La tonyina vermella (Thunnus thynnus) és una espècie de peix teleosti de la família dels escòmbrids que habita a l’Atlàntic Nord i al Mediterrani. Com s’ha comentat en entrades anteriors sobre l’aqüicultura, aquest és un sector a l’alça i molt utilitzat per cultivar espècies protegides i amenaçades per la pesca, com la tonyina vermella.

Les tonyines vermelles es troben entre els animals més ràpids del planeta, i s’estenen per una zona molt àmplia. Aquest peix pot arribar a mesurar més de tres metres i pesar uns nou-cents quilos, pot aconsegueix velocitats de més de seixanta-cinc quilòmetres per hora durant la persecució de les preses. A més a més, es submergeix a profunditats superiors als nou-cents metres. Amb aquestes característiques extraordinàries i amb un cos molt aerodinàmic fan d’aquest un gran depredador.

Hàbitat

Al mar Mediterrani aquesta espècie també està present, ja que es reprodueix en aquest i tot seguit migra a través de l’estret de Gibraltar cap a l’Oceà Atlàntic. Aquest punt de la migració és aprofitat des de temps remots per la flota espanyola i la marroquina per a capturar-les.

Interès ecològic i econòmic

La tonyina vermella de l’Atlàntic té una funció molt important en el seu ecosistema, ja que consumeix una àmplia varietat de peixos (anxoves, sardines, tallahams, verats i altres  espècies) permetent  mantenir l’equilibri d’aquestes poblacions en els mars i oceans.

La seva extinció segons World Wildlife Fund (WWF) comportaria greus conseqüències al llarg de la xarxa tròfica dels ecosistemes regulats per la tonyina.

Fins a la segona meitat del segle XX, la tonyina vermella va ser un peix abundant però no tenia gaire interès culinari. Els canvis després de la Segona Guerra Mundial, en la dieta i en els gustos culinaris dels japonesos van canviar notablement, fet que va comportar a consumir grans quantitats de la tonyina vermella crua pel sushi i sashimi.

Actualment, la gastronomia japonesa basada en la tonyina s’ha expandit arreu del món,  per aquest motiu el preu de la tonyina ha augmentat de manera exponencial, arribant a assolir el kg un preu desorbitat, quan anys enrere les tonyines es venien a uns cèntims el kg, com també,  convertint la pesca d’aquesta espècie en una pesca molt lucrativa.

sushi

Problemàtiques de la tonyina i mesures de protecció

Des de mitjans dels anys setanta, la població de tonyina reproductora de l’Atlàntic es reduïa any rere any. Això passava a causa de la demanda creixent del mercat i, en conseqüència, per l’important augment de les captures. Les captures van assolir les 50.000 tones anuals durant els anys noranta arribant a un punt de col·lapse.

Afortunadament l’any 2007, la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica, ICCAT, va establir un pla de recuperació de la tonyina vermella de l’Atlàntic, adoptant mesures de protecció que incloïen establir quotes de captura de prop de 30.000 tones i una talla mínima de 6,4 quilos, per així protegir les espècies de menys d’un any.

Més tard, s’hi van implementar mesures més contundents, prohibint la pesca de tonyines que encara no havien arribat a l’edat reproductora i localitzant els bancs de tonyines mitjançant avionetes.

L’any 2011, es van analitzar per primer cop la situació de totes les espècies d’escòmbrids. Els resultats van mostrar que la situació és particularment greu per les tonyines. Cinc de les vuit espècies de tonyina figuren en una categoria d’espècie amenaçada o casi amençada a la Llista Vermella de la UICN. Aquestes inclouen La tonyina vermella del Sud  (Thunnus maccoyii), en Perill Crític ; la tonyina vermella de l’Atlàntic (T. thynnus), En Perill; la tonyina d’ulls grossos (T. obesus), Vulnerable; la tonyina d’aleta groga (T. albacares), Casi Amenaçada; i la tonyina blanca (T. alalunga), Casi Amenaçada.

Així és com amb mesures cada cop més restrictives de pesca i amb més estudis científics sobre aquests peixos es poden regular les captures i establir mesures de protecció.

Referències:

19/10/20. La tonyina vermella Atlàntica. Les claus d’una recuperació sorprenent. http://planettuna.com/ca/la-tonyina-vermella-atlantica-les-claus-duna-recuperacio-sorprenent/

19/10/20. El atún rojo. https://www.nationalgeographic.es/animales/el-atun-rojo

19/10/20. Rápido y épico. https://www.nationalgeographic.com.es/naturaleza/grandes-reportajes/rapido-y-epico-2_8292/4

19/10/20 La migración trófica post-reproductiva del atún rojo (Thunnus thynnus) a través del estrecho de Gibraltar

27/10/20 https://www.iucn.org/es/content/es-imperativo-intensificar-la-proteccion-del-atun