De ben segur que si caminem per un bosc som capaços de reconèixer algunes plantes i arbres pels seus noms, saber si son comestible o dir algunes de les seves virtuts. En canvi, tot i que podem viure al costat del mar, ens resulta estrany diferenciar les algues que es troben a les nostres platges.

Propietats de les algues

Les algues marines tenen múltiples propietats i beneficis que van, des de l’elevada concentració en vitamines, com la B12, l’E, la K, l’A i la C, fins la presència de proteïnes, fòsfor, calci, clorofil·la, iode i aminoàcids essencials. Pel seu contingut en polisacàrids, son grans bactericides, son diürètiques, eliminen les toxines del cos i ajuden en el tractament de l’hipotiroidisme.

Consum humà

Per totes les qualitats citades amb anterioritat, les civilitzacions orientals han consumit les algues durant mil·lennis, però és a partir de mitjans del 1800 quan es dona inici al cultiu de les mateixes, enlloc de la recol·lecció en els bancs naturals existents a Japó.

Actualment es produeixen al voltant de cinc milions de tones anuals d’algues marines, principalment per consum humà, sent Xina, Corea i Japó els principals centres de producció mundial.

Així com la població asiàtica ha mantingut la tradició d’incloure algues a la seva dieta, en el nostre país, tot i tenir grans costes i abundants praderes d’algues marines, no hi ha hagut tradició en el consum de les mateixes.

Tot i així, en els últims anys, hi ha hagut un increment de la producció en zones com Galicia, territori on trobem unes 600 algues diferents, de les que un centenar es poden comercialitzar i 25 tenen una clara utilitat en la gastronomia. Després que tallers gastronòmics amb estrelles Michelin com El Bulli o Mugaritz les incorporessin en les seves cartes, actualment no resulta difícils trobar-les en restaurants i supermercats.

Altres usos

Emperò, la producció d’algues no és exclusiva pel consum humà, ja sigui en cosmètica o gastronomia, també s’usen per fer pinso animal.

Després del greu desequilibri entre l’oferta i demanda produït a l’any 2007 en les matèries primes agrícoles, es va produir un increment de preus molt destacable en aquelles destinades a l’alimentació animal. Per exemple, en el cas del blat, l’increment de preus va arribar a ser del 85% i, en el blat de oro, d’un 59%.

Les principals matèries primes alternatives de les que podem parlar son els insectes, les algues (microalgues), els coproductes de l’etanol i els residus de la producció d’aliments destinats a l’ésser humà.

La inclusió de les microalgues en el pinso animal és ja una realitat en sectors com l’avicultura i l’aquicultura, tot i que es continuen estudiant els seus efectes en la dieta animal.

Diversos estudis demostren que les algues tenen bones qualitats per aquest ús ja que no tenen teixits i tenen baix contingut en materials estructurals. A part de la seva riquesa nutricional, els resultats en estudis de digestibilitat son molt positius.

Així doncs, s’estima que les algues seques podrien reemplaçar fins a un terç de la farina de soja en dietes per porcs i pollastres, ja que és una font elevada de proteïna (20 – 70 %) en comparació amb, aproximadament, el 10 % del blat de moro i el 40 % de la soja.

Referències