La balena assassina: Mite o realitat?

T’has preguntat mai com viuen i es comuniquen les orques? Les orques, conegudes com a balenes assassines, són depredadors marins temuts i importants per a l’ecosistema marí. Estudis científics han revelat secrets sobre la seva vida, comunicació i mètodes de caça. 

Si vols conèixer més sobre aquests fascinants animals, et convidem a seguir llegint. Descobreix com aquests animals utilitzen la seva intel·ligència i habilitats per sobreviure a l’oceà i com la seva presència és fonamental per mantenir l’equilibri de l’ecosistema marí.

La balena assassina: Mite o realitat?

L’orca és un mamífer marí de la família dels delfínids, coneguda per la seva gran mida. Les orques poden mesurar fins a 10 metres de llarg i pesar fins a 10.000 quilograms. Són depredadores que es nodreixen de peixos, calamar i altres mamífers marins com foques i lleons marins. Viuen en grups socials amb fins a 40 individus i destaquen per la seva intel·ligència i complexa vida social. Són animals estudiats i admirats del món marí.

El nom “balena assassina” s’utilitza també per dirigir-se a aquesta espècie, un nom que podria fer pensar que són animals ferotges i sanguinaris. Però, per què es diuen així? 

La raó principal per la qual les orques es coneixen com a balenes assassines és perquè són depredadors que s’alimenten d’altres animals marins, sovint fins i tot de balenes i dofins. Els primers mariners europeus que van veure orques caçant altres animals van començar a referir-se a elles com a “whale killers” o “assassines de balenes”. Amb el temps, el nom es va acurtar a “killer whale” o orca.

Si analitzem el sobrenom “balena assassina” podem veure que les orques ni són balenes ni són assassines. Una orca no és una balena de mides petites, més aviat es tracta d’un dofí molt gros. Pertany al grup dels Odontocets, és a dir, dels cetacis amb dents. En canvi, les balenes pertanyen al grup dels cetacis amb barbes, els Misticets. Tot i així, no només les diferenciem segons la presència o absència de dents. Hi ha diverses característiques tant de comportament com biològiques que les diferencien les unes de les altres, un exemple n’és l’ecolocalització. Els dofins i orques, entre d’altres animals, tenen la capacitat de fer servir l’ecolocalització, en canvi, les balenes no.

Pel que fa a l’adjectiu d’assassines, les orques no són assassines en el sentit que busquen matar per plaer o per raons agressives. Segueixen els seus instints de supervivència i alimentació, com altres depredadors. Els comportaments agressius entre orques són rars i es donen principalment en animals en captivitat, on les condicions de vida són diferents de les de la natura.

Missatges submarins: Com les orques es comuniquen a través de l’aigua

Les orques són animals socials i la comunicació és essencial per a la seva supervivència. Utilitzen diferents mètodes de comunicació per interactuar entre elles i amb altres espècies. Un dels mètodes més coneguts és el seu sistema de clics i xiulets sota l’aigua, mitjançant els quals poden localitzar els seus companys i transmetre informació sobre la caça i altres activitats.

A més dels clics i xiulets, les orques utilitzen el llenguatge corporal per comunicar-se. Les seves aletes i cua són expressives i els permeten transmetre emocions i intencions als altres membres del grup. També són capaces d’improvisar gestos per comunicar informació específica, demostrant així la seva intel·ligència i adaptabilitat.

Les orques tenen un sistema de parla altament desenvolupat, produint fins a 17 tipus diferents de sons, incloent clics, xiulets i sons de raspallament o modulats. Les vocalitzacions són generades pel pas de l’aire a través de les estructures de la cavitat nasal i són enfocades cap endavant mitjançant el meló, situat al cap. Les cries emeten sons similars als adults, però amb un repertori més limitat. A mesura que creixen, aprenen una gamma més ampla de sons mitjançant la imitació, en comptes de l’herència genètica. Els clics són polsos d’ultrasò per localitzar preses i objectes, així com per a interaccions socials. Les seqüències de clics poden durar de dos a vuit segons i emeten fins a 300 clics per segon. Els xiulets són vocalitzacions tonals durant les interaccions socials, infreqüents durant l’alimentació i els desplaçaments. Els modulats són els sons més freqüents, caracteritzats per canvis ràpids en el to i la taxa de repeticions. Hi ha tres categories de modulats: discrets, variables i aberrants. Els modulats discrets són repetitius i s’utilitzen per mantenir el contacte durant l’alimentació i els desplaçaments. Els modulats variables i aberrants són més freqüents durant les interaccions socials.

Les diferents poblacions d’orques tenen mètodes de comunicació i parla diferents. Això indica que cada població ha desenvolupat mètodes de comunicació adaptats a les seves necessitats específiques. Les orques poden parlar en diferents llenguatges i dialectes, i s’ha demostrat que aquests dialectes es transmeten de generació en generació. Es dedueix que alguns dialectes poden tenir milers d’anys.

Explorem la jerarquia de l’espècie

La jerarquia d’una manada d’orques està liderada per una femella dominant, per tant és matriarcal i de parentesc. Com hem vist anteriorment, les orques tenen un sistema de comunicació altament desenvolupat que els permet coordinar-se durant les caçaries i altres activitats socials.

Les manades d’orques estan formades per grups de fins a 40 individus, que interactuen i col·laboren en tots els aspectes de la seva vida diària. La jerarquia d’una manada d’orques està liderada per una femella dominant. La matriarca és la més gran i experimentada de la manada. La seva autoritat és incontestable i els altres membres de la manada acaten les seves ordres.  Els membres més joves i inexperts són situats a la part inferior de la jerarquia i han de demostrar la seva habilitat per ascendir dins la manada.

Diversos experts han estudiat les manades d’orques de diferents llocs del planeta. A l’Antàrtida, aproximadament la meitat dels grups d’orques estan formats per cinc a deu animals. A les aigües del Japó, els grups d’orques estan formats per una mitjana de sis animals, amb un rang d’entre un i trenta, mentre que a Alaska, la grandària dels grups oscil·la entre un i cent individus. A l’orient del Pacífic, els grups estan formats per una mitjana de 5 exemplars amb un màxim de 75 orques, i s’estima que la immensa majoria dels grups tenen menys de 10 individus. 

La mida dels grups probablement depengui de la distribució espacial, la quantitat d’aliment i del comportament  i tipus de preses. 

Els ingeniosos mètodes de caça de les orques

Les orques són conegudes també per la seva tècnica de caça. A diferència d’altres cetacis, com els dofins, que cacen en grups petits, les orques són excel·lents caçadores de grans preses, com els taurons i les foques. Les orques solen treballar juntes per atacar i derrotar les seves preses, utilitzant una combinació de tècniques de caça per submergir, atordir i desmembrar els animals.

A l’oceà Àrtic, les orques són conegudes per caçar belugues i varies espècies de peixos. Les orques àrtiques són especialment bones caçadores gràcies a la seva coordinació i estratègies de caça en grup. Aquestes orques també han estat observades utilitzant la seva força per trencar el gel i així arribar a les seves preses.

A les aigües del Pacífic Nord, les orques es nodreixen de diferents tipus de salmons i, ocasionalment, d’otàrids. Per a la caça dels salmons, les orques són conegudes per realitzar una tècnica anomenada “cua de balena”, on utilitzen la seva cua per crear una onada que arrossega els salmons a l’aigua més poc profunda, on és més fàcil capturar-los. Per a la caça d’otàrids, les orques són capaces d’arribar a la costa i agafar-los amb les seves mandíbules, camuflant-se entre les onades i agafant-los desprevinguts. Tenen el mètode estudiat per no quedar-se atrapades a la costa.

Finalment, a les aigües del Pacífic Sud, les orques són conegudes com a “balenes assassines” per la seva capacitat per caçar balenes. Aquestes orques són expertes en la seva estratègia de caça en grup, on treballen juntes per immobilitzar i matar les balenes.

Conclusió

En conclusió, les orques són animals socials i intel·ligents que tenen una estructura jeràrquica ben definida i mètodes de caça innovadors. Tot i que el nom “balena assassina” pot ser una mica enganyós, aquestes criatures majestuoses són un exemple impressionant de l’adaptabilitat i la supervivència en els oceans del món.

 

Bibliografia: