Plàncton: migracions verticals

Anèl·lides Biologia Comunicació Cultura Educació Educació ambiental Lleure Oceanografia Sense categoria

Definim com a plàncton com aquella comunitat d’animals (zooplàncton) i vegetals (fitoplàncton) que floten, ja que son incapaços de vèncer amb moviments propis les corrents marines. No obstant, poden realitzar moviments de locomoció horitzontals i verticals a nivell de micro- o meso- escala. Pel que fa als moviments verticals del plàncton, ens centrarem en el zooplàncton.

Què és el zooplàncton?

El zooplàncton és la fracció formada per animals pelàgics heteròtrofs. El podem classificar, entre d’altres criteris, segons el seu temps de residència en el plàncton. Parlarem d’holoplàncton quan l’organisme passi tota la seva via formant part del plàncton mentre que si tan sols hi està una part de la seva vida, com en el cas d’alguns mol·luscs o meduses, l’anomenarem mesoplàncton.
És important destacar la importància ecològica del zooplàncton marí ja que quasi tots els grups zoològics es troben representats en aquest, a part de ser conjuntament amb el fitoplàncton, la base de la cadena tròfica dels ecosistemes marins (Inda-Díaz, E., 2013).

Les migracions verticals

Les migracions verticals són fenòmens que es donen diàriament seguint un ritme nictimeral (Lavaniegos BE, 2007). Aquestes però, es veuen influenciades tant per processos ecològics com poden ser relacions presa-depredador o taxes reproductives, com per paràmetres ambientals com poden ser concentració de nutrients, temperatura o salinitat (Bernal V., et al., 1993). Els principals grups implicats en les migracions son els copèpodes i els eufausiacis.

Durant el dia el zooplàncton es troba per sota de la zona eufòtica ja que es protegeix dels seus depredadors en evitar l’exposició directa a la llum. Quan cau el Sol, el zooplàncton comença a migrar, s’alimenta en superfície i torna a baixar a mitja nit dispersant-se de nou. Abans de l’alba, es dona un segon pic d’alimentació i tornen a baixar poc després de la sortida del Sol.

Quines son les conseqüències d’aquestes migracions?

Les migracions verticals aporten un seguit de beneficis a la vida marina. En primer lloc, són una via d’exportació de matèria i energia.
Més concretament, durant aquest desplaçament, el zooplàncton transfereix el carboni del fitoplàncton fins a les profunditats tenint un paper fonamental en la transferència de carboni (Lavaniegos, 2007). El fitoplàncton segresta el carboni atmosfèric durant la fotosíntesi. Quan el zooplàncton ascendeix i s’alimenta del fitoplàncton, transporta el carboni atmosfèric fins a les profunditats a partir de la sedimentació d’estructures, excrements i cadàvers precipitats. D’aquesta manera, el carboni atmosfèric queda segrestat en els sediments de les profunditats durant centenars i milers d’anys. Aquest procés imprescindible per la captura de carboni oceànic s’anomena bomba biològica marina. (Calbet, 2020)

A més, durant aquestes fluctuacions, les corrents desplacen als organismes per lo qual hi ha una barreja genètica entre poblacions.

Estudis estimen que la meitat del carboni segrestat per la bomba biològica pot ser degut a les migracions verticals dels oceans. (Caldentey, P., Bordes Caballero, F., 2011).

Bibliografia

  • Bernal V., Álvaro Ramiro, & Zea, Sven. (1993). VARIACIONES NICTEMERALES EN LA COMUNIDAD DE ZOOPLANCTON DE LA BAHÍA DE SANTA MARTA, MAR CARIBE
  • COLOMBIANO. Boletín de Investigaciones Marinas y Costeras – INVEMAR, 22(1), 5-20. http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0122-97611993000100001&lng=en&tlng=.
  • Calbet, A. (2020, 26 maig). DIVULCAT | Divulgació científica en català. DIVULCAT.cat. https://www.enciclopedia.cat/divulcat/la-bomba-biologica-marina
  • Inda-Díaz, E. (2013, juny). El zooplàncton marino de la costa de Nayarit, México. Revista Fuente Nueva Época 4. 45-57
  • Lavaniegos BE. (2007). El papel del zooplancton en la transferencia del carbono en el océano. En: Hernández B & CG Gaxiola (eds). Carbono en ecosistemas acuáticos de México, pp. 129-140. Instituto Nacional de Ecología, México.

Font de la fotografia de la portada Ayer y hoy revista (https://ayeryhoyrevista.com/el-plancton-la-vida-errante-de-los-mares/)