Estan en perill les aus marines?

Anèl·lides Biologia Comunicació Cultura Educació Educació ambiental Lleure Oceanografia Sense categoria

Per situar-nos les aus marines són un grup d’espècies que conviuen amb els oceans i les costes. Tenen adaptacions úniques per sobreviure en un espai marítim. Aquestes poden ser habilitats per nedar o fins i tot per buscar aliment a les profunditats dels oceans. A Catalunya hi ha 74 famílies d’ocells marins, això es deu al fet que hi ha molta diversitat d’ambients costaners. Per exemple platges sorrenques, deltes, costes rocoses i alguns illots.

Encara això moltes de les aus marines a Catalunya s’enfronten a amenaces que posen en perill la seva vida i arriben a ser ocells catalogats en perill.

Aus marines en perill.

A continuació algunes de les aus marines que es troben en perill.

Puffinus mauretanicus

La Baldriga Balear és una au estrictament marina, excepte durant l’època de nidificació, que va des de març fins a juny, quan es dirigeix cap a la terra, concretament a penya-segats. Actualment, és un ocell que, segons la llista vermella, es troba en estat crític. Això es deu a diverses amenaces a les quals s’enfronta. Aquestes amenaces són causades per les activitats humanes, com la contaminació per plàstics, on s’han detectat aus enredades en aquest material i fins i tot mortes. Les captures accidentals a causa de la pesca massiva fan que el 45% de la mortalitat en les espècies sigui atribuïble a aquesta causa, la qual cosa provoca una baixa supervivència en els exemplars adults. D’altra banda, la contaminació lumínica afecta especialment els exemplars més joves, provocant que abandonin el niu i es desorientin.

Fotografia 1: “balearic shearwater” by thibaudaronson is licensed under CC BY-SA 4.0.

Phalacrocorax aristotelis desmarestii

El Corb marí emplomallat es troba al litoral mediterrani i al mar, mai es veu a terra endins. Habita en penya-segats i illes i a Catalunya es presenta durant tot l’any i nidifica a la Costa Brava. És considerat una espècie vulnerable segons el Catàleg estatal, Reial decret 139/2011. Principalment, es veu amenaçat per les captures accidentals causades per la pesca. La contaminació a través d’hidrocarburs ha causat centenars de morts d’ocells directes. Alhora, el canvi climàtic, que provoca un augment en la freqüència d’esdeveniments extrems, com ara les precipitacions, posa en perill la fase de cria d’aquestes aus.

    Fotografia 2: “File:Phalacrocorax aristotelis desmarestii.jpg” by Julius Rückert. is licensed under CC BY-SA 3.0.

Larus audouinii

La gavina corsa és l’única gavina catalogada com a amenaçada que hi ha a les costes catalanes. Es tracta d’una gavina endèmica del Mediterrani, molt escassa i rara. Habita a les platges, estuaris i zones d’aiguamolls. Nidifica on hi ha molta disponibilitat d’aliments, pedres i matolls. Està catalogada com a espècie vulnerable, una de les amenaces és la falta de protecció de les colònies ja que l’hàbitat de nidificació està deteriorat. La gavina corsa es veu afectada per la sobrepesca, ja que redueix els recursos tròfics. Sent un ocell principalment marí, la seva font d’alimentació són els peixos que són capturats per la pesca, la qual cosa disminueix la disponibilitat d’aliments. Una altra problemàtica amb la pesca són les captures accidentals, ja que aquestes aus freqüenten zones on hi ha molta activitat pesquera i acaben enredades i provoquen la mort de l’animal. 

Fotografia 3:”Gavina corsa jove 02 – Joven gaviota de Audouin – – Audouin’s gull – Larus audouainii” by ferran pestaña is licensed under CC BY-SA 2.0.

Situació actual de les aus marines.

Com podeu veure, la situació actual de les aus marines és que actualment hi ha moltes espècies amenaçades per diferents causes. La majoria d’aquestes amenaces són a causa de les captures accidentals que es produeixen en la pesca. Això provoca una pressió negativa en la supervivència de la població. Per això, és important tenir en compte totes aquestes amenaces per poder fer front i ajudar a la supervivència de l’espècie i a la cria dels polls juvenils.

 

Bibliografia