Coneixes les illes Medes?

L’arxipèlag

Les illes Medes són úniques a Catalunya. Són un arxipèlag de 22,5 hectàrees. Es troben al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca de Baix Empordà. Tenen una singularitat específica, tant geogràficament com ecològicament.

Origen

Les illes Medes estan formades per materials de fa més de 200 milions d’anys, de l’era del Mesozoic. Durant aquest període, es van produir canvis a la tectònica de plaques i els materials van quedar fragmentats en blocs aixecats. Les illes Medes van tenir discordances i afloraments de diferents períodes, com ara del Cretaci. Aquests afloraments es poden veure reflectits avui en dia en l’arxipèlag. S’observa una clara separació dels materials i dels períodes corresponents. També es poden veure discordances a causa de l’erosió.

Fotografia 1: “File:Illes Medes – L’Estartit – Girona – panoramio (1).jpg” by Joan Vilafranca is licensed under CC BY-SA 3.0.

Ecosistema i accions

L’ecosistema que es troba a les illes Medes té una gran biodiversitat, perquè els factors geogràfics són essencials per la generació de vida. L’arxipèlag consta de penya-segats amb 50 m de fondària. Altres zones són amb menys fondària on hi ha comunitats d’algues, coves i túnels. Això provoca que hi hagi molts nínxols ecològics.

La recuperació de les illes ha implicat canvis estructurals. Actualment, es poden veure peixos ossis que han augmentat el nombre individus i la grandària fent que la zona arribi a la capacitat de càrrega corresponent. Les espècies són que es poden trobar són les següents: el mero (Epinephelus marginatus), l’orada (Sparus aurata), el llobarro (Dicentrarchus labrax), el déntol (Dentex dentex), el sard imperial (Diplodus cervinus) o el corball (Sciaena umbra). En aquestes espècies s’ha produït un fenomen anomenat l’efecte reserva. Aquest efecte es produeix quan les espècies es recuperen per l’absència de presència humana. Altres espècies com les nacres (Pinna nobilis), han augmentat la població per l’efecte reserva. La recuperació també ha implicat canvis en la comunitat de garotes. Les espècies de garotes han tingut un control poblacional i ha permès la recuperació de les poblacions de les algues. Per altra banda, la praderia de la Posidònia oceànica és una de les millors conservades de Catalunya. També es pot veure poblacions de dofí mular (Tursiops truncatus), ja que fan aparicions per les illes i es creu que és degut a l’increment de les espècies de peixos.

A les illes Medes també hi ha espècies com les gorgònies, el corall vermell, les algues calcàries o els briozous. A causa de les seves pròpies característiques, com ara la vulnerabilitat als canvis i el lent creixement, són sensibles a les activitats humanes com la pesca il·legal o amb xarxa, les embarcacions amb àncores, i altres canvis ambientals com la contaminació de l’aigua o la falta de sediments.

Fotografia 2: “Parcs marins de Catalunya” by Medi Ambient. Generalitat de Catalunya is licensed under CC BY 2.0. 

Tots aquests canvis en la biodiversitat són gràcies a la gestió i regulació de les activitats humanes, com per exemple la prohibició d’extracció de qualsevol classe de recurs. Les Illes Medes sempre han estat com un lloc a descobrir per això des d’anys vuitanta s’han fet investigacions científiques. Aquestes investigacions van impulsar a realitzar mesures de protecció per la conservació de les illes. Seguits els anys es va aprovar el pla especial d’interès natural del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

És important crear consciència sobre els espais naturals perquè les espècies puguin viure. A més de seguir la normativa vigent per afavorir la biodiversitat de les illes Medes. Avui en dia, no es poden llençar residus, ni portar a cap pesca sigui de superfície o submarina, ni alimentar la fauna marina. També s’ha de seguir un comportament respectuós davant l’observació de cetacis i una navegació responsable a l’àrea de les illes Medes.

 

 

Bibliografia