El paper de les dones al mar

Anèl·lides Biologia Comunicació Cultura Educació Educació ambiental Lleure Oceanografia Sense categoria

Històricament el sector marítim ha estat un sector dominat per homes. Tot i això, la relació de les dones amb el mar ha estat intensa i diversa al llarg de la història, ja que la seva feina a cobert importants àrees en els sectors pesquers i mariners.

En aquesta entrada volem donar una ullada a la història i veure la importància de la participació femenina en les activitats marítimes, des de l’edat antiga fins a l’actualitat.

Dones i el mar: mitologia i religió

Des de l’antiguitat nombrosos mites i creences, alguns dels quals encara perduren, avalen la connexió de les dones amb el mar.

La mitologia grega relacionava el mar amb tot el que era femení, pel fet que l’aigua era considerada una font de vida i fertilitat. Deesses i altres esperits de la natura, com les nimfes, les oceànides, nereides i ondines, són fruit d’aquestes creences. Totes elles es presentaven com a joves i belles dones que ajudaven als mariners en moments difícils.

En l’època clàssica les sirenes eren les protagonistes, es representaven com un híbrid de dona i au. Mentre que a l’edat mitjana, va ser quan van agafar aspecte pisciforme i es van convertir en un símbol de peix i luxúria.

A més, tots els navegants tenen com a patrona la Verge del Carme. Com explica la seva història, la veneren des del 16 de juliol de l’any 1251 quan se li va aparèixer a San Simón Stock al mont Carmel  (Israel). Però no va ser fins el 1587 quan el papa Sixt V va institucionalitzar el dia de la veneració de la Verge del Carme.

Les dones en els vaixells

El treball femení ha estat fonamental a l’àmbit portuari i pesquer. Tradicionalment els homes figuren a la història com els protagonistes dels viatges marítims, però la presència a bord dels vaixells de les dones també ha estat constant. Les dones viatjaven com a acompanyants, vestides amb peces de roba masculines, per amagar-se, o fins i tot com a pirates.

Un altre aspecte important de les dones als vaixells,  és la participació de les dones als negocis del mar, en el comerç marítim,  a la indústria naval i  a l’activitat de pesqueries. També les dones al llarg de la història van formant part de les tripulacions de la marina mercant i convertint-se en capitanes de mercants (Com Anna Ivannova el 1935).

Les dones al treball portuari

Les dones treballaven al port en el transport de diferents càrregues, en el pas de persones i mercaderies d’una riba a l’altra. Entre altres labors al port, es dedicaven al remolc de velers per facilitar la seva entrada al port.

Actualment les dones en el sector portuari es van fent el seu lloc, reclamant els seus drets com a estibadores i incentivant contractes femenins en aquest sector.

La dona al món de la pesca

La pesca és des de l’antiguitat una de les principals activitats per l’obtenció d’aliments. Dins del món de la pesca, les dones han treballat en el manteniment de les xarxes (les remendadores), en el transport del peix i també eren les encarregades de muntar la peixateria i fer la venda del peix. Tot això, no era una labor fàcil, ja que la  compaginaven amb la seva feina amb l’administració de l’economia domèstica, la cura de les cases i de la família.

Les remendadores és un dels oficis més antics del món de la pesca, es feia a terra i s’heretava de mares a filles. La feina era remendar les xarxes un cop arribades les barques a la platja. Els pescadors descarregaven les captures del dia i estenien la xarxa al sol per assecar-la, un cop estesa marcaven les zones que calia reparar, les remendadores començaven la seva feina. Elles duien les seves eines, tisores, fil de cotó i les agulles de remendar, fetes de fusta i de diferent mida segons la malla que s’havia de remendar.

L’ofici de les remendadores va ser molt intens fins al canvi de xarxes, cap al 1950, que van passar de fibres naturals a fibres sintètiques, i això va fer que aquesta activitat anés desapareixent. Actualment, s’ha perdut molt aquesta feina, encara hi ha algunes remendarores, però també podem trobar que els mateixos pescadors són els que arreglen les xarxes o altres pescadors ja jubilats que els ajuden.

La dona i el mar, actualment

Per acabar, convé recordar que a Espanya, fins al 1979, no es va permetre l’accés de les dones a la formació nàutica. Degut això, la primera promoció amb dones estudiants no es va incorporar al mercat laboral fins al 1984. Des de llavors fins actualment, el 17% de les dones estudien carreres de nàutica i encara un tant per cent més baix desenvolupa la seva carrera professional a bord d’un vaixell. A més, les dones que embarquen, segueixen patint una important desigualtat salarial i temporalitat a la seva feina.

La majoria de les feines que ocupen les dones són en bucs de passatgers, l’aqüicultura, marisqueig de terra, reparació de xarxes, comercialització o activitats de turisme. I de tots ells, només hi ha dos àmbits on es troben més dones que homes: el marisqueig i l’elaboració i reparació de xarxes.

Emperò la situació de la dona al mar està millorant. Les últimes dades d’afiliats al règim Especial del Mar, assenyalen que un 14,7 % són dones. A poc a poc, es van veient cada vegada més dones armadores, estibadores i capitanes de bucs.

A nivell mundial, tot i això, encara hi ha molt a canviar, ja que un 1% dels mariners actius són dones. D’aquest percentatge el 94% de les dones mariners es troben a bucs de passatge, mentre que el 6% restant està en els vaixells de càrregues.

Amb tot plegat es vol realçar la importància de defensar la feina de les dones al mar, per poder trencar estereotips i tradicions arrelades i donar pas a noves generacions d’homes i dones igual de preparats pel sector marítim.

Referències