Resultats Projecte Urbamar 2020
Què és Urbamar?
El litoral de les zones urbanes és un paisatge massificat, urbanitzat i integrat en la ciutat en el qual, històricament, la població ha estat desvinculada de la gestió dels espais naturals més pròxims a causa de l’elevat impacte antropogènic. Aquesta desvinculació de les persones amb els espais naturals genera una desconeixença de les espècies que hi habiten, els seus estats de conservació així com la necessitat de preservar una biodiversitat de gran interès per a les ciutats. Aquestes ciutats compten amb una gran biodiversitat marina que, tot i això, no ha estat estudiada ni inventariada en la seva majoria.
El projecte URBAMAR és un projecte de ciència ciutadana que pretén conscienciar de la importància que té la biodiversitat de les zones litorals urbanes mitjançant un estudi dels organismes presents en les zones supralitorals, intermareals i infralitorals de totes les platges de Barcelona, Sant Adrià del Besòs i Badalona. Amb aquest projecte també es busca enfortir els vincles entre la ciutadania amb els recursos naturals urbans, augmentant el sentiment de pertinença i corresponsabilitat en la seva preservació i conservació.
Els programes actuals de seguiment i estudi dels oceans i costes són cada cop més complexos i són realitzats majoritàriament per departaments o científics especialitzats. Per tant, és important plantejar noves formes i metodologies d’obtenció i processament de les dades mediambientals necessàries per estudiar la biodiversitat tant marina com litoral. És en aquest punt on es veu reflectida la importància d’implementar la ciència ciutadana en el projecte, ja que aquesta s’està convertint en un eix important per la conservació i conscienciació de la biodiversitat marina i litoral. Seguint les premisses del Llibre Verd de la Ciència Ciutadania, aquesta participació ciutadana en el mostreig de les dades afegeix valor al projecte d’investigació al mateix temps que els voluntaris s’enriqueixen de nous coneixements, habilitats i d’una comprensió més exacta del treball científic. D’aquesta manera, l’ajuda dels participants en el projecte és clau per recollir totes les dades essencials que permetin elaborar el primer mapa d’espècies marines presents en aquests municipis.
Quina és la seva missió?
La finalitat d’aquest projecte és estudiar, entendre i donar a conèixer la biodiversitat de la costa del Barcelonès, desconeguda fins al dia d’avui, de la mà de la ciutadania. Aquest projecte de ciència ciutadana va començar l’any 2016 i seguirà tenint continuïtat en el temps per a seguir estudiant la biodiversitat marina que ens envolta. Però no és fins a l’any 2020 que gràcies a l’ajuda de la Fundació Espanyola per la Ciència i la tecnologia (FECYT), del Ministeri de Ciència e Innovació del Govern Espanyol, s’ha pogut destinar més recursos i esforços a mostrejar les nostres platges i això s’ha vist reflectit amb un increment de les observacions.
Resultats
Els resultats obtinguts pel projecte URBAMAR des de 2016 han sigut satisfactoris, ja que gràcies a les fotografies dels i les participants s’han registrat 6.963 observacions a la plataforma Natusfera.
A causade l’augment de recursos i esforç de mostreig de l’últim any, a la taula i gràfic que es mostra a continuació, podem observar l’augment d’observacions any rere any, augmentat així les espècies marines identificades a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Taula 1: Observacions reportades durant els anys de mostreig del projecte URBAMAR
Gràfic 3: Observacions reportades a Natusfera durant el projecte de ciència ciutadana URBAMAR
D’aquestes 565 espècies reportades durant el projecte, les 10 més observades han estat les que es mostren a la taula que s’exposa a continuació, les quals representen el 40% de totes les observacions, totes pertinents a peixos excepte dues espècies d’eriçons pertinents al fílum dels equinoderms, Paracentrotus lividus i Arbacia lixula.
Taula 2: Espècies més observades durant el projecte
D’una banda, de les 533 espècies registrades s’han localitzat 17 espècies al·lòctones, que no corresponen al Mar Mediterrani, com també 12 espècies amenaçades.
Les espècies al·lòctones no pertanyen al mar Mediterrani i poden tenir o no caràcter invasiu com Callinectes sapidus, Amathia verticillata, Amphibalanus amphitrite, Balanus trigonus, Botrylloides, Branchiomma luctuosum, Bursatella leachii, Caranx crysos, Dictyota cyanoloma, Microcosmus polymorphus, Oculina patagonica, Oulastrea crispata, Paraleucilla magna, Paranthura sp., Pennaria disticha, Plocamium sp, Styela plicata i Styela canopus.
Per altra banda, s’han registrat espècies amenaçades catalogades sota aquest criteri segons la UICN (International Union for Conservation of Nature), algunes de les quals es troben subjectes a un estricte pla de pesca, com és el cas de Gymnammodytes cicerelus. També trobem espècies que presenten una pesca regulada, com és el cas de Maja crispata, espècies catalogades com a vulnerables a la UICN com és Umbrina cirrosa, o d’altres amenaçades com Epinephelus marginatus, Hippocampus guttulatus, Hippocampus hippocampus, Larus audouinii, Lithophaga lithophaga, Phalacrocorax aristotelis, Pinna nobilis, Scyllarus arctus, Scyllarus pygmaeus.
Per què ho fem?
Descobrir i estudiar les espècies que habiten la nostra costa és un punt a favor per a preservar els ecosistemes, però també per a entendre com afecten els nostres actes a la natura i poder analitzar si existeixen opcions més sostenibles per a gestionar els nostres residus o en definitiva la nostra petjada ecològica. De les 565 espècies registrades durant el projecte URBAMAR s’han trobat 24 espècies bioindicadores, les quals poden aportar informació de l’estat i qualitat de les aigües de bany de les platges de l’Àrea Metropolitana del Barcelonès. Per aquest motiu, la següent fase del projecte URBAMAR que iniciarà aquest estiu 2021, farà èmfasi en aquestes, ja que pensem que és una manera sostenible de fer un estudi sobre el nostre impacte a la costa, per a poder trobar opcions més sostenibles per a la gestió de l’impacte de l’ésser humà sobre el medi marí i recuperar o preservar els ecosistemes que en aquest habiten. De la mateixa manera, es pretén seguir estudiant la biodiversitat d’aigües someres, però aquest cop fent un pas més enllà, realitzant una comparativa amb la biodiversitat d’aigües profundes.
Les espècies que actuen com a bioindicadores registrades fins el dia d’avui durant el projecte URBAMAR, corresponen a equinoderms com Arbacia lixula, el qual és un indicador del canvi climàtic, ja que l’augment d’aquestes poblacions indiquen un augment de la temperatura a l’aigua, provocant deserts submarins, ja que al ser animals herbívors desequilibren l’ecosistema que els envolta. El cogombre de mar Holothuria sanctori també augmenta la seva població a l’incrementar la temperatura del mar a causa del canvi climàtic. Una altra espècie cada cop més observada és Oculina patagonica, considerada invasora fins fa poc, però actualment es considera una espècie nativa amb comportament invasor que està en augment a causa dels efectes del canvi climàtic.
D’altres, en canvi, es veuen afectades per l’escalfament de l’aigua, disminuint les seves poblacions, com podria ser Ctenolabrus rupestris, gorgònies com Eunicella gazella, Eunicella verrucosa i Leptogorgia sarmentosa. Hi ha espècies d’algues verdes que indiquen un augment d’eutrofització a l’aigua, a causa de l’aportació de nutrients en aquesta, com podrien ser Bryopsis duplex, Cladophora sp, Ulva compressa, Ulva lactuca, Ulva rigida i Ulva sp. Per altra banda, existeixen estudis de talla i abundància d’espècies com a indicadores de pressió pesquera com és el cas de Epinephelus marginatus. Com també, espècies que s’utilitzen com a indicadors d’impacte de sedimentació i busseig com Halocynthia papillosa. O d’altres trobades durant el projecte com Ostreopsis sp, poblacions de les quals s’estan estudiant ja que aquestes estan augmentant i allargant el cicle de vida, a més de produir bombolles que causen a humans irritacions, dificultats respiratòries i d’altres.
A part d’aquestes s’han localitzat altres espècies presents en diversos índexs que indiquen la qualitat de l’aigua, com Caprella spp, utilitzada a l’índex MEDOCC, o d’altres utilitzades en la determinació de la qualitat ambiental mitjançant la metodologia CARLIT com Ceramium sp, Lithophyllum incrustans, Mytilus galloprovincialis, Patella aspera, Patella caerulea, Patella rustica i Patella sp.
Realitzant un seguiment anual de totes aquestes espècies i futurs organismes que podem trobar durant els futurs mostrejos del projecte URBAMAR es podrà dur a terme un seguiment ecològic de l’estat de les nostres platges i aigües, per la qual cosa, trobem de vital importància que aquest projecte tingui una continuïtat en el temps, augmentant any rere any les observacions, paral·lelament amb l’increment de la participació de la ciutadania.
Vol ajudar en aquest projecte?
Posa’t en contacte amb nosaltres a través de info@anellides.com i t’expliquem com fer-ho!
Per acabar, podeu veure el pòster divulgatiu del projecte, on es troben els resultats explicats:
