En l’actualitat es parla molt de la problemàtica dels plàstics i els impactes que estan provocant al planeta però hi ha una part d’aquesta problemàtica, que són els microplàstics, de la que no se’n parla tant. Aquests, degut al seu tamany, són invisibles al ull humà, el que fa que la població no estigui del tot conscienciada de les grans conseqüències que comporten.

Què són?

Els microplàstics són partícules sintètiques diminutes fetes de material plàstic que mesuren com a màxim 5 mil·límetres.

Existeixen dos tipus de microplàstics: els primaris i els secundaris. Els primaris són els que es llencen directament al medi ambient i representen entre el 15% i el 31% dels oceans. Els secundaris són els que es formen amb la degradació de objectes grans de plàstic, com bosses, ampolles, etc. Aquests són molt més abundants, ja que formen entre el 69% i el 81% dels microplàstics dels oceans. Altres aspectes a tenir en compte a l’hora de classificar-los són: la composició química, l’estat sòlid, la mida de les partícules, la solubilitat en aigua o la persistència en el medi ambient.

D’on provenen?

Per començar, al estar fets de plàstic, provenen de derivats del petroli. Són difícilment degradables i el seu origen es troba en l’activitat industrial i el consum domèstic. La majoria dels microplàstics primaris provenen dels rentats de roba sintètica, ja sigui a la rentadora o a mà. També de l’abrasió dels pneumàtics. A efectes de la vida quotidiana, estan molt presents en productes de bellesa com exfoliants corporals i facials, higiene personal o pastes de dents per potenciar el color i/o millorar la textura o l’exfoliació. Els secundaris, com hem dit abans, provenen de la degradació de plàstics de mides més grans.

Quin impacte provoquen al medi ambient?

La seva grandària fa que cada any milers d’aquestes partícules acabin als oceans, on, a més de contaminar, poden ser ingerits per la fauna marina, a més a més de aus, mamífers i invertebrats que viuen en aquestes zones. Els microplàstics s’acumulen als seus sistemes digestius fins que el seu organisme supera el límit de tolerància de toxicitat, i és aquí quan moren i poc a poc es va reduint la biodiversitat. També són altament tòxics i perennes en el medi, pel qual no només afecten a la fauna que els ingereix, sinó que també a l’aigua en general, cosa que fa que acabi afectant a tota forma de vida aquàtica. A més, se li suma el factor que l’oceà, o els mars, arriben a tot arreu, el que fa que la problemàtica s’amplia a tot el planeta. També desprenen metà al degradar-se, i així també contaminen l’aire.

Salut humana?

Als humans ens passa el mateix que a la fauna marina, però de manera indirecta. Quan es menja aliments d’origen marí, com el peix, es pot estar ingerint també aquestes petites partícules. En l’informe Plàstics al Peix i el Marisc, Greenpeace exposa com els microplàstics s’estan incorporant a la cadena alimentària. A més, aquests plàstics tenen la capacitat d’atraure substàncies químiques i de alliberar-les, el que els converteix en una potencial bomba tòxica.

Fins al moment no hi ha evidència científica que els microplàstics representin un risc per als humans quan passen per la cadena alimentària, però sí que hi ha una creixent preocupació sobre la possibilitat.

Solucions/Alternatives?

Anglaterra i els Estats Units van ser els pioners a prohibir molts dels cosmètics, pastes de dents, gels i detergents que incloguessin microplàstics en les seves fórmules. Altres països com Canadà, Suècia, França i Bèlgica estan actuant des de fa un parell d’anys amb prohibicions i regulacions semblants. Al 2018 els eurodiputats van aprovar una estratègia dirigida a millorar la gestió del plàstic a la UE, en què planteja que el 2030 tots els envasos de plàstic siguin reciclables.

A més, van demanar a la Comissió que introdugués una prohibició a escala europea per eliminar l’addició de microplàstics de manera intencionada en productes com cosmètics i detergents per al 2020. El Parlament també va exigir que es prenguin mesures per minimitzar l’alliberament de microplàstics de tèxtils, pneumàtics, pintures i burilles de cigarro.

Nosaltres com a ciutadans podem utilitzar mesures en relació amb el consum, com per exemple no comprar productes que continguin plàstics o microplàstics. Greenpeace publica llistes anuals sobre quins productes i empreses utilitzen aquests components perjudicials. Els microplàstics poden ser substituïts per alternatives naturals i biodegradables fetes de farina de blat de moro, perles de jojoba, fruits d’argan, ametlles d’albercoc o sals naturals entre d’altres.

Referències

Article: Què són els microplàstics? (consulta 20/04/2019) https://www.concienciaeco.com/2018/01/11/que-son-los-microplasticos/

Article; microplasticos causas y efectos (consulta 19/04/2019) http://www.europarl.europa.eu/news/es/headlines/society/20181116STO19217/microplasticos-causas-efectos-y-soluciones

Article: microplásticos, pequeños fragmentos (19/04/2019) https://www.greenteach.es/microplasticos-consecuencias/https://www.efeverde.com/noticias/microplastico-pequenos-fragmentos-para-un-gran-problema/

Article: micropláticos y definición (20/04/2019) https://www.ecologiaverde.com/que-son-los-microplasticos-definicion-y-tipos-1543.html

Article: los microplásticos deberían preocuparte (21/04/2019) https://www.huffingtonpost.es/2018/01/26/que-son-los-microplasticos-y-por-que-deberian-preocuparte_a_23341976/