Descobreix la biodiversitat de la costa amb la campanya retorn a la mar
L’Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC), el projecte Cos4Cloud, l’empresa Anèl·lides – Serveis ambientals marins, l’associació mediambiental Xatrac i tres centres de submarinisme: Oceanicos, Escafandre Calafell i Plàncton Diving han unit esforços per a impulsar la campanya ‘retorn al mar’, una iniciativa de ciència ciutadana que pretén recollir el màxim d’observacions de biodiversitat marina en la costa catalana durant juliol, agost i setembre.
‘Retorn a la mar’ anima a la ciutadania a (re)connectar amb la naturalesa després d’aquests mesos a casa, descobrir una gran varietat d’espècies marines i compartir-ho amb altres persones. A més, les observacions que s’obtinguin de les platges del Barcelonès i el Maresme es podran comparar amb dades anteriors al confinament. ‘Tenim la sospita que, gràcies als mesos d’absència o disminució d’activitat en àrees marítimes, algunes espècies marines s’han aventurat a anar a zones de la mar menys profundes, aquesta campanya és una oportunitat per a comprovar-lo’, explica l’Andrea Comaposada, biòloga i fundadora de Anèl·lides, Serveis ambientals marins.
Qualsevol persona pot participar en la iniciativa, n’hi ha prou amb desenfundar la càmera de fotos o el mòbil, buscar éssers vius de l’ecosistema marí, sota l’aigua o a prop de la platja, fer-los una foto i penjar-la al projecte ‘retorn a la mar’, disponible a través de la plataforma de ciència ciutadana Natusfera. El projecte estarà obert des del 16 de juliol fins al 30 de setembre.
Un guia d’espècies marines per a identificar-les
La pàgina de la campanya ofereix una guia orientativa amb alguns dels organismes marins més comuns de la costa catalana. La va elaborar Anèl·lides – Serveis ambientals marins al costat de l’ajuntament de Badalona durant l’estiu de 2019 i encara que l’objectiu era esbrinar quines espècies es veuen amb més freqüència a la platja de Badalona, és extrapolable a altres zones, ‘el més especial d’aquesta guia és que totes les fotos són de persones que participen en Natusfera’, puntualitza Andrea en aquest sentit.
A més, una vegada estigui pujada la fotografia, una xarxa de persones expertes i naturalistes ajudaran a identificar i validar les observacions.
De moment es desconeix si els participants trobaran més biodiversitat en zones menys profundes a causa del confinament, ja que no es disposa de suficients dades i les recerques ajusto a l’impacte en la naturalesa d’aquests últims mesos requereixen més temps.
No obstant això, pot haver-se produït un canvi de distribució i comportament de grans organismes com a cetacis, peixos grans i ocells marins, això pot haver afectat al seu torn la química de l’aigua i els microorganismes. Referent a això, Francesc Peters i el seu equip de recerca del ICM-CSIC han començat a recol·lectar dades per a esbrinar-ho, si bé encara no s’han analitzat les mostres, segons comenta Francesc, que sí que creu que “pot haver-hi algun efecte en aquest sentit”.
Una font valuosa de dades
A més de ser una eina d’aprenentatge, la ciència ciutadana s’utilitza per a aconseguir informació a la qual pot accedir fàcilment tota la comunitat científica. “És una manera d’aconseguir dades d’àrees extenses de forma molt econòmica, volem que la ciència ciutadana passi a formar part de la recerca i la presa de decisions a nivell de polítiques mediambientals”, exposa Jaume Piera, que és investigador del ICM-CSIC, està associat al CREAF i coordina el projecte Cos4Cloud.
L’objectiu del projecte europeu Cos4Cloud, un dels impulsors de la campanya, és precisament millorar la tecnologia de la ciència ciutadana per a que tingui un abast més global. De fet, un dels serveis en els quals treballa el projecte és MECODA, que segons Jaume “permetrà visualitzar i comparar tot tipus de dades amb molta facilitat, per exemple, serviria per a comparar les dades de biodiversitat abans i després del confinament’.
