Coneixes el clavegueram de Barcelona?

Tota la xarxa municipal de clavegueram de Barcelona recorre 1.648 quilòmetres, pels quals passen aproximadament uns 150 hm³ d’aigua cada any. Aquest sistema dóna resposta a la necessitat de protecció mediambiental dels medis receptors, que són els rius Llobregat i Besòs i el mar Mediterrani.

El sistema de clavegueram no només recol·lecta l’aigua de pluja sinó que també recol·lecta l’aigua d’ús domèstic i industrial, dificultant el procés d’evacuació de les aigües. Moltes vegades aquestes aigües arriben al mateix punt, que es denominen dipòsits d’aigües pluvials, que són un element de la xarxa de clavegueram de Barcelona. Actualment n’hi ha 13 i es vol arribar a 31 en tota la ciutat.

L’explotació d’aquests dipòsits té com a objectius el control de les inundacions a la ciutat i la reducció i control dels abocaments d’aigües residuals o contaminades al mar, rius i ports en dies de pluja. Els dipòsits poden estar enterrats o a cel obert. El dipòsit més gran que hi ha a la ciutat de Barcelona és el de Joan Miró, que té una retenció de 55.000 m³ i ocupa el mateix que 22 piscines olímpiques.

Aquests dipòsits tenen dues funcions principals:

La primera és que el seu volum de retenció permet una laminació de cabal que permet que la xarxa de sanejament treballi millor per no arribar a la seva capacitat màxima.
La seva segona funció és mediambiental. La retenció de l’aigua de pluja fortament contaminada evita el seu abocament directe a les platges, rius i ports. El fet d’estar retinguda fa que el grau de contaminació disminueixi a causa de la sedimentació provocada per la retenció.

Quins problemes ens trobem?

Ens podem trobar amb inundacions a causa del col·lapse de l’aigua amb els residus no biodegradables que llencen tant els ciutadans com les empreses, ja que aquesta xarxa està feta per a transportar aigua a les depuradores o al mar.

Encara que hi hagi un sistema de neteja, hi ha residus que poden acabar igualment al mar com microplàstics, olis, els productes de neteja, trossos de tovalloletes, etc., pel fet que els que es poden extreure fàcilment són els més grans i tot allò que és biodegradable (com els residus orgànics).

Com que hi ha un cabal combinat de l’aigua de pluja i de les aigües residuals això fa que, quan es produeixen vessaments per sobresaturació de la capacitat de la xarxa, la combinació de les aigües contaminades acaba al mar. I aquest no és l’únic problema que hi ha amb això, sinó que també es deu al fet que la major part del sòl de Barcelona és impermeable i això fa que tota l’aigua de pluja vagi directament als dipòsits (aquesta aigua també està contaminada a causa de tot el trajecte que ha de transcórrer pel sòl fins arribar als dipòsits).

Què podem fer per evitar-los?

Malauradament, no és possible que l’aigua dels dipòsits arribi 100% neta al mar, per això us deixem un llistat de bones pràctiques que podem fer tots perquè les aigües residuals i pluvials siguin més netes i així poder tenir un mar sense contaminació.

El que no s’hauria de llençar al vàter o desguàs:

L’oli de cuina per l’aigüera (l’oli utilitzat es pot portar a punts verds).
Residus orgànics, envasos, paper i cartró, vidre i resta (aquests han d’anar als contenidors que li corresponen a cadascun).
Les trituradores en les aigüeres (al final el que fa és que el residu orgànic acabi en el clavegueram en trossos més petits).
Les tovalloletes (encara que siguin biodegradables només ho són en certes condicions).
Els productes de neteja (alguns poden ser molt contaminants).

El que no s’hauria de llançar al carrer:

Les burilles, ja que arriben directament al mar (sempre està l’opció de tirar-les a la brossa o portar a sobre un cendrer de butxaca).
Evitar els olis dels cotxes (no llençar-los i, si és possible, poder evitar que caiguin dels cotxes antics).
Els productes de neteja dels vidres.
Tirar l’aigua de fregar directament al carrer (ja que té sabó i altres productes).

Coneixes el clavegueram de Barcelona?