Què són els manatís?

Els manatís (Trichechus) són grans mamífers marins. Això vol dir que per respirar han de sortir a la superfície per agafar l’oxigen, ja que tenen pulmons com nosaltres i que subministren llet a les seves cries.
Es troben dintre de l’ordre dels sirenis juntament amb els dugongs. Els manatís es caracteritzen sobretot per la seva aleta caudal en forma de pala i per formar part de l’únic ordre de mamífers marins amb alimentació herbívora. Habiten aigües someres i calentes tant dolces com salades de regions com la de Florida, on s’impulsen lentament amb les aletes pectorals i la caudal pel sòl. 

I dels dugongs, què en sabem?  

Els dugongs (Dugong dugon) són sirenis més petits. Les principals diferències amb els manatís són la seva aleta caudal, que en aquest cas és bilobulada (com la dels dofins, les orques…, Fig.1) i la seva peculiar dentició adaptada a l’alimentació de la vegetació que es troba als sòls marins (Fig.2). Aquesta aleta bilobulada l’utilitzen per nedar grans distàncies a mar obert, ja que la forma de “forquilla” que presenta és perfecte per tenir un major hidrodinamisme a l’aigua (millor moviment). Habiten zones costaneres de no menys de 20ºC als oceans Índic i Pacífic. A diferència del manatí, no viu a l’aigua dolça.  

Fig. 1 i 2.- Hidrodinamisme i alimentació del dugong

Comportament

Ambdues espècies d’animals són molt sociables i afables. En el cas dels manatís, com habiten aigües més someres i presenten un moviment lent, és molt habitual que interactuï amb els humans. Els dugongs, en canvi, són més solitaris i no presenten aquest comportament tan sociable, tot i que continuen sent totalment inofensius. 

Reproducció 

Els manatís arriben a la maduresa sexual als 5 anys aproximadament. De mitjana, una cria neix cada 2-5 anys i el part de bessons és extremadament escàs. La seva època de reproducció més fèrtil és durant la primavera i l’estiu, tot i que s’han donat casos d’embaràs al llarg de tot l’any.
No formen parelles estables; la femella serà perseguida per més d’una dotzena de mascles que s’encarregaran de fecundar-la indiscriminadament durant el període de reproducció. Se sap que l’experiència d’edat als mascles juga un paper molt important a l’hora d’aconseguir èxit reproductiu. 

Els dugongs, en canvi, arriben a la maduresa sexual entre els 9 i els 15 anys. L’aparellament ocurreix en qualsevol època de l’any, si bé la majoria dels parts es produeixen entre juliol i setembre. Les femelles pareixen la seva primera cria a partir dels deu anys d’edat, i els següents parts a intervals d’entre 3 i 5 anys. 

Les femelles alleten les seves cries durant un any i mig com a màxim (tot i que també mengen algues durant aquest període) de forma similar a com ho fem els humans: les mares, amb el cap i espatlles fora de l’aigua, solen subjectar les seves cries mentre mamen dels dos mugrons que tenen entre les aletes. 

Problemàtica

A causa del seu comportament, la seva mida, la seva lentitud, la seva baixa taxa de reproducció i de l’apropament als humans, els manatís són considerats vulnerables per la UICN. La principal causa de mort són les embarcacions dels navegants amb les quals es fan ferides que poden resultar fatals (Fig.3).
D’altra banda, els dugongs tenen com a principal amenaça la comercialització de la seva carn i greix en els mercats de l’oceà Índic, raó per la qual ha estat perseguit despietadament en moltes zones. A això cal afegir els accidents amb les hèlixs de les barques a motor i els casos en què queden atrapats en xarxes d’arrossegament. 

Fig. 3.- Manatí ferit a causa d’una embarcació

 

La sobreexplotació de praderies de plantes marines també els hi afecta molt, ja que com herbívors que són, necessiten d’aquest tipus de plantes per alimentar-se. 

Solucions

Actualment s’estan duent a terme diverses campanyes per salvar les poblacions d’aquests animals. Entitats com Save The Manatee destinen tots els seus recursos i labors a salvar aquests animals, per exemple.

Encara queda molta feina a fer, però, ja que són molt poques les entitats que es preocupin per aquest ordre de mamífers o que creuen que és rentable destinar recursos en aquest grup. Aquesta entrada també ha de servir per això, per conscienciar que tots els animals, per poc o molt distribuïts que estiguin, són importants i que s’han de fer més gestions per protegir-los tant a ells com als seus hàbitats. 

Curiositats

  • Els manatís poden arribar a viure fins a 65 anys i els dugongs fins a 70. Això els converteixen en animals més vulnerables a accions com la pesca. 
  • Es diu que els dugongs són les “sirenes marines” a causa de la seva forma de la cua, al seu moviment a l’hora de nedar i a la forma com alleten les seves cries. 
  • Estan relacionats amb els elefants, ja que presenten característiques físiques iguals als dels grans animals terrestres. 

Bibliografia