L’aqüicultura, un sector emergent (Part 1)
Què és l’aqüicultura?
L’aqüicultura és el conjunt de tècniques i activitats de criança d’espècies de fauna aquàtica. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), es defineix l’aqüicultura com la producció de matèria viva a partir del medi aquàtic (1). Aquesta definició té l’avantatge que inclou no només peixos, sinó molts altres organismes aquàtics, com són, els crustacis, mol·luscs, eriçons de mar, i fins i tot, plantes aquàtiques
Així doncs, l’aqüicultura, és el confinament, cria i engreix, d’aquest organismes destinats a ser comercialitzats pel consum humà. Per tant, es pot considerar com un tipus d’agricultura o ramaderia (2).
Orígen de l’aqüicultura…
El cultiu d’organismes aquàtics a escala mundial és un fet recent, encara que a petita escala, aquesta activitat existia des de temps antics en diversos països. Aquest orígens estan documentats entre 2000 – 1000 a.C. A la Xina, amb la primera monografia publicada al 25 al 250 d.C durant la dinastia de Han Oriental, s’explica la forma de producció d’arròs i peix, com també i a l’antic Egipte de la Tilapia. Tot i que a l’Europa Occidental no es troben documents fins al segle XV. (3)
Així doncs, aquesta tècnica s’ha anat desenvolupant d’un model més antic, fins al segle XX, que passa a una aqüicultura més intensiva i industrial, que es duu a terme actualment a nivell mundial.
Perquè ha sorgit?
Com s’ha vist a la definició, l’aqüicultura es una forma d’obtenir aliment ràpidament. Aquesta tècnica s’ha desenvolupat degut a l’increment de la demanda d’aliments d’origen marí, coincidint també amb la crisi dels recursos pesquers.
És per aquest motiu, que l’aqüicultura actualment és una de les activitats de producció d’aliment amb major creixement a nivell mundial. Això representa, el més del 30% del peix menjat a nivell mundial (3).
És important tenir aqüicultura?
Ja s’ha esmentat, que l’aqüicultura garanteix el subministrament constant i controlat d’aliments pel comerç. Això significa, que permet proveir de peix el mercat de manera controlada i amb un preu controlat, en ser una tècnica de cultiu que no varia la captura en funció de les condicions meteorològiques, com podria passar amb la pesca.
De la mateixa manera, aquesta tècnica permet ajudar a la repoblació d’aquelles espècies que tenen més demanda pesquera o que estiguin més pròximes a l’extinció. Com per exemple, en reproduir les primeres edats, o alevins, de mol·luscs, crustacis, o peix, de manera controlada i donant la nutrició més propera que tindria a la natura.
Amb tot això, es pot dir que en l’aqüicultura es pot trobar un doble paper, subministrament directe i l’ajuda a la pesca per repoblació.
Però, podem trobar inconvenients?
Es poden donar possibles efectes contaminants sobre els fons, si en la zona on es troba el cultiu no existeixen corrents marines amb suficient força, es poden produir excessiu cúmul de matèria orgànica (excrements, cadàvers, restes de pinso alimentaris, etc.) amb el conseqüent perill d’eutrofització de la zona i per tant, desequilibri de la flora i fauna present (5).
Amb tot, s’ha tractat d’una manera generalitzada l’aquïcultura, i es parlarà amb més continuitat a la segona part de l’entrada.
Referències
(1) UPC. Universitat Politècnica de Catalunya (Consulta 22/10/2018)
https://tv.upc.edu/continguts/aquicultura-un-sector-emergent
(2) Museu de la Pesca de Palamòs (consulta 22/10/2018)
http://museudelapesca.org/recerca/recursos-digitals/pesca-maritima-catalunya/67-aqueicultura.html
(3) Publicacions Ministerio Agroindustria (consulta 24/10/2018)
(4) Reforma de la política pesquera común (consulta 22/10/2018)
