Quines tècniques de restauració de Posidonia oceanica es realitzen?

Anèl·lides Biologia Comunicació Cultura Educació Educació ambiental Lleure Oceanografia Sense categoria

Restauració de Posidonia oceanica

Les tècniques de restauració de Posidonia oceanica es troben encara en un estat de desenvolupament incipient i experimental.

Gràcies a treballs pioners, sumats a uns altres de ciència fonamental sobre la fisiologia de la planta, s’han determinat aspectes clau per a avançar en el desenvolupament de tècniques de restauració de praderies de P. oceanica. 

Avui dia sabem, per exemple, que és viable replantar fragments de planta adulta amb l’ajuda de sistemes d’ancoratge artificials i que, no obstant això, les plàntules (germinades de llavor) no es beneficien de la presència de l’ancoratge artificial ja que les seves arrels generen vellositats adhesives que els ajuden a fixar-se al substrat. També sabem que les llavors fan fotosíntesi, que necessiten rebre llum per germinar i que les reserves contingudes en una llavor donen autonomia a una la plàntula durant una mitjana d’entre sis i vuit mesos. Sabem que la supervivència dels trasplantaments (fragments o plàntules) amb les tècniques testades fins ara sol superar el 50% a tres anys vista.

Científics de diferents grups europeus tracten d’optimitzar les tècniques per tal de maximitzar la supervivència a llarg termini. Des del punt de vista logístic, les tècniques de plantació han de suposar unes despeses assumibles per fer que la restauració de praderies degradades pugui, en un futur, convertir-se en una eina de gestió més.

Rocky coast near the village La Isleta del Moro with seagrass and fish underwater, split view above and below water surface, Mediterranean sea, Cabo de Gata-Níjar, Almeria, Andalusia, Spain

Quines tècniques s’estan duent a terme?

Les tècniques testades fins avui són diverses. Algunes es basen en el trasplantament de fragments de rizoma de P. oceanica adulta; unes altres s’han basat en la recol·lecció de llavors, la seva germinació i posterior plantació de plàntules. S’estan testant a la mar mètodes d’enginyeria ambiental terrestre com la geomalla d’arbres biodegradables o la col·locació de cistelles metàl·liques (és a dir gabions), plenes amb pedra calcària a manera de matriu d’ancoratge per a fragments de rizoma de planta adulta. La tècnica que testen des de IMEDEA consisteix en el trasplantament individual de fragments de rizoma de Posidonia oceanica arrabassada pels temporals amb ajuda d’un ancoratge biodegradable artificial. Passats tres anys des del trasplantament, la supervivència és superior al 90%. Mitjançant aquest mètode s’han replantat 12.800 fragments, en 2 hectàrees de la Badia de Pollença. Les dimensions d’aquesta experiència de replantat de P. oceanica són inèdites. Cal recordar que, fins i tot en un projecte ambiciós, la densitat de planta trasplantada es troba per sota de la densitat natural d’una praderia en bon estat. Amb les taxes de creixement de P. oceanica passaran dècades abans que les parcel·les replantades aconsegueixin densitats assimilables a les naturals. Es tracta, per tant, de no relaxar les mesures de conservació. Mantenir les praderies existents és, sense cap mena de dubte, l’eina de gestió més eficaç i optimitzada. 

La majoria de tècniques de replantat s’estan focalitzant en el trasplantament de planta adulta arrabassada pels temporals i no tant a partir de plàntules germinades de llavor, ja que és difícil disposar d’un viver que facilités aquest tipus de material.

Quins projectes o accions s’han dut a terme en els últims anys?

L’any 2019 al cap de Creus es va dur a terme una restauració d’aquesta fanerògama. Un equip de bussejadors, va iniciar les tasques de restauració dels prats de Posidonia oceanica afectades pels punts d’ancoratge en localitats de l’Alt Empordà com Port de la Selva, Llançà, Colera, Portbou i Roses.

La restauració d’aquests prats es va concentrar a extreure blocs de formigó, cadenes i objectes diversos que destrueixen aquesta planta. En una primera fase els bussejadors van revisar 27 hectàrees de camps d’ancoratge per estudiar l’extracció i reubicació de punts de formigó tenint en compte el seu efecte sobre aquesta planta. Es van iniciar tasques d’extracció d’unes canonades metàl·liques a dues cales de Roses, on també s’ha reflotat una barca enfonsada sobre aquesta planta.

A més, des de Biodiversitat, Boscs i Desertificació del MITECO, s’està duent a terme un projecte anomenat LIFE ECOREST, en el qual es té l’objectiu de restaurar prop de 30.000 hectàrees d’hàbitats marins profunds a Catalunya i compta amb la participació del sector pesquer. Aquestes actuacions inclouen la restauració de colònies de gorgònies costaneres, profundes i corals tous profunds, així com de praderies de fanerògames marines, principalment la Posidonia oceanica. 

El nostre projecte de trasplantació a Calafell, iniciat aquest 2022, podeu trobar tota la informació aquí.

On cal fer les replantacions?

La restauració de P. oceanica ha de fer-se en zones on l’origen de la pèrdua de la praderia original és coneguda i les causes de l’impacte no continuen actives. Replantar en una àrea amb alta pressió per fondejos si l’impacte no s’ha regulat prèviament comporta la pèrdua de les parcel·les replantades.  

Una petita però important reflexió…

Com hem vist, la restauració d’aquesta espècie és un procés complicat i llarg. En conseqüència, molts projectes de restauració, encara estan lluny d’arribar als nivells de biodiversitat desitjada. És per això que, tot i que ens veiem obligats a dur a terme restauracions, això no pot ser mai una justificació per a destruir les praderies d’aquesta espècie ni de cap altre.  

Bibliografia