Coneixes la Fossa de les Mariannes?
La Fossa de les Mariannes és el lloc més profund que existeix a l’oceà. Es troba a l’oceà Pacífic Occidental i fa 2.550 km de llarg i 69 d’ample, sent encara desconeguda la profunditat exacta. No hi entra quasi llum i com a màxim es poden assolir els 4 °C. La zona més profunda (descoberta) de la fossa és l’abisme de Challenger.
Figura 1. Wikimedia Commons / Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0
El 2019 uns científics van aconseguir baixar i van trobar éssers vius com anguiles, organismes semblants a les esponges marines, peixos transparents, roques i sorra, cosa que no esperaven trobar-se.
L’any 2019 uns científics van aconseguir baixar i van trobar éssers vius com anguiles, organismes semblants a les esponges marines i peixos transparents. En aquesta expedició també van trobar restes de plàstics.
La Fossa de les Mariannes es troba al costat de les Illes de les Mariannes, regió on es concentren algunes de les zones de subducció més importants del món que causen gran activitat sísmica i volcànica.
Alguns experts asseguren que aquesta fossa es va formar per subducció. Aquest procés consisteix en el fet que una placa litosfèrica s’enfonsa per sota d’una altra degut a que presenten diferents densitats
Figura 2. Fotografía de una cueva próxima al fondo oceánico cerca de Miyakojima (Japón) / Getty Images
Els investigadors han dividit la fossa en tres capes per a observar quins organismes viuen en cada una de les capes o quins hi poden viure:
- Primera capa: en aquesta capa es van poder observar esculls de corall i hi entra la llum solar perquè només té 200 metres de profunditat.
- Segona capa: en aquesta capa es van veure volcans i també animals comuns d’altres zones de l’oceà. Fa 600 metres de profunditat.
- Tercera capa: en aquesta capa es van veure cogombres de mar, amfípodes i més de 200 espècies de microorganismes i xenofioforeus*.
Figura 3. Mariana Trench: Record-breaking journey to the bottom of the ocean – BBC News
Expedicions
La primera expedició que es va fer per la zona va ser el 1951 per la fragata Marina Reial Britànica (HMS Challenger), sent la que va donar nom a la part més profunda de la fossa.
El 1963 fou la primera vegada que es va descendir utilitzant un batiscaf anomenat Trieste.
La profunditat de l’abisme Challenger es va mesurar el 2009 amb la utilització d’un sonar. El 2012, una directora de cinema va fer una immersió en solitari amb un submarí. L’any 2019 el nord-americà Victor Vescovo es va submergir a la fossa i va arribar als 10.928 metres, on va trobar restes de plàstics. L’any 2020 el submergible Fendouzhe va baixar per la Xina fins al fons del pou a 10.909 metres amb tres científics i va ser la primera vegada que es van transmetre vídeos en directe a la televisió, a més de recollir mostres biològiques.
* Xenofioforeus: organismes unicel·lulars gegants que s’assemblen a les esponges marines i poden viure en condicions extremes.
Bibliografia:
- https://www.ngenespanol.com/el-mundo/que-hay-dentro-de-la-fosa-de-las-marianas/
- https://www.ecologiaverde.com/fosa-de-las-marianas-profundidad-y-animales-3367.html
- La fosa de las Marianas: profundidad y formaciónIngeoexperthttps://ingeoexpert.com › la-f…
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Fossa_de_les_Mariannes
