La salinitat del mar (part 1)
Per què l’aigua del mar és salada?
Quan anem a la platja enseguida es pot notar com els cabells i la pell s’impregnen de la sal que roman a l’ambient. No és un misteri que l’aigua de tots els oceans d’aquest planeta és salada, però per què?
L’aigua del mar és una complexa solució de pràcticament totes les coses que són o han estat formant part del planeta. Està composada per sals minerals, com el clorur de sodi, i matèries biològiques que són producte dels desfets i descomposicions de la vida marina, com les restes d’un peix mort.
Les sals provenen de llargs processos de ruptura de roques ígnies de l’escorça terrestre quan es refreda, de l’erosió, del desgast de les muntanyes, de l’acció dissolvent de la pluja i de les corrents que transporten aigua carregada de minerals, provinents del desgast de les roques dels rius, i altres components cap al mar.
D’altra banda, la resta de sals provenen de dissolucions de roques i sediments que es troben sota la superfície terrestre i, també, del propi oceà. Els materials sòlids que s’escapen de l’escorça terrestre mitjançant nombrosos conductes i respiradors volcànics o els que es formen a l’atmosfera, també aporten sal a l’oceà. (1)
Com afecta a l’aigua?
La salinitat de l’aigua és mesura amb la unitat pràctica de salinitat (PSU). Segons aquesta unitat, per cada litre compta amb 35 grams de sals dissoltes, predominant el clorur de sodi. L’aigua del mar té una salinitat mitjana de 35 PSU.
Aquesta condició de l’aigua marina juntament amb la temperatura, fa que tingui més densitat que les aigües continentals. És a dir, si en un punt hi ha més concentració de sal i haurà més densitat i, com efecte contrari, a menys temperatura hi haurà més densitat.
El punt de congelació del líquid també es veu alterat. Mentre que l’aigua pura (H2O) es congela als 0ºC, l’aigua del mar ho fa a -2 ºC. Las sals dissoltes en l’aigua són les responsables d’aquesta variació en el punt de congelació. D’aquesta manera s’evita que es congeli molta aigua que es troba a temperatures inferiors als 0ºC (sense arribar als -2ºC) i gràcies a això es van omplint poc a poc les conques oceàniques. (2)
Com afecta a la fauna?
No totes les espècies aguanten les mateixes condicions. A llocs on la temperatura i salinitat és molt extrema però constant, hi haurà poca biodiversitat d’espècies, però molta abundància de les aptes.
La salinitat influencia directament sobre l’estructura i funcionament dels organismes que conviuen amb ella. Les membranes i teixits semipermeables dels organismes, permetran l’entrada i sortida de l’aigua segons la quantitat de sal que contingui, mitjançant un intercanvi osmòtic.
Existeixen dos tipus d’organismes segons el seu nivell d’adaptació a l’ambient.
- Eurihalins: Són capaços de suportar canvis de salinitat al medi. Això es deu a que poden regular la concentració salina del seu cos. Viuen a zones on la salinitat de l’aigua arriba a valors variats, com ara zones marines pròximes a desembocadures de rius. El cranc és una espècie molt representativa d’aquest tipus d’organismes.
- Estenohalí: No tenen cap tipus de mecanisme de regulació pel canvi de salinitat. Tot i que sempre hi ha un cert grau de tolerància al canvi. N’és un exemple el peix carpí daurat. (3)
Referències
1. ALMEIDA, F. (2009): Conocer el Mediterráneo. Universidad de Málaga. (consulta 10/01/2018)https://ocw.uma.es/
2. El Mar a Fons, guia didàctica de la Gymkhana dels mars. Obra Social “la Caixa” (consulta 10/01/2018) https://www.elmara
3. MONDRAGON, J. L. (2002): El océano y sus recursos, IV Las ciencias del mar: Oceanografía biológica. Fondo de cultura económica, Mèxic.
