Quins peixos elèctrics coneixem i com s’adapten al medi marí?

Anèl·lides Biologia Comunicació Cultura Educació Educació ambiental Lleure Oceanografia Sense categoria

Els peixos conformen el grup més variat entre els animals vertebrats, amb aproximadament 32.000 espècies repartides entre masses d’aigua dolces i salades. Aquesta diversitat ha permès desenvolupar característiques sorprenents, com la de generar electricitat pròpia de manera controlada i sense electrocutar-se. Sabies que a l’Antic Egipte els peixos elèctrics eren utilitzats com a electroteràpia per a l’epilèpsia? Tots els éssers vius produïm petits potencials elèctrics dins de les nostres cèl·lules per fer funcionar tot el metabolisme, però aquests animals han modificat els teixits musculars per poder controlar així la generació d’electricitat. Aquests peixos es troben tant en aigües dolces com salades. Com que l’aigua és un mitjà que condueix l’electricitat, aquests peixos poden fer ús del sistema elèctric. Les sals de l’aigua ajuden a conduir millor els impulsos elèctrics, per això hi ha més peixos marins amb capacitats elèctriques.

Tipus de peixos elèctrics

Peixos electro-receptors

Altres grups, mitjançant sensors, són capaços de detectar impulsos elèctrics del seu entorn gràcies a electró-receptors situats a la seva línia lateral. Aquests peixos són electró-receptius, detecten camps elèctrics i els interpreten. Dins de l’electro-recepció trobem animals actius, que perceben les descàrregues generades per ells mateixos i que han estat rebotades als objectes propers. I els animals passius, que no generen els seus propis impulsos elèctrics i només perceben els produïts a l’ambient. Els peixos electró-receptors actius també són productors de descàrregues elèctriques.

Peixos productors de descàrregues elèctriques 

Aquests peixos són capaços de generar la seva pròpia electricitat per emetre-la al medi que els envolta i es consideren peixos que tenen capacitat elèctrica efectora. Els animals electro-receptors actius també són productors de descàrregues elèctriques.

Foto 1 . Torpedo Marmorata de Jordi Regàs

Les descàrregues elèctriques

Les descàrregues elèctriques es poden classificar en dos grups diferents segons el voltatge i la intensitat:

Descàrregues elèctriques fortes: Són impulsos discontinus, breus i intensos. S’utilitzen tant en defensa per dissuadir els depredadors com per atacar i captures preses. Aquestes descàrregues són iniciades per senyals visuals, tàctils o químiques.

Descàrregues elèctriques febles: Aquests impulsos són rítmics, de baixa intensitat i elevada freqüència. Els usos van des de l’orientació en ambients foscos o tèrbols, la localització d’objectes de l’entorn o la comunicació amb altres individus de la mateixa espècie. Aquests impulsos son generats a marcapassos des del sistema nerviós central

Peixos elèctrics amb capacitat elèctrica forta

Dins dels elasmobranquis batoïdeus trobem l’espècie Torpedo marmorata de la família Torpedinidae. Aquest animal utilitza les seves descàrregues elèctriques per capturar petits peixos i crustacis. Representant els teleostis trobem les espècies del gènere Uranoscopus, de la família Uranoscopidae. Aquests animals usen les descàrregues elèctriques per detectar possibles preses i per repel·lir els depredadors.

Foto 2 . Uranoscopus Scaber de Jordi Regàs

Peixos elèctrics amb capacitat elèctrica feble 

Continuant amb els elasmobranquis batoïdeus, la ratlla comuna o ratlla de claus (Raya clavata) de la família Rajidae, utilitza les seves descàrregues per trobar i capturar petits crustacis bentònics.

La gran majoria de peixos que produeixen descàrregues elèctriques febles són d’aigua dolça perquè normalment els rius i els llacs on habiten són generalment d’aigües molt tèrboles a causa de la gran quantitat de sediments en suspensió que transporten o perquè són animals d’hàbits nocturns. Les dues espècies més conegudes són la famosa anguila elèctrica (Malapterurus electricus) i el peix elefant (Gnatostomus petersii), d’aparença molt curiosa.

Foto 3 . Gnatostomus petersii de Gabriel Hernando

Adaptacions especials dels animals elèctrics

Peixos elèctrics de descàrrega forta

  • Han desenvolupat una elevada resistència elèctrica a la pell per aïllar-se de les seves pròpies descàrregues elèctriques.
  • Al voltant de l’encèfal presenten un aïllament lipídic.
  • Tenen un gruixut recobriment de mielina a les seves fibres nervioses.

Peixos elèctrics de descàrrega feble

  • Desenvolupen hipertròfia aferent a la línia lateral, un creixement cel·lular dels nervis que transporten els impulsos des dels receptors fins al sistema nerviós central.
  • Tenen un elevat desenvolupament del cerebel i dels nervis de la línia lateral.

 

Bibliografia