Els taurons: perillosos o en perill?

Anèl·lides Biologia Comunicació Cultura Educació Educació ambiental Lleure Oceanografia Sense categoria

Els taurons son uns animals excepcionals que s’han vist perillosament amenaçats per la mala fama que nosaltres els hi hem donat. Avui volem trencar una llança per aquests peixos increïbles i mostrar-vos com son realment.

Els taurons

Els taurons, juntament amb les rajades i les quimeres, pertanyen al grup dels Condrictis, el que significa que presenten esquelet cartilaginós. Actualment es coneixen al voltant de 500 especies, repartides en més de 80 classes.

Què curiós!

Una de les característiques més peculiars dels taurons és el grau de desenvolupament dels seus set sentits.

  • Visió: els seus ulls estan adaptats per veure-hi en condicions de poca lluminositat.
  • Gust: disposen d’unes papil·les al voltant de la seva boca per diferenciar preses convenients o no.
  • Olfacte: a través de les cèl·lules sensorials presents en les dues obertures nasals alguns taurons poden detectar rastres de sang a l’aigua.
  • Oïda: a la majora de taurons, les ones sonores son canalitzades per uns petits tubs cartilaginosos situats al crani per on entren a l’orella interna.
  • Tacte: a les aletes, disposen d’una xarxa de fibres nervioses embolicades en una càpsula.
  • Línia lateral: amb una a cada costat del cos, poden captar moviments i vibracions del seu entorn, a través d’unes cèl·lules ciliades receptores comunicades amb un nervi transportador dels estímuls al cervell.
  • Electro-recepció: en el seu cap disposen de les ampolles de Lorenzini, uns òrgans sensorials formats per una xarxa de canals amb electro-receptors coberts d’una substància gelatinosa.

Són perillosos?

Encara que pel·lícules com “Jaws” ens hagin mostrat aquests animals com éssers violents, perillosos i amb la capacitat de premeditar un assassinat, el cert és que les morts causades per tres de les seves espècies (tauró blanc, tigre i camús) son, en conjunt, inferiors a les provocades per serps marines o cocodrils. Fins i tot menors que les morts ocasionades per abelles, vespes o hipopòtams.

Valorant-ho amb dades, les possibilitats de morir de grip son d’1 entre 63 i les de morir per una caiguda d’1 entre 218, mentre que les de morir per un atac de tauró son d’1 entre 3.700.000.

I el tauró blanc?

De totes les espècies de tauró, el tauró blanc (Carcharodon carcharias) és possiblement el que més crida l’atenció i l’espècie més comunament associada a un atac. Però en realitat és el tauró camús (Carcharhinus leucas) el responsable de la majoria dels atacs contra humans.

Cal protegir-los?

Tot i que només s’han registrat 562 atacs des del 1700, a diverses de les platges australianes tenen instal·lades unes xarxes que s’ancoren al fons marí, a uns 12 metres de profunditat, per evitar l’entrada dels animals. En elles hi moren una mitjana de 275 animals per any, entre taurons, dofins i tortugues.

En un país on l’oci i l’esport està tant lligat a la platja, potser caldria plantejar-se si la solució òptima és gastar-se 16 milions de dòlars en xarxes o boies amb esquers, com ha fet el Govern de Nova Gal·les del Sud, o bé s’han de cercar opcions alternatives basades en la prevenció, l’educació i la ciència.

El que és de veritat important

Segons les dades de l’últim informe de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN), el 56% dels taurons que viuen al Mediterrani estan en perill d’extinció. De les 41 espècies que viuen en el nostre mar, 23 es troben en alt risc d’extinció.

El principal perill és quedar-se atrapats a les xarxes i la majoria son vulnerables a la sobrepesca, ja que triguen varis anys en madurar i tenen poques cries a la vegada.

Si anem més enllà de casa nostra, els científics estimen que només queden 350 taurons blancs a les aigües d’EEUU i Mèxic, el que ha fet entrar l’espècie a la llista dels animals en perill d’extinció.

Reflexionem…

Per molt que, de tant en tant, puguem trobar-nos vídeos espectaculars d’atacs de tauró, no oblidem que hi ha més morts per selfies que per les mossegades d’aquests peixos. És la nostra responsabilitat conèixer la seva veritable naturalesa i, sobretot, actuar perquè les seves poblacions no continuïn estant tant amenaçades.

Referències