Tots tenim en la nostra ment la imatge del gran “Cañon de Colorado” que es troba en terra, però sota la mar podem trobar estructures geològiques iguals a aquest.

Es tracten dels canyons submarins, són valls en el fons de la mar amb capçaleres en la plataforma continental i que s’estenen pel talús continental.

Ecosistemes plens de vida

Aquestes estructures compleixen un important paper canalitzant, com a «rius subterranis», la matèria orgànica i nutrients de la superfície terrestre cap a la plana abissal. El que els converteix en “hot-spots”, és a dir, punts de màxima biodiversitat, desenvolupant-se en el seu interior una de les comunitats marines de més alta diversitat de la mar Mediterrània. 

L’elevada concentració de nutrients que es dona en aquests ambients afavoreix el desenvolupament de denses poblacions de fitoplàncton, que es convertiran en l’aliment que sustenta la resta de la xarxa tròfica.

L’alta productivitat biològica dels canyons submarins, suposen que sigui una àrea que permet la connectivitat, per això, nombroses espècies troben els canyons com a àrees d’alimentació, reproducció o pas migratori, sent zones de refugi de moltes espècies, de provisió d’oxigen i aliments, zones on s’exporta carboni a ecosistemes adjacents i on es manté de la qualitat de les aigües.

Figura 1. Estructura geològica d’un canyó submarí. Font: AminoCiencia

Canyons del Mediterrani

En el Mediterrani trobem diverses d’aquestes estructures geològiques. 

Els canyons submarins de Cap de Creus i Lacaze-Duthiers pertanyen al sistema de canyons submarins occidentals del Golf de Lleó. Tots dos canyons estan sotmesos a un mateix règim hidrodinàmic. Aquestes aigües carregades de nutrients afecten tots dos canyons gràcies als processos sedimentaris, desenvolupant-se en el seu interior una de les comunitats marines de més alta diversitat de la mar Mediterrània. 

Presenta una gran varietat d’ecosistemes en una àrea relativament reduïda, es troben nombrosos ecosistemes litorals, ecosistemes de plataforma talús i comunitats de canyons submarins. Actualment, es troben censades 1740 espècies. Aquesta gran varietat de biodiversitat té una explicació, i és la presència de plàncton en abundància, i ho demostra l’elevada concentració de krill (majoritàriament Nyctiphanes couchii) en el mateix canyó i que és font d’alimentació preferencial de molts peixos i cetacis. 

Segons estudis del MÍTIC, en les parets sud de tots dos canyons s’han trobat unes de les comunitats de coralls d’aigües fredes millor conservades del Mediterrani. 

Figura 2. Comunitat bentònica dominada pel Coral blanc (Madrepora oculata) en el canyó submarí del Cap de Creus. Font: CSIC

D’altra banda, trobem el canyó submarí de Blanes, un dels més destacats al Mediterrani. Gràcies a un projecte de ICM-CSIC realitzat en 2017 sobre els efectes de la pesca d’arrossegament en fons marins profunds, s’han trobat que és un ecosistema ple de vida, que dona refugi a peixos, crustacis juvenils i nombroses espècies de corall i gorgònies, algunes d’elles protegides i en perill d’extinció. 

La morfologia del canyó es compon per un gran nombre de falles i fractures el que ajuda a generar ambients propicis per a enclavaments de comunitats de coral. 

Hi ha zones dominades per corals formant esculls, com Lophelia pertusa, altres zones per gorgònies com la Callagorgia verticillata o Muriceides lepida. Però el que realment sorprèn és la presència de colònies molt grans de Leiopathes glaberrima, de més de dos metres d’altura, la qual cosa podria indicar que són individus de més de mil anys, ja que el coral negre creixen a un ritme molt lent, una fracció de mil·límetre per any.

Figura 3. Una paret del canyó de Blanes cobert de Coral. Font: ICM/CSIC

I per a acabar, ens situem a la costa del Garraf, la qual compta amb dos canyons submarins, el de Foix, entre Vilanova i la Geltrú i Sitges, i el de Cunit-Cubelles. 

Durant els mesos de febrer a juny és dona la presència del Roqual comú (Balaenoptera physalus) a les costes catalanes. El Roqual comú és una balena pelàgica filtradora que s’alimenta principalment de Krill. 

Segons el projecte Roqual de EDMAKTUB del 2022, la presència del Roqual a la costa catalana els mesos de primavera és amb motiu d’alimentar-se. Els mesos de març i abril les balenes es concentren més en les zones de 50 a 200 metres de profunditat, en les boques dels canyons submarins. Com ja hem dit, aquests són un flux de nutrients que els fa molt productives, sent així zones riques en aliment pel Roqual. 

Una problemàtica important és la superposició entre les rutes mercantils marines i les zones d’alimentació de les balenes, com són els canyons submarins. 

Figura 4. Rorqual comú.  Font: Club Nàutic de Vilanova 

Bibliografia