Els peixos hermafrodites del Mediterrani
Què és un peix hermafrodita?
Quan sentim la paraula hermafrodita, moltes vegades pensem que un animal és mascle i femella al mateix temps. En els peixos, però, la realitat és més complexa.
L’hermafroditisme és una estratègia reproductiva que permet a una mateixa espècie produir gàmetes masculins i femenins, ja sigui al mateix temps o al llarg de la seva vida.
Els peixos són el grup de vertebrats amb més diversitat d’estratègies reproductives. Es calcula que prop del 2% de les espècies de peixos conegudes són hermafrodites, una proporció molt superior a la de la resta de vertebrats.
En funció de com es produeix aquest fenomen, podem distingir diferents tipus d’hermafroditisme.
Quins tipus d’hermafroditisme existeixen?
L’hermafroditisme simultani es dona quan un mateix individu presenta òrgans reproductors masculins i femenins funcionals al mateix temps. Tot i això, aquest tipus és poc freqüent entre els peixos marins del Mediterrani.
Molt més habitual és l’hermafroditisme seqüencial, en què l’animal canvia de sexe durant la seva vida.
Aquest es divideix en dos tipus principals:
- Hermafroditisme protàndric: els individus neixen mascles i, quan arriben a una determinada mida o edat, es transformen en femelles. Aquesta estratègia és beneficiosa perquè les femelles més grans poden produir una quantitat molt superior d’ous. Un exemple molt conegut és la orada (Sparus aurata), una espècie molt habitual tant al Mediterrani com a l’aqüicultura.
Figura 1. Orada (Sparus aurata), un peix protàndric. Autora: Andrea Comaposada
- Hermafroditisme protogínic: En aquest cas passa el contrari: els individus neixen femelles i més endavant es converteixen en mascles. Aquest canvi és freqüent en espècies que viuen en grups socials, on un únic mascle dominant es reprodueix amb diverses femelles. Si aquest desapareix, la femella de major mida pot transformar-se en mascle i ocupar el seu lloc. Un dels exemples més coneguts és el fadrí (Thalassoma pavo), molt abundant als fons rocosos del Mediterrani.
Figura 2. Fadrí (Thalassoma pavo), un peix protogínic. Autora: Andrea Comaposada
El cas del sarg comú
El sarg comú (Diplodus sargus) és un dels peixos més abundants de les costes catalanes i sovint genera dubtes sobre la seva reproducció.
Durant molts anys es va considerar una espècie hermafrodita protàndrica, és a dir, primer era mascle i posteriorment femella. Tanmateix, estudis més recents han demostrat que la seva biologia és més variable.
La majoria d’individus tenen sexes separats durant tota la vida (gonocorisme), però en algunes poblacions s’han observat casos puntuals d’hermafroditisme. Això significa que el seu sistema reproductor és més flexible del que es pensava i encara continua sent objecte d’investigació científica.
Figura 3. Sarg comú (Diplodus sargus). Autora: Andrea Comaposada
Per què alguns peixos canvien de sexe?
El canvi de sexe és una adaptació evolutiva que permet a algunes espècies augmentar les seves possibilitats d’èxit reproductiu. Aquesta estratègia ha evolucionat perquè, en determinades situacions, és més beneficiós reproduir-se primer com a mascle o com a femella i canviar de sexe més endavant al llarg de la vida.
En moltes espècies, la mida corporal juga un paper molt important en la reproducció. Per exemple, en les espècies protàndriques, les femelles de major mida poden produir una quantitat molt més elevada d’ous que les femelles petites. Per aquest motiu, resulta més eficient que els individus siguin primer mascles i, quan han crescut prou, es transformin en femelles, ja que així augmenten considerablement el nombre de descendents que poden generar.
En canvi, en les espècies protogíniques, és més avantatjós que els individus grans siguin mascles. Aquests solen ser més forts i tenen més facilitat per defensar un territori, competir amb altres mascles o controlar un grup de femelles durant l’època reproductora. Si el mascle dominant desapareix, una femella de gran mida pot transformar-se en mascle i ocupar el seu lloc, assegurant que el grup continuï reproduint-se amb normalitat.
Aquest procés de canvi de sexe està regulat per hormones i es desencadena com a resposta a factors ambientals i socials, com ara la mida de l’individu, l’edat o la desaparició d’un mascle o d’una femella dominant. És un procés natural que demostra la gran capacitat d’adaptació dels peixos segons les condicions del seu entorn.
Per aquest motiu, la selecció natural ha afavorit aquesta estratègia en nombroses espècies marines, ja que els permet optimitzar el seu èxit reproductiu i augmentar les probabilitats de supervivència de l’espècie davant els canvis que es produeixen al llarg de la seva vida.
Estan amenaçats?
Els peixos hermafrodites poden ser especialment vulnerables a la sobrepesca, ja que el seu sistema reproductiu depèn de la proporció de mascles i femelles presents a la població. Quan aquesta proporció es veu alterada, la capacitat reproductiva de l’espècie pot disminuir considerablement.
Moltes pesqueries capturen preferentment els exemplars de major mida perquè són els que tenen un valor comercial més elevat. Tanmateix, en moltes espècies hermafrodites aquests individus grans corresponen principalment a un dels dos sexes. Si són capturats de manera continuada, es pot trencar l’equilibri reproductiu i reduir el nombre de reproduccions amb èxit.
Per exemple, en una espècie protàndrica, on els individus primer són mascles i després es converteixen en femelles, la captura de les femelles més grans provoca una disminució important de la producció d’ous. En canvi, en una espècie protogínica, en què els individus neixen femelles i més tard es transformen en mascles, la desaparició dels mascles dominants pot alterar l’organització social del grup i dificultar la reproducció fins que una altra femella es converteixi en mascle.
A més de la sobrepesca, altres factors com la degradació dels hàbitats marins, la contaminació o el canvi climàtic també poden afectar aquestes espècies, fent-les encara més vulnerables. Per aquest motiu, és fonamental que la gestió pesquera tingui en compte la biologia reproductiva de cada espècie, establint mesures de conservació adequades, com ara talles mínimes de captura, períodes de veda o la protecció de les zones de reproducció, per garantir la supervivència de les poblacions a llarg termini.
Sabies que…?
- Els peixos presenten la major diversitat de sistemes reproductius entre tots els vertebrats.
- Algunes espècies poden canviar de sexe en només unes setmanes.
- El fadrí és un dels exemples més coneguts de canvi de sexe al Mediterrani.
- L’orada és una espècie protàndrica: primer és mascle i després femella.
- Conèixer aquestes estratègies és fonamental per gestionar correctament els recursos pesquers i protegir la biodiversitat marina.
Bibliografia
- Bailly, N. (World Register of Marine Species – WoRMS).
- Froese, R., & Pauly, D. (eds.). FishBase. https://www.fishbase.org
- Sadovy de Mitcheson, Y., & Liu, M. (2008). Functional hermaphroditism in teleosts. Fish and Fisheries, 9(1), 1–43.
- Institut de Ciències del Mar (CSIC). https://www.icm.csic.es
- Food and Agriculture Organization (FAO). Fisheries and Aquaculture. https://www.fao.org/fisheries
