar, les onades i la força del vent i l’Escala de Douglas que divideix en 9 graus, i té de referència l’altura de les onades, que va des del grau 0, on l’alçada de l’onada és de 0 m i la Mar plana fins al grau 9 amb Mar enorme (més de 14 metres d’altura). (3)
Figura 2: escala de Douglas. Font de referència recursos educatius Anèl·lides, serveis ambientals marins.
Referències
(1) WERLINGER, C.; KRISLER ALVEAL, V.; ROMO, H. (2004): Biología marina y oceanografía: conceptos y procesos. Gobierno de Chile, Consejo Nacional del Libro y la Lectura (Xile)
(2) WHITFIELD, P.(1991): Strange and Amazing Worlds: Oceans. Marshall Editions Developments Limited. Celeste Ediciones (Madrid)
(3) COLES, A.; BRUCE, P.; (2001): Navegación con mal tiempo. 3a Edición. Editorial Juventud. (Barcelona)
(4) Recursos didàctics de divulgació del Medclic (Consulta 25/01/2019): http://medclic.es/es/divulgacion/
