Aprofitant el fred i les baixes temperatures que estem patint aquest hivern, ens volem apropar al sisè continent: l’Antàrtida. Encara que no ho sembli, pel seu clima polar, el seu mantell de gel i les seves aigües gèlides, és un indret ple de vida, ric en espècies i un ecosistema únic pels biòlegs i amants de la natura.

El seu nom prové de la paraula “antarktikos”, que significa “l’oposat a l’Àrtic” en grec. Es tracta del continent ubicat més al sud de la latitud 60º i més fred, més sec i amb més vent. És una terra d’extrems que rodeja tot el pol sud, a més de tenir la major alçada mitjana de la Terra: més de 2000m sobre el nivell del mar. A l’Antàrtida es viuen unes de les condicions més dures de tot el planeta, ja que la temperatura mitjana del continent és de -17ºC i el 98% està cobert de gel. Això també significa que és el continent que emmagatzema, més de les tres quartes parts d’aigua dolça de la terra.

Tot i les condicions esmentades, la biodiversitat existent és realment abundant. La flora antàrtica està integrada per vegetals inferiors, com  líquens, molses i més de 140 espècies d’algues, el 40% de les quals són endèmiques.També podem trobar abundants invertebrats, com cnidaris, mol·luscs, equinoderms i porífers. Entre les aus que habiten el continent podem destacar cinc espècies diferents de pingüins, però només dues espècies, el pingüí Emperador (Aptenodytes forsteri) i el pingüí Adelia (Pygoscelis adeliae), es poden trobar durant tot l’any. A latituds mitjanes trobem altres aus com l’albatros, procel·làrids i gavines.

La fauna marina està representada per més de dos centes espècies de peixos, el famós krill (Euphausiacea sp.) (fig. 1), diminut crustaci del que s’alimenten les balenes i els mamífers que estan representats en dos ordres, carnívora i cetácea. Les famílies de l’ordre carnívora, són foques (Phocidae), lleons marins (Otariidae) i ossos polars (Ursus maritimus). Es poden trobar cinc espècies de foques diferents: la foca de Weddell (Leptonychotes weddelli), la foca lleopard (Hydrurga leptonyx) la foca menjacrancs (Lobodon carcinophagus), la foca de Ross (Ommatophoca rossi) i l’elefant marí austral (Mirounga leonina) i una espècie de lleó marí antàrtic (Arctocephalus gazella). Entre els cetacis, trobem espècies de balena desdentades (sense dents) com la balena blava (Balaenoptera musculus), el rorqual comú (Balaenoptera physalus), el rorqual boreal (Balaenoptera borealis), el rorqual d’aleta blanca (Balaenoptera acutorostrata) la balena geperuda (Megaptera novaeangliae), la balena franca (Eubalaena glacialis), mentre que dentades (proveïdes de dents) hi ha el catxalot (Physeter macrocephalus), l’orca (Orcinus orca) i el cap d’olla austral (Hyperoodon planifrons).

Actualment, i gràcies a totes aquestes espècies, el continent antàrtic és una de les reserves naturals de biodiversitat més importants del nostre planeta.

És possiblement un dels llocs més remots del planeta Terra,

però a la vegada un dels indrets més fascinants.