Què és la mineria submarina?
Quan parlem d’impactes i danys al medi marí, sovint pensem en plàstics o en la sobrepesca, però hi ha una amenaça menys visible que comença a prendre força des dels darrers anys. A més de 200 metres de profunditat, als fons marins profunds, s’estudia la viabilitat d’una activitat extractiva amb el potencial de transformar completament els ecosistemes més enllà de la nostra vista: la mineria submarina.
Què és la mineria submarina?
La mineria submarina és l’activitat d’extreure i excavar dipòsits minerals del fons marí profund (IUCN, 2020). El fons marí profund se situa a més de 200 metres de profunditat i cobreix aproximadament dues terceres parts del fons oceànic total. Aquesta regió, una de les més àmplies i menys explorades del planeta, té un paper fonamental en l’equilibri dels ecosistemes marins (Drazen et al., 2020). Davant l’esgotament dels recursos minerals terrestres i l’increment de la demanda de metalls, la mineria submarina s’està considerant com una possible alternativa per proveir materials essencials, especialment per a la producció d’equipaments destinats a les energies renovables (Ashford et al., 2024).
Imatge 1: Extracció d’un nòdul polimetàl·lic del fons profund marí amb una esponja enganxada a aquest. Crèdit: National Geographic, GEOMAR
Què s’hi troba a les profunditats?
- Minerals. Els tres materials principals d’interès per a la mineria submarina són els sulfurs de les fonts hidrotermals, les crostes riques en cobalt que cobreixen les muntanyes submarines, i els nòduls polimetàl·lics. Per posar un exemple, els nòduls polimetàl·lics són roques de la mida d’una patata que es formen quan els metalls dissolts a l’aigua precipiten i es van acumulant en capes sobre residus sòlids marins, com closques d’animals o dents de tauró (Oceana, 2023). Tots aquests materials contenen metalls com or, níquel, manganès o coure, essencials en múltiples aplicacions actuals, des de bateries per a vehicles elèctrics fins a plaques solars i telèfons mòbils.
- Hàbitats de profunditat. Ara bé, els hàbitats on es troben aquests materials no són pas deserts sense vida. Per exemple, els sulfurs els trobem en fonts hidrotermals, uns ecosistemes d’alta biodiversitat que permeten que la vida proliferi a les profunditats. Igualment, a la superfície dels monts submarins s’acumulen crostes ferromanganeses, que esdevenen hàbitats naturals per a la vida marina bentònica, com ara les esponges
Imatge 2: Espècies animals que viuen en fonts hidrotermals a les profunditats de l’oceà. Crèdit: Schmidt Ocean Institute.
Quins són els impactes d’aquesta activitat?
L’extracció de materials dels fons marins profunds pot alterar profundament aquests hàbitats. Les eines d’extracció emprades rasquen àmplies zones del fons, sovint eliminant materials que constitueixen hàbitats vitals. Aquesta alteració de les capes superficials, estructures submarines i fonts hidrotermals pot arribar a destruir ecosistemes únics i, fins i tot, provocar l’extinció d’espècies encara desconegudes.
Els impactes sobre els ecosistemes bentònics (sobre el sòl marí) inclouen la mortalitat d’organismes, la pèrdua d’hàbitats irreemplaçables, l’alteració en les funcions dels ecosistemes, un augment de la toxicitat del medi i l’asfíxia d’organismes a causa del moviment de sediments. A més, els organismes que habiten la columna d’aigua, com els que neden lliurement o floten, poden veure reduïda la seva capacitat visual, l’obstrucció dels aparells filtradors, un increment de la temperatura, o afectacions en l’oïda i dels processos d’ecolocalització per culpa dels sorolls i les vibracions emeses per la maquinària d’extracció, entre d’altres.
Així doncs, els impactes són nombrosos i molts encara es desconeixen. Molts comporten l’augment en el risc d’accidents (com vessaments de combustible o pèrdua d’equips), així com canvis en els hàbits reproductius i alimentaris de les espècies. Fora de l’ambient marí, aquesta activitat planteja també problemes pel que fa a l’ús compartit de recursos i espais, especialment en la distribució de permisos d’explotació entre països interessats i per conflictes amb la pesca comercial (Drazen et al., 2020; Oceana, 2023).
Imatge 3: Impactes de la mineria submarina en els ecosistemes i hàbitats marins. Crèdit: Amanda Dillon.
Com s’està regulant?
Actualment, la ISA (Autoritat Internacional dels Fons Marins) està elaborant el ‘Codi de la Mineria’, un conjunt de normes que establiran la regulació per a l’exploració i explotació del fons marí de cara a 2025. A més, organitzacions com la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) van sol·licitar el 2021 una moratòria (anomenada “Resolució 122”) fins que es compleixin certs requisits fonamentals, com l’avaluació exhaustiva dels impactes ambientals, l’establiment d’una regulació eficaç i la implementació d’estratègies per mitigar els danys al medi marí (IUCN, 2020; Ashford et al., 2024).
Un coneixement ampli dels ecosistemes marins de fondària, doncs, resulta crucial per entendre els serveis ecosistèmics essencials que aquests proporcionen, com la captura de carboni o l’equilibri de les xarxes tròfiques, amb l’objectiu de protegir aquests valuosos tresors ocults (Ashford et al., 2024). Entre les mesures proposades per a la protecció d’aquests hàbitats es troben la reducció de la dependència dels metalls mitjançant la reutilització i el reciclatge, l’ús de processos més selectius d’extracció i la delimitació d’àrees restringides a l’explotació (IUCN, 2020).
Conclusió
Es preveu que la mineria submarina podria iniciar-se comercialment al voltant de l’any 2026, tot i ser una activitat amb el potencial de causar danys irreversibles als hàbitats bentònics i de la columna d’aigua (IUCN, 2020). Si aquesta activitat s’acaba implementant, serà essencial que es faci sense sacrificar la biodiversitat ni les funcions ecosistèmiques que aquests espais proporcionen. Els ecosistemes de fons marí inclouen hàbitats únics que depenen de les seves estructures naturals per sobreviure, i encara avui desconeixem molts dels impactes potencials que podria comportar l’explotació minera en aquest entorn.
Per això, és fonamental impulsar la recerca dels ecosistemes de gran profunditat per entendre millor els hàbitats que conviuen amb els recursos minerals. Centrar els esforços a avaluar i mitigar els impactes potencials és imprescindible abans de considerar qualsevol activitat de mineria submarina en els pròxims anys.
Bibliografia
Ashford, O., Baines, J., Barbanell, M., & Wang, K. (2024, February 23). What we know about deep-sea mining — and what we don’t. World Resources Institute. https://www.wri.org/insights/deep-sea-mining-explained
Drazen, J. C., Smith, C. R., Gjerde, K. M., Haddock, S. H. D., Carter, G. S., Choy, C. A., Clark, M. R., Dutrieux, P., Goetze, E., Hauton, C., Hatta, M., Koslow, J. A., Leitner, A. B., Pacini, A., Perelman, J. N., Peacock, T., Sutton, T. T., Watling, L., & Yamamoto, H. (2020). Midwater ecosystems must be considered when evaluating environmental risks of deep-sea mining. Proceedings of the National Academy of Sciences, 117(27), 15452-15458. https://doi.org/10.1073/pnas.2011914117
IUCN. (2020). Coiba National Park and its Special Zone of Marine Protection. International Union for Conservation of Nature. https://www.iucn.org/es/node/33203
Oceana. (2023, julio 24). ¿Qué es la minería submarina? Oceana Chile. https://chile.oceana.org/blog/que-es-la-mineria-submarina
Weiss, S. (2022, April 1). Proposed deep-sea mining would kill animals not yet discovered. National Geographic. https://www.nationalgeographic.com/environment/article/proposed-deep-sea-mining-would-kill-animals-not-yet-discovered
