Els usos de les algues

Anèl·lides Biologia Comunicació Cultura Educació Educació ambiental Lleure Oceanografia Sense categoria

De ben segur que si caminem per un bosc som capaços de reconèixer algunes plantes i arbres pels seus noms, saber si son comestible o dir algunes de les seves virtuts. En canvi, tot i que podem viure al costat del mar, ens resulta estrany diferenciar les algues que es troben a les nostres platges.

Propietats de les algues

Les algues marines tenen múltiples propietats i beneficis que van, des de l’elevada concentració en vitamines, com la B12, l’E, la K, l’A i la C, fins la presència de proteïnes, fòsfor, calci, clorofil·la, iode i aminoàcids essencials. Pel seu contingut en polisacàrids, son grans bactericides, son diürètiques, eliminen les toxines del cos i ajuden en el tractament de l’hipotiroidisme.

Consum humà

Per totes les qualitats citades amb anterioritat, les civilitzacions orientals han consumit les algues durant mil·lennis, però és a partir de mitjans del 1800 quan es dona inici al cultiu de les mateixes, enlloc de la recol·lecció en els bancs naturals existents a Japó.

Actualment es produeixen al voltant de cinc milions de tones anuals d’algues marines, principalment per consum humà, sent Xina, Corea i Japó els principals centres de producció mundial.

Així com la població asiàtica ha mantingut la tradició d’incloure algues a la seva dieta, en el nostre país, tot i tenir grans costes i abundants praderes d’algues marines, no hi ha hagut tradició en el consum de les mateixes.

Tot i així, en els últims anys, hi ha hagut un increment de la producció en zones com Galicia, territori on trobem unes 600 algues diferents, de les que un centenar es poden comercialitzar i 25 tenen una clara utilitat en la gastronomia. Després que tallers gastronòmics amb estrelles Michelin com El Bulli o Mugaritz les incorporessin en les seves cartes, actualment no resulta difícils trobar-les en restaurants i supermercats.

Altres usos

Emperò, la producció d’algues no és exclusiva pel consum humà, ja sigui en cosmètica o gastronomia, també s’usen per fer pinso animal.

Després del greu desequilibri entre l’oferta i demanda produït a l’any 2007 en les matèries primes agrícoles, es va produir un increment de preus molt destacable en aquelles destinades a l’alimentació animal. Per exemple, en el cas del blat, l’increment de preus va arribar a ser del 85% i, en el blat de oro, d’un 59%.

Les principals matèries primes alternatives de les que podem parlar son els insectes, les algues (microalgues), els coproductes de l’etanol i els residus de la producció d’aliments destinats a l’ésser humà.

La inclusió de les microalgues en el pinso animal és ja una realitat en sectors com l’avicultura i l’aquicultura, tot i que es continuen estudiant els seus efectes en la dieta animal.

Diversos estudis demostren que les algues tenen bones qualitats per aquest ús ja que no tenen teixits i tenen baix contingut en materials estructurals. A part de la seva riquesa nutricional, els resultats en estudis de digestibilitat son molt positius.

Així doncs, s’estima que les algues seques podrien reemplaçar fins a un terç de la farina de soja en dietes per porcs i pollastres, ja que és una font elevada de proteïna (20 – 70 %) en comparació amb, aproximadament, el 10 % del blat de moro i el 40 % de la soja.

Referències