Què és el cereal marí?

Introducció

L’exploració de recursos dels últims anys ha seguit una tendència enfocada en els mars i oceans. A causa de a la demanda de matèries primeres, i en especial d’aliments, els diferents sectors s’han vist obligats a aconseguir aquests desitjats recursos més enllà de les fronteres terrestres. Històricament, el mar ha sigut un lloc molt desconegut, però, gràcies a les investigacions científiques dutes a terme, sobretot a partir de la dècada dels noranta, s’ha pogut descobrir una nova font de recursos que pretén satisfer a la població humana. 

El cereal marí

El cereal del mar o cereal marí és una llavor d’una planta superior, un vegetal que presenta una estructura clarament diferenciada formada per l’arrel, la tija i les fulles i que, a més, generen flors i es reprodueixen mitjançant llavors. Aquest cereal prové de la planta Zostera marina, una fanerògama (no és una alga). Les fanerògames són un grup de plantes superiors que un cop van habitar la superfície terrestre, però van evolucionar per adaptar-se a viure als fons marins. La Zostera marina es troba de manera natural en estuaris i maresmes de fins a 20 metres de profunditat en l’hemisferi nord. A Espanya aquesta espècie es troba principalment en les costes atlàntiques del Mar Cantàbric i el Golf de Cadis i en menor presència al mar Mediterrani. 

El seu descobriment i valor nutricional

L’ambició d’Ángel León, també conegut com El Chef del Mar, de descobrir el gran rebost que ofereix el mar i els oceans l’ha portat amb ell i el seu equip d’Aponiente, restaurant que capitaneja, a descobrir aquest cereal. Junt amb el centre d’investigació MAAVI treballen perquè el cultiu del cereal marí sigui un recurs sostenible i innovador el qual pugui ser incorporat a una dieta humana estàndard.  

Durant diversos anys s’han realitzat un estudi que compara les propietats nutritives del cereal del mar amb els cinc cereals més comuns: la civada, el blat, l’arròs, el moresc i l’ordi. La principal diferencia que s’ha trobat és que el cereal marí és organolèpticament més dens que la resta de cereals. Per aquesta raó i el seu contingut en macro i micronutrients, se l’ha catalogat com el nou superaliment. 

Com el seu control pot ajudar a combatre el canvi climàtic

Gràcies a aquest projecte s’ha pogut cultivar per primera vegada en un estuari controlat Zostera marina aconseguint així tancar el seu cicle biològic dins d’aquest espai. Fet molt important, ja que les poblacions d’aquesta espècie es troben en regressió a les costes de Cadis. El cultiu del cereal marí es considera un dels més sostenibles del món perquè comparant-lo amb altres cultius de cereal com l’arròs, aquest genera una riquesa ecològica, en declivi a causa de l’activitat humana, en crear la base estructural de l’ecosistema i genera un impacte tècnic i ambiental molt menor, a més d’aportar un valor paisatgístic i social. Aquest cultiu pot arribar a ser compatible amb la conservació dels ecosistemes litorals perquè permet restaurar antigues salines i piscifactories abandonades en estuaris i espais costaners. A més a més, cal destacar la possibilitat que, com la resta de praderies de fanerògames, els cultius de Zostera marina permetin la retirada de CO2 de l’atmosfera i, per tant, ajudar a reduir els efectes del canvi climàtic. 

Bibliografia

• WORMS, World Register of Marine Species. https://www.marinespecies.org/ 
• Plantas Superiores, Agronomía. https://www.xn--agronoma-i2a.com/ 
• Flora Vascular. https://www.floravascular.com/ 
• Aponiente-Cereal Marino, Ángel León. Dosier de prensa 2021
• Borum J., et al., (Eds.) (2004.) European seagrasses: an introduction to monitoring and management
• Den Hartog, C. (1970). The seagrasses of the world. Verh K Ned Ak Wet Adf North-Holland, Amsterdam 59: 1-275. – in Möller, T. Zostera marina (Linnaeus 1753), Eelgrass (Angiospermophyta)
• “Inside a Michelin-Starred Chef’s Revolutionary Quest to Harvest Rice From the Sea”. Time. Retrieved 2021-02-07