La Nacra (Pinna nobilis) i la seva importància al Mediterrani
Des de principis de la tardor del 2016 s’han registrat una gran mortalitat de les poblacions de Nacra (Pinna nobilis) a tota la costa espanyola. A què és degut? És important la Nacra en el Mediterrani?
Com és la Pinna nobilis?
És un animal de la classe dels bivalves, del grup dels mol·luscs, i endèmic del Mar Mediterrani, és a dir, que només el podem trobar en aquest mar. Es tracta del mol·lusc bivalve més gran d’Europa amb una de les closques més grans del món, les quals poden arribar a mesurar 120 cm de longitud.
La seva closca presenta un costat punxegut, per on es clava al substrat de manera vertical, i l’altre arrodonit. La nacra és de color bru, entre marró i taronja i pot arribar a viure més de 50 anys.
On la podem trobar?
És una espècie sèssil, es a dir que no es mou, tot i que de vegades pot fer petits desplaçaments. La podem torbar en el fons sorrencs de les praderies de Posidònia oceànica, a partir dels 3 metres de profunditat.
Imatge 1. Pinna nobilis al litoral català.
Font (1): Jordi Regàs del Club d’Immersió de Biologia
Com es reprodueix?
Les nacres són hermafrodites i tenen una fecundació externa. És a dir que les femelles deixen anar els òvuls i els mascles els espermatozous, produint-se a l’aigua la fecundació. L’òvul fecundat dóna lloc a una larva, la qual no es fixa al substrat fins al cap de 5-10 dies. Després, aquesta larva, pateix un procés de metamorfosis fins que adopta la forma de bivalve.
La seva importància al Mediterrani
La nacra és un animal filtrador, com tots els bivalves, i s’alimenta de les partícules orgàniques que troba a l’aigua. És per aquest motiu que té un paper fonamental en el manteniment de la transparència de l’aigua.
Com també, per la seva mida és una espècie estructurant, és a dir, la seva prèsencia genera nous hàbitats on molts organismes poden viure adherits a la seva closca. Fent així, un augment de la riquesa específica de l’hàbitat on es troba.
Per què desapareix?
Actualment, aquesta emblemàtica espècie es troba en perill d’extinció. Les causes que estan afectant les poblacions d’aquesta espècie són diverses, com per exemples, la pesca d’arrossegament en zones de Posidònia oceànica, el fondeig d’embarcacions, la contaminació de les aigües o també podria ser el cas, de la pràctica de submarinisme poc sostenible. Moltes d’aquestes causes, afecten indirectament a l’espècie degut a la degradació del seu hàbitat a les praderies de Posidònia.
Tot i això, la principal causa de desaparició de la Nacra és el paràsit Haplosporidium pinnae, un protozou que ataca el seu sistema digestiu provocant-li la mort (veure Imatge 2).
Estudis realitzats l’any 2017 en poblacions de Pinna nobilis afirmen que a poblacions andaluses com Almeria, Granada Màlaga, la mortalitat de l’espècie és del 100%. (4). Així com també a la regió de Múrcia, a les Illes Balears i la Comunitat Valenciana. Aquestes dos últimes, en zones d’especial protecció i emblemàtiques per aquesta espècie, com són el Parc Nacional de Cabrera i la Reserva Marina de Tabarca a Alacant.
Imatge 2. Pinna nobilis morta a causa del paràsit Haplosporidium pinnae. Font (1): Jordi Regàs del Club d’Immersió de Biologia
Les dades del litoral català són més esperançadores, segons els estudis sembla ser
que les poblacions catalanes es troben en millor estat de conservació (4) (veure Imatge 3). Dades d’abril de 2017 indiquen que una població a la zona del Delta de l’Ebre i el Cap de Creus no es trobarien afectades pel paràsit.
Mesures de conservació i protecció
Des del Ministeri d’Agricutlura i Pesca, Alimentació i Medi ambient (MAPAMA), va iniciar al 2017 els treball de recuperació d’aquesta espècie en perill d’extinció. Es van extreure més de 200 exemplars en bon estat per reproduir-la en captivitat i així poder repoblar en un futur el litoral ibèric.
Referències
(1) Club d’Immersió de Biologia. Consultat el 14 de juny de 2019, des de
https://www.cibsub.cat/bioespecie-pinna_nobilis-27546
(2) GUALLART, J.; TEMPLADO, J. (2012). Pinna nobilis. En: VV.AA., Bases ecológicas preliminares para la conservación de las especies de interés comunitario en España: Invertebrados. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Madrid. 81 pp.
Consultat el 22 de juny de 2019, des de http://digital.csic.es/handle/10261/123297
(3) Junta de Andalucía.Consejería de Agricultura, Pesca y Medio Ambiente. Proyecto Alborán. Consultat el 14 de juny de 2019, des de
(4) Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.Catálogo nacional de especies amenazadas. Consultat el 22 de juny de 2019, des de
(5) Econotícias. Consultat (10/07/2019)
