Els Opistobranquis, un mar ple de colors
Pocs invertebrats són tan bonics com els opistobranquis. Aquests animals tenen gran popularitat entre totes les persones que practiquen busseig i esnòrquel ja que es queden fascinats per la seva bellesa i les seves tonalitats de colors. Així doncs, al ser un dels objectius preferits de la fotografia subaquàtica, us convidem a conèixer-los una mica més?
Els opistobranquis
Dins del fílum dels mol·luscs, existeix la subclasse dels opistobranquis, que es caracteritzen per presentar una closca molt reduïda, en el seu interior o bé, com en la majoria de les espècies, no en tenen. També una de les característiques més importants dels opistobranquis és que tenen les brànquies (òrgan per respirar) a la part del darrere del cos.
Aquests mol·luscs, al llarg de la seva evolució, han perdut la protecció mecànica que li oferia la closca i han passat a desenvolupar mecanismes de defensa molt diferents, com per exemple, compostos químics altament tòxics contra els seus depredadors.
Els opistobranquis s’agrupen actualment en 11 grups. A les nostres costes, pot ser habitual trobar exemples com les llebres de mar i els nudibranquis.
Llebres de mar
Dins del subordre Anaspidea tenim les llebres de mar que són els opistobranquis de mides més grans que podem trobar a les aigües catalanes. Solen fer fins a 30 o 40 cm de llarg i podem trobar tres espècies diferents: Aplysia fasciata, Aplysia depilans i Aplysia punctata, sent l’Aplysia fasciata la que pot arribar a major mida. Són animals herbívors que s’alimenten d’algues i, fins i tot, de fanerògames marines.
Si tenim ganes d’observar-les, hem d’aprofitar i entrar a l’aigua a la nit, es quan estan més actives i les podem observar nedant.
Llimacs de mar (nudibranquis)
Els nudibranquis (subordre Nudibranchia) són uns dels animals més atractius i curiosos del Mediterrani i, a diferència de la resta d’opistobranquis, la majoria de les seves espècies presenten una cicle vital molt curt, aproximadament d’un any de vida. Són animals molt petits, de 3 mm fins als 15 cm, tot i que algunes espècies poden arribar als 30 cm.
La majoria són carnívors, s’alimenten de cnidaris (anemones, coralls i hidrozous), esponges, tunicats i ascidis. Són molt selectius i s’alimenten molt cops d’una sola presa. La seva capacitat de digerir les seves preses, que molts cops són tòxiques, i utilitzar les seves substàncies tòxiques per la seva pròpia defensa, els ha permès defensar-se de possibles depredadors.
Tots els nudibranquis descrits fins l’actualitat són exclusivament marins, per tant, ens hem de capbussar per veure’ls.
I per acabar…
Si us heu quedat amb ganes de saber-ne més sobre els opistobranquis que hi ha a les nostres costes, ens podeu acompanyar a qualsevol de les sortides que fem d’esnòrquel i submarinisme.
Referències
CALFO, A.; FENNER, R. (2003): Reef invertebrates. An essential guide to selection, care and compativility. Reading trees & Wet Web Media Publications.
CLAVIN, J.C (2000): Nudibranquios. La belleza del ataque.
BENKERNDOFF, K. (2000): Molluscan medicines. Nature Australia. Winter 200, pp. 50-57.
Opistobranquios, los arlequines del mar: http://www.um.es/eubacteria/opistobranquios.pdf (Consulta 12/08/2017)
Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas : http://www.molluscat.com/assets/spira_2_3_5.pdf (Consulta 12/08/2017)
