Últimament s’està parlant molt a nivell global sobre un fenomen anomenat “moc marí” que ha aparegut al mar de Màrmara situat a Turquia i que s’està estenent per el mar mediterrani. Però que és exactament aquest moc marí?

El moc marí o també anomenat científicament mucílag marí és una substància de caràcter gelatinós produït per microorganismes com microalgues i fitoplàncton que la desprenen quan es troben en un clima càlid, conjuntament amb material orgànic i fragments de plantes. 

És un fenomen natural, però degut a l’augment de les temperatures de l’aigua del mar provocat pel canvi climàtic ha fet que augmenti la seva presència. Aquest factor produeix una gran capa grisa d’un tacte enganxós juntament amb escuma espessa, que redueix l’oxigen de l’aigua provocant danys en la biodiversitat marina, a la pesca i als habitants que hi viuen ja que desprèn una olor poc agradable. 

La capa trobada a Istanbul

Una de les primeres vegades que es va trobar aquest mucílag al mar va ser a Istanbul cap a l’any 2007 i també van localitzar alguna part en el mar Egeu,  però no ha sigut fins a principis de juny del 2021 que ha aparegut uns dels brots més grans que s’han vist mai. 

La capa que s’ha trobat a la costa d’Istanbul també conté residus que venen del riu Danubi i acaben arribant al mar Negre. Aquesta massa espessa acapara els 30 metres de profunditat disminuint la quantitat de rajos de llum que penetren en el mar i alterant la vida del ecosistema marí. La substància en sí no és tòxica per els humans, però dificulta la pesca i sí que pot arribar a causar la mort d’altres organismes.  

Augment de la seva freqüència

Degut a l’augment de la població, la pujada de la temperatura, la contaminació i en general l’escalfament global, aquest factor té més probabilitats de seguir apareixent a gran escala en un futur molt proper. 

Mesures per aquesta problemàtica

Algunes parts de la capa a la superfície poden arribar a desaparèixer de forma natural, cosa que disminueix la mida del moc marí, però aquest pot quedar-se en la profunditat marina durant molt de temps i encara que no estigui a la vista segueix sent un problema per l’ecosistema marí. 

S’han fet intents d’eliminar alguns trossos d’aquesta gran capa marina, però malauradament no han tingut cap resultat positiu. Una declaració que ha plantejat un professor d’una universitat d’Istanbul anomenat Muharrem Balci ha estat la següent: 

“Una solució duradora requereix una supervisió marina adequada, així com sistemes d’eliminació biològica i química per a les ciutats i zones industrials del mar.”

Per tant la mesura que veuen més viable els biòlegs és intentar fer un control exhaustiu de la contaminació en el medi marí i frenar el canvi climàtic. Per això, reclamen per part del govern que s’aprovi l’acord de París del 2015, el qual té com a principal objectiu parar la pujada de temperatura a través de la disminució de gasos d’efecte hivernacle. 

 

Bibliografia