Per què serveix la draga que veiem cada estiu a les platges de Catalunya?

En què consisteix la regeneració artificial?

La regeneració artificial de les platges es du a terme a través de l’extracció de sorra a alta mar amb bombes de succió per després abocar-la a la línia de costa.

El seu objectiu és rehabilitar una platja que careix d’aportació natural de sediments. A vegades, aquesta alimentació artificial cobreix una determinada demanda turística o bé proporcionar beneficis d’oci a la població, ja que la platja és un dels principals atractius per al turisme de la costa i alberga des de finals de primavera fins a principis de tardor centenars de milers de persones de vacances (1).

Un altre dels objectius primordials és protegir les estructures i infraestructures dels riscos litorals com poden ser els derivats de l’erosió en la línia de la costa, ja sigui per l’efecte dels temporals o bé per l’ocupació humana de zones que són a l’abast dels temporals (1).

Des de finals dels anys 80, el Ministerio de Medio Ambiente, des de la Dirección General de Costas, destina una part dels pressupostos d’inversió estatals a col·laborar amb les Administracions Municipals i Autonòmiques per dur a terme diversos projectes de regeneracions de platges (2).

Per què s’han regenerar les platges?

Històricament, els rius i les rieres han transportat sediments fins al mar, per efecte de l’erosió del sòl. Aquesta sorra era transportada de nord a sud de la costa catalana degut a les corrents, conformant i modificant platges.

Tot i que algunes llevantades fortes, com les del 1907, podien provocar pèrdues importants de sorra en el conjunt de les platges, l’aportació contínua de sorra dels rius i les rieres i l’existència de zones amb dunes, feia possible que en un determinat nombre d’anys, les platges poguessin retornar als seus perfils d’equilibri perduts. (3)

En l’actualitat, dics, molls, esculleres i ports han alterat radicalment la dinàmica litoral, mentre que hi ha hagut una disminució de les aportacions sedimentàries dels rius per l’explotació dels àrids o la construcció de preses i les construccions litorals (edificacions, passejos marítims, etc.) han ocupat l’espai de les dunes. Tot plegat ha provocat una pèrdua de sorra constant a Catalunya, especialment accentuada durant els temporals.

És la regenació la millor solució? (1)

Els efectes mediambientals d’una regeneració de platges poden ser deguts al dragatge del sediment, el transport i la seva deposició. Com a impactes més importants tenim:

  • El soroll degut a les activitats de dragatge és particularment molest quan es dóna en àrees residencials.
  • L’impacte visual provocat per l’equip de dragatge destorba àrees recreacionals i degenera paisatges, fent-los antiestètics.
  • Durant la fase de deposició es pot generar pudor quan la sorra dragada es barreja amb torba o argil.la que conté grans quantitats de matèria orgànica.
  • Una de les conseqüències més criticades del dragatge és l’increment de la turbulència, que es deu a que les partícules són mobilitzades i posades en suspensió.

L’increment del material en suspensió pot generar tant la reducció de la penetració de la llum, el que disminueix la producció primària de la fotosíntesis, com la contaminació en la composició dels aliments per a certa fauna i danys en els òrgans respiratoris dels peixos i d’altres animals.

  • Durant la fase de dragat es destrueix la comunitat bentònica i, tot i que es pot recolonitzar per organismes que viuen a les proximitats la població no serà de la mateixa magnitud i diversitat que l’anterior.
  • Durant la fase de deposició és important tenir en conte els canvis sobre els patrons de corrent i d’onatge al llarg de la línia de costa i l’influencia d’aquests sobre els processos d’erosió i sedimentació en zones adjacents.
  • D’altra banda la deposició d’aquest material a la platja, prop de les dunes o murs, amb proporcions d’aigua salina, pot influir en el règim de les aigües subterrànies, generant una intrusions salines.

I aleshores, com ho fem?

La regeneració de platges per dragatge té un elevat cost (de fins a 10 euros per metre cúbic) i s’han constatat com una obra efímera amb importants impactes sobre els ecosistemes, així que és necessari fer un replantejament del sistema utilitzat des de fa més de 30 anys a les nostres costes.

Segons José Antonio Jiménez, professor d’enginyeria i gestió costanera de la Universitat Politècnica de Catalunya, potser hauríem de prioritzar les platges dels municipis que viuen del turisme i les que compleixen una funció social a cada poble. Tot i que aquesta decisió segurament incrementaria els conflictes ja existents entre municipis costaners pels dragatges (4).

Per altra banda, potser ha arribat l’hora d’anar prenent consciència que no sempre hi pot haver platja a la costa, com adverteix el portaveu de la plataforma Salvem el Litoral, Mauricio Pulido (4).

Referències

(1) NAVARRO ALONSO, M. (2004): Alimentació artificial al Litoral Català (tesina). Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya) (Barcelona).

(2) GUERRERO SÁNCHEZ, Q. (2010): Actuacions de transvasaments de sorres en l’entorn dels ports catalans i manteniment de les platges (treball de fi de carrera). Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya) (Barcelona).

(3) COLLIA, A.; SERRA, A; SERRANO, O (2009): Sorres en moviment. Nivell de Batxillerat. Centre d’Estudis del Mar, Gerència de Serveis de Medi Ambient, Diputació de Barcelona (Barcelona).

(4) Diara ARA. La regeneració de platges erosiona el Maresme (26/03/2017). Consulta: 1/08/2017. http://www.ara.cat/societat/regeneracio-platges-erosiona-Maresme_0_1766823346.html