La importància de la Posidònia

Què és la Posidonia oceanica?

La Posidònia és una planta superior aquàtica, és a dir, presenta arrel, fulles, fruits, tija i flors, més concretament, es tracta d’una fanerògama marina.

Constitueix praderies entre la superfície i els 30-40m de profunditat, la seva presència depen de la transparència de l’aigua que afavoreix el pas de la radiació solar. Les seves fulles són allargades, estretes i aplanades. Aquestes fulles creixen progressivament a mida que va augmentant la temperatura, assolint la màxima longitud a l’estiu.

Es reprodueix sexualment a partir dels fruits i les flors. També pot reproduir-se asexualment mitjançant estolons (brots que creixen horitzontalment) que permetran la propagació de la praderia.

On viu?

Es tracta d’una planta endèmica del Mediterrani i es troba sempre en zones amb bona il·luminació. Normalment acostuma a créixer en fons sorrencs però es pot trobar en zones fangoses o inclús de roques.

Importància de la Posidònia

El fet que sigui una planta que creix en fons sorrencs permet que el seu rizoma fixi la sorra. Per tant, juga un paper fonamental en la dinàmica sedimentària perquè reté el sediment i en ser una planta, i fer la fotosíntesi, crea zones de producció d’oxigen.

A més, forma praderies, que són l’hàbitat de milers d’espècies, tant animals com vegetals.

D’altra banda també funcionen com a filtradores, per tant, la seva presència ens indica que aquella platja tindrà l’aigua neta, com també, són molt sensibles a pertorbacions mediambientals.

Amenaces

Desafortunadament, és una espècie que presenta diverses amenaces i per això ha disminuït el nombre de praderies, tal i com s’ha vist en estudis publicats amb anterioritat.

Algunes d’aquestes amenaces són la poca resistència als canvis de salinitat, a la terbolesa i a la contaminació, ja que tal i com s’ha mencionat anteriorment, serveix com indicador de la qualitat de l’aigua. També, en creixen en fons a poca profunditat, sovint pateixen l’ancoratge de diverses embarcacions, cosa que produeix que es puguin trencar diverses fulles o inclús el desarrelament directe de diversos feixos.

Una altra amenaça important és l’alga invasora Caulerpa racemosa, que presenta toxines i fa que les espècies vagin desapareixent.  Aquesta espècie invasora va ser detectada durant un dels  mostrejos del Projecte Posidònia Activa l’any 2020, a la praderia situada davant de Creixell, Tarragona, Catalunya.

Projecte Posidònia Activa

Des d’Anèl·lides considerem que és rellevant conscienciar a la població sobre la importància de la Posidònia, evitar la seva regressió i potenciar la seva recuperació, sobretot en totes aquelles zones que no estan protegides o que careixen de seguiment, és per això que estem molt contentes d’anunciar-vos que torna el projecte Posidònia activa.

Aquest es duu a terme en àrees marines no protegides, i la seva missió és cartografiar el fons marí per a geolocalitzar les praderes d’aquesta fanerògama, fins ara no localitzades amb exactitut a les nostres costes. Com també, afegir marcadors als límits d’aquesta per tal de poder realitzar seguiments anuals, on es vegi reflectida l’evolució de la praderia.

Per altra banda, també es duen a terme mostrejos biològics per a valorar la salud de les fanerògames que les composen, així com també s’estudia, mitjançant fotografia subaquàtica, la biodiversitat associada que hi viu en aquest hàbitat, per a tal de localitzar al mapa les zones amb major importància biològica.

Aquest estudi es realitza gràcies a la participació de la ciutadania mitjançant sessions d’esnòrquel i submarinisme, on els ciutadans fotografien totes les espècies que observan a la pradera, per a posteriorment pujar-les a la plataforma de ciència ciutadana Natusfera (ICM-CSIC) on totes les observacions són identificades per el posterior estudi de biodiversitat associada.

Aquest projecte es va iniciar l’any 2020, estudiant i geolocalitzant al mapa la zona corresponent a Creixell i Roda de Berà (Tarragona). La continuació d’aquest projecte tindrà lloc aquest estiu 2021 a la zona circumdant, correspon a l’àrea de Coma-ruga.

Per altre banda existeixen legislacions autonòmiques, nacionals i europees per a la protecció de la Posidonia oceanica, però és necessari la geolocalització de totes les praderes no pertinents a zones protegides per a que els usuaris d’embarcacions sàpiguen on poden ancorar, ja que els ancoratges afecten greument a les praderes d’aquesta planta superior i aquests podrien ser evitats gràcies a l’estudi, geolocalització de les praderes i a una adequada divulgació.

Així doncs, sabem que és de vital importància estudiar les praderes de Posidònia, ja que això ens permetrà tenir informació rellevant per actuar envers a la seva regressió, però també fer-ho de la mà de la ciutadania per a que es conegui la importància d’aquesta fanerògama.

 

Referències:

(1) Fundación Aquae. Posidonia https://www.fundacionaquae.org/posidoniauna-

planta-no-alga-marina-imprescindible/

(2) Romero, J; Pérez Vallmitjana, M; Renom, P. (2012). Seguimiento de la

pradera de Posidonia oceanica de les Islas Medes. Ejercicio 2000.

(3) Save Posidonia Project. La Posidònia.

https://www.saveposidoniaproject.org/la-posidonia/

(4) National Geographic. La posidonia, una planta al rescate del Mediterráneo.

(13/6/2019)

https://www.nationalgeographic.com.es/naturaleza/salvemosmediterraneo-

posidonia-planta-rescate_14324

(5) Anèl·lides. Projecte Posidònia Activa.