Coneixes a les dones oceanògrafes?

Anèl·lides Biologia Comunicació Cultura Educació Educació ambiental Lleure Oceanografia Sense categoria

Les primeres oceanògrafes

Què és l’oceanografia?

L’oceanografia és la ciència que estudia els mars i oceans en aspectes tant físics com químics, biològics i geològics. No va ser fins al 1584, però, que es va començar a utilitzar aquest terme. L’ésser humà sempre ha tingut una relació estreta amb mars i oceans, sigui com a font d’aliment o com a mitjà de transport, però també per investigar-lo i conèixer-lo. La primera expedició organitzada específicament per a la recollida de dades va ser l’any 1872, en què es va fer un descobriment molt important, trobar el punt més profund de l’oceà: la Fosa de les Mariannes.

Quin paper juguen les dones?

Com passa amb la majoria de les ciències, els noms més coneguts són d’homes. Segurament a tots ens sona James Cook i la seva expedició per l’Oceà Pacífic, la qual va permetre fer la primera cartografia del Pacífic sud. També ens sona Charles Darwin, el qual va formar part d’una expedició amb la Marina Reial Britànica, en la qual va recollir mostres i observacions claus perquè establís la teoria de l’evolució basada en la selecció natural. Però les dones també formen part de grans descobriments i investigacions de l’Oceanografia! En el moment en què comencen a sorgir dones interessades en la investigació dels oceans no ho tenen fàcil.  Al segle XVIII, les dones no tenien permès embarcar en vaixells, a menys que fossin acompanyats del seu marit o cap científic.

Projecte “Oceánicas: la mujer y la oceanografía”

Gràcies al projecte “Oceánicas: la mujer y la oceanografía” del IEO i el CSIC, s’ha pogut donar a conèixer la història de moltes dones “oceàniques”. Amb aquest projecte es busca divulgar el treball de científiques dedicades a l’estudi dels oceans i donar a conèixer la seva vida i obra, donant així un impuls a estudiar ciència a aquelles dones i nenes apassionades pel mar.

Des d’Anèl·lides, busquem sempre la inclusió laboral de la dona al món marí, des d’un tracte igualitari enfront de les desigualtats de gènere. Per això, amb motiu del pròxim 11 de febrer, Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, volem dedicar aquest blog a aquelles pioneres, gràcies a les quals avui dia les dones podem accedir a estudis i crear projectes d’oceanografia.

Oceanògrafes pioneres

Jeanne Baret (1740-1807)

Va ser la primera dona a fer la volta al món navegant pels oceans. Va ser entre els anys 1766 i 1776, molt abans que l’oceanografia existís com ciència. Ho va haver de fer disfressada d’home, ja que com s’ha explicat anteriorment, estava prohibit que les dones embarquessin en vaixells. Baret va tornar a París amb una recopilació de noves espècies de plantes, concretament un total de 5000 espècies, a més d’algunes espècies marines.

Imatge 1: Jeanne Baret. Font: Historia National Geographic

 

Jeanne Villepreux (1794-171) 

Va ser la dona que va inventar els aquaris, aquesta eina tan imprescindible avui dia per a la investigació científica marina.

Amb el seu trasllat de França a Sicília va recórrer l’illa sencera recol·lectant petxines, fòssils i minerals, i va escriure una guia completa sobre la història natural i cultural de Sicília. Gràcies a l’invent de l’aquari va poder observar i estudiar el comportament de fauna marina, a més de repoblar peixos en rius els quals estaven en perill de desaparèixer. Un dels descobriments més rellevants de la seva carrera va ser que els nàutils (mol·lusc cefalòpode) no agafen les closques a altres animals sinó que es construeixen la seva pròpia. Va ser la primera dona membre de l’Acadèmia de Ciències de Catània i corresponsal de Societat Zoològica de Londres.

Imatge 2: Jeanne Villepreux. Font: Página12

 

Maude Jane Delap (1866-1953)

Va ser la setena de deu germans, dels quals només els homes tenien permès anar a l’escola. Això no va frenar el seu interès per la natura, ella i la seva germana, Constance, capturaven espècies per la costa per analitzar el seu comportament en uns aquaris fets a mà. Va ser una important biòloga marina autodidacta, la primera a criar meduses en captiveri per estudiar els seus cicles biològics. 40 anys després, va rebre una oferta de treball en l’Estació de Biologia Marina de Plymouth, però la va haver de rebutjar, ja que el seu pare li va prohibir marxar de casa si no estava casada. Maude va continuar investigant la fauna i flora de l’Illa de Valentia, enviant dibuixos i espècimens a Dublín fins a morir.

Imatge 3: Maude Jane Delap. Font: Oceánicas

 

Emma Bardán (1899-1992)

Nascuda a Madrid, sí que li van permetre estudiar una carrera científica, un cas poc comú, ja que l’accés de dones a la universitat era molt limitat. Aquesta va estudiar ciències naturals i diferents cursos a l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) sobre el plàncton. Es va especialitzar en química marina, estudiant paràmetres com la salinitat, temperatura i densitat. L’any 1924 va participar en la seva primera expedició i va publicar el seu primer article científic. Després de la Guerra Civil va fer un gir als seus estudis i es va dedicar a l’estudi de la pesqueria al mar d’Alborán. Va ser una de les primeres dones a participar en el Consell Internacional per l’Exploració del Mar, per tal de lluitar per una pesca més sostenible. 

Imatge 4: Emma Bardán. Font: Mujeres con ciencia

 

Jimena Quirós (1899-1982) 

És considerada la primera oceanògrafa espanyola. Va ser una important figura de l’oceanografia, la política i el feminisme de l’Edat de Plata de la cultura espanyola. Va treballar a l’IEO i va ser la primera dona a Espanya en embarcar en una campanya oceanogràfica. En la seva tornada, amb només vint-i-dos anys, s’incorpora a l’IEO com la primera científica de la història de la institució. Va treballar en diferents camps de les ciències del mar però la seva especialitat era la física: estudi de les masses d’aigua, temperatura, corrents… A més, va estar molt involucrada en la lluita per la igualtat de drets. Abans que les dones poguessin votar, va liderar el “Comité Femenino del Partido Republicano Radical Socialista”. Amb la Guerra Civil, la seva vida política i professional es van aturar, fent-la fora de l’IEO. El 1966, el govern franquista la va indultar i va poder tornar al seu càrrec però com a jubilada.

Imatge 5: Jimena Quirós. Font: Oceánicas

 

Anita Conti (1899-1997)

Des de petita va fer nombrosos viatges amb els seus pares, i més tard amb el seu marit, la qual cosa li va permetre explorar els oceans, documentant i escrivint articles sobre el mar i la pesca. Això li va obrir les portes a poder embarcar en campanyes de grans pesquers per relatar el treball a alta mar. Va desenvolupar tècniques pel mapatge de zones pesqueres i va publicar diversos articles on mostrava l’impacte de la pesca industrial en els ecosistemes. Va ser una gran activista per a la conservació dels oceans i pionera divulgadora dels recursos limitats del mar.

Imatge 6: Anita Conti. Font: Frontiers

 

Ángeles Alvariño (1916-2000) 

Va ser una oceanògrafa fonamental. Amb trenta-dos anys s’incorpora com becaria a l’IEO, i dos anys després aconsegueix amb les oposicions una plaça com a biòloga oceanògrafa al laboratori de l’IEO de Vigo, on comença els seus estudis del zooplàncton. Al 1952, se’n va a Anglaterra per continuar estudiant i es converteix en la primera dona científica a treballar a bord d’un vaixell britànic d’investigació. Més tard, es trasllada als Estats Units, on mai deixa d’investigar i analitzant mostres de plàncton de tot el món.

Gràcies a tot el seu treball, Ángeles va descriure 22 noves espècies de plàncton. Un dels seus estudis més rellevants va ser els estudis de quetògnats, amb el qual va demostrar que es poden emprar com indicadors de condicions oceanogràfiques determinades, sent pionera en l’anàlisi de bioindicadors marins.

Imatge 7: Ángeles Alvariño. Font: Oceánicas

 

Josefina Castellví (1935-)

Va començar estudiant medicina, com el seu pare, però la seva vocació per la biologia la va portar a estudiar microbiologia marina a París. L’any 1960 comença a estudiar a l’Institut d’Investigació Pesquera de Barcelona i més tard a l’ICM. Els seus primer anys no van ser fàcils, va haver de suportar la desigualtat de gènere, rebent comentaris com “hijita, te has equivocado, esto no es para mujeres”. No tots els seus companys eren iguals, per això. Antoni Ballester li va descobrir la passió per l’Antàrtida i el 1984 comença la seva primera campanya. Va protagonitzar diverses propostes per aconseguir establir una base espanyola a l’Antàrtida i el 1987 ho va aconseguir, sent la primera dona del món en dirigir una base antàrtica. També va ser directora de l’ICM.

Imatge 8: Josefina Castellví. Font: Sociedad Geográfica Española

 

Això és només una petita fracció de l’esforç, la lluita i el treball de les dones al món de la ciència. La història està plena de dones sense les quals molts dels coneixements actuals no serien possibles. S’ha de reconèixer el seu esforç per la investigació en un moment gens fàcil per les dones, i lluitar perquè aquesta societat sigui més igualitària, on totes i tots tinguem les mateixes oportunitats per accedir als mateixos estudis i llocs de treball.

 

Bibliografia