Què és el mercuri?

Anèl·lides Biologia Comunicació Cultura Educació Educació ambiental Lleure Oceanografia Sense categoria

El mercuri és un element natural que es troba a la roca de l’escorça terrestre, com als dipòsits de carbó. A la taula periòdica, té el símbol “Hg” i el nombre atòmic és 80. 

Una de les formes en què es pot trobar el mercuri és l’orgànica. Els organismes microscòpics converteixen el mercuri en orgànic combinant-lo amb carboni i creant metil mercuri. El metil mercuri que és el compost de mercuri orgànic més comú al medi ambient i és altament tòxic.

Emissions de mercuri a l’atmosfera

El mercuri es converteix en un problema per al medi ambient quan s’allibera de les roques i acaba a l’atmosfera i a l’aigua. Aquestes emissions poden passar de manera natural. Tant els volcans com els incendis forestals envien mercuri a l’atmosfera. 

Tot i això, les activitats humanes són responsables de molta quantitat de mercuri que s’allibera en el medi ambient. La crema de combustibles fòssils i fusta, així com la crema de residus, poden ocasionar que el mercuri que continguin quedi suspès a l’aire. 

Aquest mercuri en suspensió pot caure a la terra en forma de gotes de pluja, pols o, simplement, per la gravetat. La quantitat de mercuri dipositada en una àrea específica depèn de quant mercuri s’allibera de les fonts locals, regionals, nacionals i internacionals. 

Emissions de centrals elèctriques

Com que el mercuri apareix naturalment al carbó i altres combustibles fòssils, quan les persones cremen aquests combustibles per obtenir energia, el mercuri queda suspès a l’aire i ingressa a l’atmosfera. Als Estats Units, les centrals elèctriques que cremen carbó per generar electricitat són la causa de la meitat de totes les emissions de mercuri per part dels humans.

Només un terç del mercuri que arriba al mar sorgeix de manera natural expulsat en les erupcions volcàniques i en l’erosió de les roques. La resta, prové de l’activitat humana.

Com acaba aquest mercuri en les espècies i en nosaltres?

El procés es coneix com a bio magnificació: un cop arriba el mercuri al mar, les algues l’absorbeixen en forma de metil mercuri. Aleshores els animals que s’alimenten d’aquestes algues incorporen el metil mercuri al seu cos. Aquest mercuri anirà passant de preses a predadors, augmentant la seva concentració, ja que no s’excreta. Com els humans ens trobem a la punta de la cadena tròfica, obtenim en el nostre cos el mercuri present en el mar, que no podem eliminar i anem augmentant a mesura que ens alimentem d’espècies marines.

La principal manera com les persones estan exposades al mercuri és el consum de peix i marisc que tenen alts nivells de metil mercuri en els seus teixits. Una forma menys comú és quan les persones estan exposades al mercuri és a través de la respiració de vapor de mercuri. Això pot passar quan s’allibera el mercuri d’un contenidor o un producte o dispositiu trencat. Si el mercuri no es col·loca en un recipient o es neteja immediatament, es pot evaporar i esdevenir un vapor tòxic invisible i inodor.

Efectes de salut relacionats amb l’exposició al mercuri 

L’exposició en alts nivells pot danyar el cervell, el cor, els ronyons, els pulmons i el sistema immunològic de persones de totes les edats. 

Els alts nivells de metilmercuri al torrent sanguini dels nens petits i dels fetus en procés de desenvolupament a l’úter poden danyar el sistema nerviós en desenvolupament.

Efectes ecològics de l’exposició al mercuri 

Els ocells i els mamífers que s’alimenten de peix estan més exposats al metil mercuri que altres animals en ecosistemes aquàtics. Els depredadors que s’alimenten d’aquestes aus i els mamífers també estan en risc. 

Es va trobar metil mercuri en àligues, llúdrigues i panteres de Florida en perill d’extinció. En alts nivells d’exposició, els efectes perjudicials del metil mercuri en aquests animals inclouen:

  • La mort.
  • La reproducció reduïda.
  • El creixement i desenvolupament més lents.
  • El comportament anormal.

Quina problemàtica hi ha amb el canvi climàtic?

El mercuri ha estat present sempre en el mar, però a partir de la revolució industrial, els nivells n’han anat augmentant fins a un punt on la concentració comença a ser preocupant. 

Alhora, amb l’acceleració del canvi climàtic, les temperatures dels mars augmenten. Això provoca que els peixos, éssers de sang freda, siguin més actius, amb la qual, necessiten alimentar-se més i consumeixen més mercuri.

Les espècies marines estan acumulant cada cop més mercuri, cosa que pot fer augmentar el nivell de concentració en el nostre cos més fàcilment.

Què creieu que podem fer nosaltres per combatre aquesta problemàtica?

 

Bibliografia: