El cos d’un cavallet de mar
El cos dels cavallets de mar és allargat, lliscant i amb uns patrons de colors i textures que imiten l’entorn. Aquest cos es divideix en tres parts principals:
Cap. Proveït de dos ulls, una boca sense dents situada al final del musell, una obertura branquial a cada costat del cap per poder respirar, un sortint a la part superior anomenat coroneta i, en alguns casos, filaments cutanis que s’estenen cap al tronc.
Tronc. Recobert de plaques òssies, així com la resta del cos, i és característic en els mascles per presentar una bossa incubatriu sota l’abdomen, absent en les femelles, que té un paper molt important en la reproducció.
Cua. És llarga, anellada i prènsil. Els hi permet estabilitzar-se i protegir-se dels corrents marins ancorant-se al voltant d’elements com macroalgues, o altres suports, com cordes de pesca.
Pel que fa a les aletes, només tenen una aleta dorsal, que s’encarrega dels moviments cap endavant o cap endarrere, i dues aletes pectorals, responsables dels moviments cap a dalt o cap a baix en la columna d’aigua.
Aquest és el patró bàsic d’un cavallet de mar, però quins trets ens permeten distingir les dues espècies que trobem a les nostres costes? Descobrim en què ens hem de fixar amb l’Enric Cahner Monzó, biòleg marí i actual cap del Departament d’Educació Ambiental de l’Ajuntament de Badalona!
Sabies que...
La part del cervell coneguda com a hipocamp s’anomena així per la seva forma similar a la d’un cavallet de mar.
El cos d’un cavallet de mar està recobert per plaques òssies que li confereixen rigidesa i, a diferència de la majoria dels peixos, no té escates. La superfície corporal es caracteritza per patrons de colors i textures críptics, que els hi proporcionen un eficaç camuflatge enfront dels seus depredadors.
Els petits ulls que tenen al cap es poden moure independentment, el que permet una visió de gairebé 360º, és a dir, que poden observar pràcticament tot el que succeeix al seu voltant.
La bossa incubatriu dels mascles no és més que un plec de pell llisa situat a la zona inferior de l’abdomen, tanmateix té un paper vital en la reproducció. Fora de la temporada de cria aquesta és poc visible, però a mesura que s’apropa aquest període la bossa va creixent fins a arribar a mides considerables. Els mascles també es diferencien de les femelles perquè acostumen a tenir cues i musells més llargs. I els juvenils, en comparació amb els adults, són més prims, amb un cap gran en proporció al cos i amb coronetes relativament més altes.
BIBLIOGRAFIA D’INTERÈS
Gili, C., Canestrelli, D., Salvati, E., Fiorito, G., Cerizza, A. F., Cirino, P., Mille, F., Musco, L., De Martino, G., Pace, A., Bosso, L., & Panzuto, R. (2025). Ethics, Laws, and Research: The Case of Mediterranean Seahorses (Hippocampus hippocampus and Hippocampus guttulatus). Reviews In Aquaculture, 17(4).
Iniesta, I. (2014). Sobre el origen del asta de Amón. Neurología, 29(8), 490–496.
Lourie, S. A., Pollom, R. A., & Foster, S. J. (2016). A global revision of the Seahorses Hippocampus Rafinesque 1810 (Actinopterygii: Syngnathiformes): Taxonomy and biogeography with recommendations for further research. Zootaxa, 4146(1), 1-66.
Planas, M. (2014). El caballito de mar: (ed.). Editorial CSIC Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
