Ara que estem enmig del Nadal i el fred ens convida a quedar-nos al sofà de casa sota una manta, és un bon moment per preguntar-nos què contribueix a les variacions climàtiques mundials. És conegut que els mars i oceans tenen una gran influència sobre el clima. Però, a què és degut? A la capacitat que té l’aigua d’absorbir l’energia provinent del Sol i de distribuir-la pel món a través dels corrents que circulen per la superfície dels oceans.

L’oceà pot emmagatzemar enormes quantitats de calor degut a la capacitat calorífica de l’aigua. La capacitat calorífica és la quantitat de calor necessària per canviar la temperatura d’una substància en una mesura determinada. Per elevar la temperatura d’un gram d’aigua en 1ºC és necessari aportar una quantitat de calor equivalent a una caloria. Això significa que l’aigua, a diferència d’altres líquids o sòlids, pot absorbir o despendre grans quantitats de calor, sense experimentar grans canvis de temperatura. D’aquesta forma, les grans masses d’aigua dels oceans triguen més temps en escalfar-se o refredar-se que el sòl terrestre.

D’aquesta forma, els oceans absorbeixen i alliberar calor lentament, de manera que la seva superfície no varia més de 1ºC al dia en cap lloc i només varia 10ºC en un any (en comparació, les zones continentals poden variar fins 80ºC en un sol dia). És a través de les corrents marines que es dispersa el calor retingut.

figura-1-entrada-29-12-2016

Figura 1: El cinturó de circulació oceànica connecta les aigües de tots els oceans i distribueix calor pel planeta.

La generació de corrents es dona per un efecte de convecció de l’escalfament de les aigües superficials a l’hemisferi nord, que produeix un canvi de densitat del líquid. Les aigües fredes i salines son més pesades i van al fons, produeixen un buit i son substituïdes per les lleugeres, que absorbeixen el calor de l’atmosfera.

Així doncs, els corrents marins, juntament amb els corrents atmosfèrics, són els responsables de les diferències tèrmiques del planeta, el que comporta un equilibri tèrmic entre les latituds altes i les baixes que seria molt diferent en un planeta sense atmosfera ni hidrosfera.

Per finalitzar aquesta publicació, us desitgem una bona entrada d’any.

Imatge

Figura 1: Extreta de la pàgina 6 de la referència (1).

Referències

  1. Guia didàctica de la Gymkhana dels mars (El Mar a Fons): elmarafons.com
  2. BYATT, A.; FORTHERGILL, A.; HOLMES, M (2002): Planeta Azul. Historia natural de los océanos. Ediciones B. Pg. 38-39
  3. Lighthouse Foundation. Fundación para los mares y los océanos. http://www.lighthouse-foundation.org/ (consulta 9/12/2016).