De ben segur que, passejant pel port, veient una pel·lícula o llegint un llibre, us haureu trobat algun mariner que parla de forma molt diferent a nosaltres. És lògic pensar que tot sector professional té un lèxic propi i la nàutica no podria ser diferent a l’arquitectura o la medicina. Resulta curiós conèixer d’on van sortir les paraules que ara s’utilitzen, com han anat canviant al llarg dels anys i quines influències han tingut.
La llengua franca
La llengua franca, o parla mediterrània, va ser utilitzada durant segles pels mariners i comerciants que solcaven el Mar Mediterrani, estava composada de termes procedents del català i castellà, francès i provençal, italià, genovès i venecià.
El seu origen va ser el llatí vulgar i tenia variants a cada província de l’Imperi i, la seva creació és deguda a que, al caure l’Imperi Romà d’Occident, les relacions comercials van continuar pel mar.
Influències al llarg de la història
La influència del llatí és més rica en català que en castellà, ja que l’àrea on va aparèixer el primer és la mediterrània mentre que, pel segon, igual que el francès, era l’àrea atlàntica. Pel mateix motiu, en el català es pot apreciar una forta influència de paraules que ens arriben del grec bizantí i del genovès, i en menor mesura de l’àrab. Per altra banda, en el castellà arriben paraules franceses, altres de l’occità gascó i, fins i tot, termes d’origen germànic.
La conquesta de Sevilla i el control de l’estret de Gibraltar per part del regne de Castella i Lleó va iniciar una transferència de termes navals i nàutics entre el castellà i el català pel seu veïnatge i la presència de navegants de l’un i l’altre àmbit en les costes respectives. Més tard, als segles XVII i XVIII, el canvi de potències marítimes va fer que la imposició del castellà i del francès sobre la resta de llengües afavorís la difusió de la terminologia naval i nàutica d’origen atlàntic cap al català, l’occità i també cap a l’italià.
Paraules que han quedat
En la nostra llengua perviuen veus de la llengua franca, sota topònims d’accidents geogràfics com Peníscola, que significava península, o illes Columbretes, paraula que significa puig de poca alçada enmig del mar. D’altres termes s’han conservat en el nom dels vents, com la tramuntana o el mestral, o en la nomenclatura d’embarcacions típiques com el llaüt.
Altres exemples estan relacionats amb objectes, com la brúixola, que ve de l’italià bussola (capseta) i del llatí buxis (caixa) en referència a la capseta que contenia i protegia l’agulla imantada. En relació amb el mateix concepte, existeix en la terminologia marinera la paraula compàs, que prové del francès “girar” en al·lusió a la forma com gira l’agulla imantada al orientar-se paral·lela al camp magnètic.
Substitució de termes
Pràcticament tots els termes d’origen atlàntic que s’utilitzen avui dia en català arriben entre el final del segle XVIII i el XX per diverses raons: amb l’arribada o creació d’un objecte nou, amb la transformació d’un objecte antic o amb la influència i substitució del terme antic, tot i tractar-se del mateix. Son un clar exemple d’això els punts de referència del vaixell.
El termes mediterranis emprats a l’antiguitat clàssica són proa (davant), popa (darrera), destra (la dreta mirant cap a la proa) i senestra (l’esquerra mirant cap a la proa). Aquests dos últims han estat substituïts, en aquests darrers dos segles, per estribord i babord, temes d’origen germànic i atlàntic per influència del castellà.
Més informació
Si us heu quedat amb ganes de saber més sobre la terminologia naval, us deixem alguns enllaços d’interès:
- Diccionaris nàutics
http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/119/
https://www.libreriadenautica.com/diccionario_nautico.html
- Vocabulari nàutic
https://www.libreriadenautica.com/items/vocabulari-de-nautica-LVN-3.html
https://www.citen.edu.pe/docs/compendio%20de%20Terminologia%20nautica.pdf
- Picaresca marinera
http://www.cisi.unito.it/artifara/rivista4/testi/marineria.asp
- Cites marineres
http://wiki.lamarencalma.com/index.php?title=FRASES_Y_CITAS_MARINERAS
- Història de babord i estribord
- Història del cas gadità
https://hera.ugr.es/tesisugr/25539358.pdf
Referències
PUJOL I HAMELINK, M. (2006): La terminologia de construcció naval i el seu origen: mediterrani / atlàntic. Miscel·lània. Drassana: revista del Museu Marítim, número 14. Pàgines 84-102.
Origen de palabras empleadas en el Geomagnetismo. Instituto de geofísica, Universidad Nacional Autónoma de México. ( Consulta 03/03/2017): http://usuarios.geofisica.unam.mx/cecilia/temas/OrigenPalabrasMg.htm
FONDEVILA SILVA, P.; SÁNCHEZ BAENA, J. J. (2008): Un nexo de comunicación en la historia naval: la llengua franca mediterrània. Revista de Historia núm. 13. Pàgines 157-182. Contrastes (Murcia).
Deixeu un comentari