Coneixes els nudibranquis?

Nudibranquis ocults al Barcelonès

Les cinc espècies de nudibranquis més freqüents a la costa del Barcelonès.

Molts de nosaltres associem aquesta zona amb belles platges i paisatges costaners de grans ciutats amb edificis alts per tot arreu, però pocs saben que a les seves aigües hi habita una sorprenent biodiversitat que supera totes les expectatives.

En aquest cas, ens centrarem en els nudibranquis. Els nudibranquis són una ordre d’animals marins que pertanyen al grup dels mol·luscs gasteròpodes. Són coneguts per la seva gran varietat de colors, formes i textures, que els fan destacar com a criatures fascinants i vistoses. El nom “nudibranqui” prové del llatí “nudus”, que significa “despullat”, i “brankhia”, que significa “brànquia”. Aquest nom fa referència a les seves brànquies externes, que es troben a la part posterior del seu cos.

Els nudibranquis no tenen closca com altres mol·luscs. Són de mida petita, generalment no sobrepassen els 5 cm de longitud, i tenen el cos generalment allargat. La seva pell sovint està coberta de protuberàncies, crestes o apèndixs que els ajuden a camuflar-se o a defensar-se.

Són organismes hermafrodites, el que significa que cada individu té òrgans sexuals masculins i femenins al mateix temps. En l’aparellament, es duu a terme l’acte de copulació, en el qual tenim una fecundació interna, i posteriorment es dipositen els ous gelatinosos, d’un color blanquinós que s’adhereixen a la superfície on es troben.

Aquests animals es troben en una àmplia varietat d’hàbitats marins, des de les aigües tropicals fins a les àrees més temperades. Són carnívors i s’alimenten principalment d’altres organismes marins, com ara hidroïdes, anèmones o esponges.

Una de les característiques més impressionants d’aquests animals és la capacitat de produir pigments i substàncies químiques que els ajuden a defensar-se. Són capaços d’emmagatzemar les cèl·lules urticants de les meduses que mengen per tal de ser ells mateixos urticants i defensar-se dels seus depredadors. Aquestes defenses es reflecteixen en els colors vistosos i brillants que exhibeixen, fent-los veritables joies del mar.

En la següent imatge podem observar les diferents parts d’aquests animals de manera més visual.

 

Així doncs, descobrim les cinc espècies de nudibranquis més freqüents que s’amaguen en la costa del Barcelonès. De ben segur que us sorprendran!

1. Facelina auriculata

 La Facelina auriculata és un nudibranqui amb un cos allargat i en forma de llimac, que pot arribar a assolir una longitud d’entre 20 i 30 milimetres. El peu és estret i transparent, diferenciant a la seva zona anterior dos curts apèndix mòbils. La seva coloració varia entre tons groguencs, taronja i blancs sobre un fons rosat.

Aquesta espècie de nudibranqui és coneguda per la seva capacitat per alimentar-se de coralls. És carnívora i s’alimenta principalment de polips de corall. El seu comportament és nocturn, i durant el dia sol amagar-se en forats o sota pedres per evitar ser depredat.

Un dels aspectes més rellevants de la Facelina auriculata és la seva toxicitat. Al igual que altres nudibranquis, acumula substàncies tòxiques dels coralls que ingereix, el que li proporciona una defensa eficaç contra els possibles depredadors.

Pel que fa als hàbitats, aquest nudibranqui prefereix les zones costaneres amb fondàries poc profundes, en les quals es troben coralls. També es pot trobar en zones rocoses i grava.

Fotografies de MINKA de l’equip d’Anèl·lides

2. Felimare picta

 Es tracta de l’espècie més gran dels cromodorídids europeus ja que pot arribar a més de 12 cm de longitud. El cos és molt allargat, alt, amb el mantell estret i sobrepassant molt poc el peu pels costats. Destaca per les seves brillants i variades coloracions, amb patrons de groc, taronja, blau i blanc. Generalment, la coloració de fons del cos és blanquinosa o lleugerament blavosa amb nombroses taques allargades o puntuacions de color groc. També podem trobar, amb menys freqüència, exemplars en què la coloració de fons és de color blau i les taques grogues menys nombroses.

En termes de comportament, el Felimare picta és conegut per ser actiu i diürn. Sol habitar aigües costaneres i arrecifes de coral. Aquest nudibranqui és verinós i obté la seva toxicitat a partir de les esponges de les quals s’alimenta. La seva coloració brillant serveix com a advertència visual per als depredadors, assenyalant la seva toxicitat i garantint-los certa protecció.

Fotografies de MINKA de l’equip d’Anèl·lides

3. Cratena peregrina

La Cratena peregrina és un nudibranqui marí petit que es troba a les costes de diverses regions del món. Té una longitud d’aproximadament 2-3 centímetres i destaca per la seva forma allargada i cònica, amb dues extensions a la part davantera.

La coloració del Cratena peregrina és variada, però sovint presenta un cos transparent amb taques blanques o grogues, i unes cerates dorsals amb colors vius com el groc, vermell o taronja, inclús violeta.

Aquest nudibranqui és diürn, actiu durant el dia, alimentant-se principalment de cnidaris com anemones i hidroïdes. Té la capacitat de capturar les seves preses amb l’ajuda de la seva ràdula (situada a la boca) i tentacles especialitzats. Com molts altres nudibranquis, conté substàncies químiques defensives, com ara alcaloides, que li permeten defensar-se dels depredadors.

El Cratena peregrina és comú en hàbitats marins costaners, especialment en zones rocoses i d’algues, i pot ser trobada des de la zona intermareal fins a profunditats moderades.

Fotografies de MINKA de l’equip d’Anèl·lides

4. Felimida krohni

El nudibranqui Felimida krohni és una espècie que es caracteritza per la seva bellesa i diversitat de colors. Té un cos allargat i aplanat, amb una mida que oscil·la entre els 2 i 5 centímetres. El seu patró de coloració és molt variat, amb tonalitats que van des de taronja brillant fins a groc i blanc. Generalment acostuma a tenir colors blaus i violetes difuminats sobre la part superior.

Pel que fa a la seva alimentació, els Felimida krohni s’alimenten principalment d’esponges marines. Aquesta dieta els proporciona una gran varietat de compostos químics que poden utilitzar per a la seva pròpia defensa.

A nivell de comportament, els Felimida krohni són, al igual que algunes de les altres espècies comentades, animals diürns. Pel que fa al seu hàbitat, es troben principalment en aigües tropicals i subtropicals, especialment en fons marins rocosos, coral·lins o amb vegetació marina. Són especialment comuns en el Mar Mediterrani i l’Oceà Atlàntic oriental.

Fotografies de MINKA de l’equip d’Anèl·lides

5. Berghia coerulescens

La Berghia coerulescens és una espècie marina que es caracteritza per la seva aparença delicada i colorida. Aquesta espècie presenta un cos allargat i blanquinós, que pot superar els 4 cm de llargada, amb tentacles llargs i esvelts al voltant del seu cap. La coloració dels cerata pot variar des del blau clar fins al violeta intens amb marques groguenques o ataronjades als extrems d’aquests.

El Berghia coerulescens habita principalment en aigües tropicals i subtropicals, especialment en els mars dels tròpics. Són més comuns en fons rocosos i coral·lins, on es poden amagar entre les escletxes o parets rocoses infralitorals i alimentar-se principalment d’anèmones. Aquesta espècie és considerada especialista en l’alimentació d’anèmones i pot ser una solució natural per al control de plagues d’anèmones en aquaris de criatures marines.

Són organismes diürns i es troben presents al llarg de les costes europees atlàntiques i del Mediterrani occidental, incloent-hi el Mar Adriàtic.

Fotografies de MINKA de l’equip d’Anèl·lides

 

Bibliografia