Saps per què és important la conservació dels ecosistemes de les platges?

Anèl·lides Biologia Comunicació Cultura Educació Educació ambiental Lleure Oceanografia Sense categoria

Les platges metropolitanes actuen com a reserva de diverses espècies de papallones, fins i tot sabem que algunes de les espècies que als parcs no abunden, a les platges sí que ho fan. És per això que aquests territoris costaners són d’especial importància per tal d’assegurar la conservació de les papallones de la zona de la metròpolis.

La conservació de les dunes de les platges és molt important per tal de conservar aquestes espècies d’insectes, vitals per la reproducció de moltes plantes i la supervivència de molts ecosistemes. A Catalunya, un 70% de les espècies de papallones estan minvant i el 5% ja han patit l’extinció. Des de les dues últimes dècades les poblacions de papallones han caigut gairebé a la meitat, i un dels motius principal que això hagi passat és l’eliminació de moltes de les dunes que se situaven en les nostres platges. 

Només a les platges de l’àrea metropolitana de Barcelona existeixen 18 espècies de papallones:

Blaveta comuna (Polyommatus icarus)

 La seva mida mitjana és d’entre 22 i 36 mm. En aquesta espècie existeix dimorfisme sexual, els mascles són gris clar amb punts petits en totes les ales. Les femelles són similars, però generalment els punts són més grans i el color del fons és marró clar. En els dos sexes podem trobar una sèrie de marques taronges a la vora posterior de cada ala amb l’interior negre.

Acostuma a tenir tres generacions a l’any. Els primers adults poden començar a aparèixer en cotes baixes ja al mes de febrer i es poden veure fins a principis d’octubre. 

La podem trobar en conreus herbacis i en parcs, jardins i zones replantades d’entre el nivell del mar fins als 1700 m d’altitud.

Imatge 1. @piripip (2023) MINKA

Moreneta meridional (Aricia cramera)

Té una mida d’entre 15 i 20 mm. Quan té les ales tancades podem veure que són marrons amb multitud de punts negres i marques taronges als voltants. Amb les ales obertes podem veure un fons marró amb marques taronges en forma de mitja lluna. 

Volen pràcticament tot l’any, però abunden més entre maig i juliol. Les femelles dipositen els ous a la superfície i el revés de les fulles d’una gran varietat de plantes. A Catalunya es troba distribuïda per tota la meitat sud-oest fins a les àrees més baixes del Pirineu. El seu rang altitudinal va des del nivell del mar fins als 1200 m.

Imatge 2. Vicent (2023) MINKA

Bruixa (Brintesia circe)

La mida mitjana a la qual pot arribar és d’entre 32 i 36 mm d’amplada (de punta d’una ala fins a la punta de l’altra ala) en els mascles, les femelles poden arribar als 40 mm. L’anvers de les ales es caracteritza per tenir un color marró fosc, tirant a negre, amb bandes blanques paral·leles a la vora de les ales. El revers mostra una coloració amb tonalitats marrons i grises, travessada per una banda blanca molt marcada.

Només vola de juliol a agost. La femella dispersa els ous en ple vol sobre gramínies, que seran les plantes de les quals s’alimentaran les erugues.

A Catalunya es troba distribuïda per la meitat nord-est, fins a arribar a parts del Pirineu. Es pot trobar des del nivell del Mar fins als 1800 m, però on es pot veure més és entre els 600 i els 1000 m d’altitud.

Imatge 3. piripip (2022) MINKA

Barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli)

Pot arribar a una mida d’entre 15 i 30 mm d’amplada (de l’extrem d’una ala fins a l’extrem de l’altra). És de color marró amb les vores de les ales de color blanc i amb franges marrons més fosc. 

Sobretot es poden veure a l’estiu i a la tardor, quan augmenta la seva abundància després de la forta mortalitat que pateixen a l’hivern. 

A Catalunya ha esdevingut molt comuna a qualsevol poble del litoral o del prelitoral, on s’ha acostumat a adornar els balcons amb geranis. També s’ha estès per l’interior, i no és estrany veure exemplars a l’estiu en pobles del Pirineu i Prepirineu, però no acostuma a sobrepassar els 1000 m. 

Imatge 4. Mediambient_ajelprat (2020) MINKA

Safranera de l’alfals (Colias crocea)

 Papallona de mida mitjana que la seva amplada oscil·la entre els 3,5 cm i els 5 cm entre ala i ala. Presenten unes ales quasi completament grogues amb alguns punts o ratlles negres. Existeix una varietat blanca (només passa en les femelles).

Pot tenir diverses generacions a l’any. Als països del nord, és una papallona migradora, però a Catalunya no, ja que hiverna en estat de crisàlide, encara que també es poden veure exemplars en els dies més calorosos de l’hivern.

A Catalunya la podem trobar des del nivell del mar fins a l’alta muntanya.

Imatge 5. Mediambient_ajelprat (2022) MINKA

Blaveta dels pèsols (Lampides boeticus)

Té una mida d’entre 26 i 34 mm, encara que les femelles acostumen a ser més grans que els mascles. Amb les ales tancades podem veure un patró amb ratlles blanques i marró clar. A les ales de darrere hi trobem un apèndix a tall de falsa antena i dues marques negres amb la vora celeste, imitant uns ulls. Rarament, es veu amb les ales obertes, són de color celeste-lilós.

Volen pràcticament tot l’any, acostumen a sortir del capoll a març, abril, maig i fins a juliol i després d’octubre a novembre.

La podem trobar en tota mena d’ambients oberts, incloses les zones agrícoles, espais ruderals i parcs i jardins urbans, fins i tot als centres de les ciutats. 

Imatge 6. Mediambient_ajelprat (2022) MINKA

Margenera comuna (Lasiommata megera)

Papallona d’entre 3,5 i 4 cm d’amplada (entre l’extrem d’una ala i l’extrem de l’altra). Les ales combinen coloracions marrons i grogues ataronjades amb cercles de color negre amb un punt blanc al centre. Els mascles compten amb una línia central més fosca a l’anvers de les ales anteriors, mentre que les femelles presenten colors més clars i tenen una mida més gran.

Podem trobar-la des del nivell del mar fins als 1800 m d’altitud, però on és més comú és entre els 0 m i i els 1000 m. Abunda principalment en prats, conreus herbacis i en zones urbanitzades.

Imatge 7. Vicent (2024) MINKA

Blaveta estriada (Leptotes pirithous)

Els mascles fan uns 20 mm d’amplada i les femelles entre 24 mm i 30 mm. En aquesta espècie existeix un dimorfisme sexual molt notable, els mascles presenten a la cara superior de color blau o blau metàl·lic amb un o dos punts foscos i difusos a les ales posteriors. Les femelles són de color marronenc amb difuminat blau i amb punts foscos a les ales anteriors (els punts són més visibles que en el mascle).

És una papallona migradora, la podem trobar per tota Catalunya menys pel Pirineu. El seu rang altitudinal va des del nivell del mar fins als 1000 m.

La màxima abundància d’aquesta papallona s’observa sempre a finals d’estiu fins a la tardor.

Imatges 8. Mediambient_ajelprat (2021) MINKA

Bruna de prat (Maniola jurtina)

Presenta una amplada d’entre 4 cm i 5 cm. Els mascles tenen un anvers de color marronós amb un punt negre a la punta de les ales de davant amb un punt blanc a dins, al revés tenen bandes marrons, grises i groguenques, i normalment amb punts negres a les zones més clares. La femella és més gran, es caracteritza per tenir les bandes ataronjades de l’anvers més desenvolupat i el revés de l’ala posterior gris amb difuminat groguenc.

Sobretot la podem trobar en zones humides de muntanya, conreus herbacis i en prats. El rang altitudinal en el qual es mou principalment, és entre el nivell del mar fins als 1700 m.

Imatge 9. piripip (2021) MINKA

Escac ibèric (Melanargia lachesis)

És una papallona relativament gran, podem arribar a veure individus que arribin als 6 cm d’amplada entre ala i ala. La part superior de les ales és blanquinosa amb bandes negres a les vores i al centre de les anteriors. Per la cara inferior, les ales anteriors presenten un grup de tres punts a la part de darrere de l’ala, i un grup de dos a la part de davant.

Principalment, es pot observar en prat, conreus herbacis i en matollars i la podem trobar des del nivell del mar, fins als 1400 m aproximadament.

Durant l’any només es veu una generació, que vola de juny a agost/setembre, hiberna com a eruga.

 Imatge 10. Vicent (2023) MINKA

Papallona reina (Papilio machaon)

És una de les papallones més grans i més vistoses que es poden veure a Catalunya, poden arribar als 8,5 cm d’amplada. Sobre un fons groc, ressalten marques negres i blaves a les ales posteriors, on també presenta dos punts de color vermellós. Molt característic d’aquesta espècie és la seva “cua”, que els serveix tant per volar (aerodinàmica) com per protegir-se.

Vola tres generacions, les dues primeres tenen lloc durant la primavera i la segona pot completar-se entre setembre i octubre. Hiberna com a crisàlide a l’hivern.

Els seus hàbitats preferits són els espais oberts i les zones ruderals. Principalment, la podem trobar entre el nivell del mar fins als 400 m, però també es pot veure fins als 1800 m d’altitud. 

 Imatge 11. Jaume-piera (2019) MINKA

Bruna de bosc (Pararge aegeria)

Té una amplada mitjana d’entre 35 i 45 mm, els mascles una mica més petits que les femelles. Els mascles disposen d’una banda de color marró-gris, per on desprenen feromones, en canvi, les femelles tenen unes marques més destacades i brillants que els mascles. Amb les ales obertes, predomina el color marró i el taronja queda reduït a marques disperses. Amb les ales tancades, l’ala del darrere és marró amb diferents tonalitats.

Té diverses generacions durant l’any, però és més abundant entre el març i el juliol, encara que es poden veure individus alguns dies d’hivern.

La podem trobar en boscos de ribera, en parcs, jardins i zones replantades, entre altres hàbitats d’entre el nivell del mar fins als 1500 m d’altitud.

Imatge 12. Pau_esteban (2020) MINKA

Papallona de la col (Pieris brassicae)

Papallona d’entre 55 i 65 mm d’amplada. El mascle és de color blanc amb una marca fosca a la punta superior de les ales anteriors i es diferencia de la femella en el fet que aquesta, a més de la marca negra, presenta dos punts negres a les ales anteriors.

La podem trobar des del nivell del mar fins a les cotes més elevades dels Pirineus. Té una preferència per estar en conreus d’arbres fruiters i herbàcies i prats.

Podem veure volar aquesta papallona des de principis de primavera fins a finals de tardor.

Imatges 13. Mediambient_ajelprat (2017) MINKA

Pòntia comuna (Pontia daplidice) 

És una papallona d’uns 4 cm d’amplada, sent les femelles més grans que els mascles. Té l’anvers blanc amb marques negres i el revés de color or verd, blanc i groc.

Completa tres generacions en un any. La primera vola durant la primavera, té un color verd més fosc. La segona generació apareix abans de l’estiu i és més groguenca. I la tercera a finals de l’estiu. Aquest canvi de coloració afavoreix al seu camuflatge.

És més abundant entre finals de primavera i principis d’estiu fins al setembre/octubre. Principalment, la podrem veure en conreus, des del nivell del mar fins als 1000 m d’altitud.

Imatges 14. Mediambient_ajelprat (2023) MINKA

Saltabardisses cintada (Pyronia bathseba)

Té una amplada d’uns 38 mm. Té l’anvers de les ales ataronjat, amb la vora de color marró i amb un punt fosc bastant gran. El revers és de color marró amb una banda ampla blanca-groga.

Només vola una generació a l’any, de maig a agost.

Les podem trobar en multitud d’hàbitats diferents amb bastant abundància, com parcs, jardins o àrees replantades o boscos de coníferes mediterrànies. El seu rang altitudinal va des del nivell del mar fins als 1200 m.

 Imatge 15. Vicent (2023) MINKA

Saltabardisses de solell (Pyronia cecilia)

Té una mida mitjana d’entre 28 mm i 34 mm d’amplada. Amb les ales tancades, les ales de darrere són grises i tenen una zona més clara que ocupa bona part de l’ala amb forma de “Y”. L’ala de davant és taronja amb dos punts negres fusionats. Amb les ales obertes, són de color taronja amb les vores de color marró.

Vola des del maig fins al setembre, primer apareixen els mascles i més tard les femelles. 

Les podem veure principalment en camps i en ruderals, principalment entre el nivell del mar fins als 200 m, però també se’n poden veure fins als 800 m.

Imatge 16. piripip (2022) MINKA

Atalanta (Vanessa atalanta)

Papallona bastant gran, que pot arribar als 7 cm d’amplada. A l’anvers de les ales, sobre un fons negre s’aprecien marques blanques a prop de les vores i una àmplia franja vermella brillant. El revers conté colors blaus, marrons i negres. Gràcies a la seva coloració es pot camuflar excel·lentment sobre troncs o terres pedregosos.

Acostuma a presentar dues generacions, d’abril a juny i de juliol a setembre, encara que la papallona es pot veure durant tot l’any.

La podem trobar en bastants hàbitats molt diferents de manera abundant, com conreus d’arbres fruiters, zones humides de muntanya o boscos de ribera. D’entre els 0 i els 1600 m d’altitud. 

Imatge 17. Vicent (2023) MINKA

Migradora dels cards (Vanessa cardui):

Migradora dels cards (Vanessa cardui): Té una amplada mitjana d’entre 48 mm i 60 mm. Amb les ales obertes presenta un color taronja, amb el cos i les vores de color marró o daurat. També es poden veure marques blanques en les ales de davant i blaves a les de darrere. Les ales tancades són de color marró amb diferents tonalitats amb marques blanques a les ales posteriors i anteriors.

Té diverses generacions durant l’any que van des de febrer fins al setembre. A Catalunya rarament sobreviu a l’hivern, per això migra cap al nord d’Àfrica.

Els hàbitats on es pot trobar són zones obertes i conreus herbàcies, entre el nivell del mar i els 1200 m d’altitud.

Imatge 18. Vicent (2022) MINKA

Bibliografia