Què en saps sobre les rajades?

Anèl·lides Biologia Comunicació Cultura Educació Educació ambiental Lleure Oceanografia Sense categoria

Què són les rajades?

Les rajades formen part dels condrictis, que són aquells animals que presenten esquelet cartilaginós, com els taurons. A més, representen més del 50% de les espècies de la subclasse dels elasmobranquis i estan englobades en els batoïdeus. 

Un dels trets més característic d’aquests animals és la morfologia deprimida del seu cos. Presenten fusió cefàlica de les aletes pectorals i les dents en forma de placa i disposició de mosaic. Les seves obertures branquials i la boca són ventrals. A més, també presenten espiracle, que és una petita obertura vestigial, que els ajuda a respirar millor.

Generalment són espècies bentòniques, ja que utilitzen el fons per descansar i per a passar desapercebuts (degut a la seva forma i colors).

Ordres de rajades

Les rajades es poden classificar en 4 ordres, que són els següents:

  • Myliobatiformes: són espècies que viuen a prop de les aigües superficials, les més comuns són les mantes, que s’han adaptat a la vida pelàgica i es poden veure a simple vista des de vaixells; però també trobem altre tipus de rajades dintre de l’ordre dels Myliobatiformes que viuen als fons marí com la rajada mantellina (Gymnura altavela) (Catsharks, 2021).

Figura 1. Rajada mantellina. Autor: Vicent Renovell

  • Rajïformes: és l’ordre de rajades que inclou més espècies. Al Mar Mediterrani viuen tant a en zones profundes com en zones costaneres. Exemples d’aquest ordre són la rajada clavellada (Raja undulata), que és una espècie costanera, i la rajada caputxó (Dipturus oxyrinchus), que és una espècie que es pot trobar en profunditat (Catsharks, 2021).

Figures 2: Rajada caputxó (dreta). Autor: Claudio Barría.

  • Rhinopristiformes: les espècies d’aquest ordre presenten una morfologia concreta diferent a la resta.  El seu cap té forma triangular amb les aletes pectorals fusionades i el musell allargat (Catsharks, 2021). Dintre d’aquest grup hi trobem el peix guitarra (Rhinobatos rhinobatos) i el peix serra (Pristis pectinaca) entre altres (Catsharks, 2021).

Figures 3 i 4: Peix guitarra (esquerra) i peix serra (dreta). 

Autors: Johan Fredriksson i Ross Robertson.

  • Torpediniformes: les espècies d’aquest odre presenten unes cèl·lules que són capaces d’emetre descàrregues elèctriques mitjançant uns òrgans que posseeixen. Això ho fan per defensar-se i per les seves preses. Aquests animals viuen camuflats als fons sorrencs d’aigües someres, com és el cas de la tremolosa (Torpedo torpedo) (Catsharks, 2021).

Figura 5. Tremolosa. Autora: Andrea Comaposada

Reproducció

Els elasmobranquis, la subclasse a la qual pertanyen les rajades, presenten diferents tipus de desenvolupament i nutrició embrionària:

  • Vivípars aplacentaris: són els que es coneixien com a ovovivípars. Els ous s’incuben dins la femella fins els 2 anys i s’expulsen al medi exterior quan estan desenvolupats totalment. Per tant, hi ha cura parental en aquest cas. El desenvolupament depèn pràcticament del sac vitel·lí i de secrecions de la femella. 
    • Vitel + històtrof: l’embrió que està en desenvolupament rep nutrició addicional de la mare en forma de secrecions uterines (històtrof o llet uterina).
    • Vitel + trofonema: secreció d’un líquid nutritiu ric en lípids que és absorbit pel sac vitel·lí, passant pels trofonemes als espiracles de les cries. Això fa que tot i els llargs filaments de l’úter, aquest augmenti la superfície per l’intercanvi respiratori i es doni una major oxigenació de l’embrió.
    • Canibalisme intrauterí: els individus més grans es mengen els germans més menuts per reduir competència. 
  • Vivípars placentaris: el vitel està en contacte amb la paret de l’úter, formant la placenta. La fase inicial és amb vitel però es va transformant cap a una estructura capil·lar formada per placenta i cordó umbilical. 
  • Ovípars: reproducció mitjançant ous. L’ou fecundat s’expulsa al medi exterior quan encara no està desenvolupat. Aquest presenta uns filaments que permeten que s’enganxi al substrat i no derivi amb la corrent. L’alimentació de l’embrió es dóna dins l’ou, gràcies al vitel. En els primers estadis de desenvolupament, l’embrió ja presenta brànquies externes. 

La majoria d’espècies de batoïdeus són vivípars però hi ha espècies com la rajada clavellada que són ovípars.

Figura 6: ou de rajada clavellada (Raja undulata). Font: https://www.beachexplorer.org/

 

 Bibliografia:

  • Carrasco-Puig P. & Barría C. (2021). Tiburones y rayas, especies en peligro de extinción y que se han de proteger. 2.- Rayas de nuestro mediterráneo. Asociación para el estudio de los elasmobranquios y sus Ecosistemas. Catsharks
  • El Pez Raya. (2022). Acuario Lanzarote. Recuperado 25 de marzo de 2022, de https://www.aquariumlanzarote.com/es/novedades-acuario-lanzarote/172-el-pez-raya
  • Quins ous! (2015, 14 diciembre). HISTÒRIESDELMAR. Recuperado 25 de marzo de 2022, de https://historiesdemar.org/2015/12/14/quins-ous/