Què és la cinta transportadora oceànica?

Anèl·lides Biologia Comunicació Cultura Educació Educació ambiental Lleure Oceanografia Sense categoria

Sovint llegim o escoltem als mitjans de comunicació que l’escalfament global pot debilitar els corrents oceàniques (1, 2 i 3), però coneixem la seva importància a escala planetària?

Totes les grans masses d’aigua del planeta Terra estan connectades entre elles, ja que l’aigua es mou lliurement entre els oceans, sense cap barrera o frontera que els separi. Aquest transport és el que es coneix com a cinta transportadora oceànica (en endavant, CTO).

Circulació termohalina

Ens referim a CTO o circulació termohalina al gegantí corrent profund que triga uns mil anys en completar-se i és vital per la regulació del clima a la Terra. El concepte termohalí és degut al fet que la circulació profunda és provocada per diferències de temperatura (termo) i salinitat (halí) i, per tant, de densitat, de les masses d’aigua involucrades (4). Aquesta circulació es complementa amb un riu de corrents superficials supeditats als vents dominants.

Origen i final?

Al tractar-se d’un cinturó que connecta les aigües de tots els oceans, no té un inici determinat o un final marcat. De totes maneres, per entendre el funcionament del transport d’aigües, es poden escollir dos punts d’importància al llarg de la CTO: allà on es formen les aigües profundes.

Paradoxalment, la circulació profunda té el seu origen habitualment en superfície quan un gran volum d’aigua canvia radicalment les seves característiques termohalines i, per tant, la seva densitat. Aquestes variacions en densitat poden ser degudes a augments de salinitat i/o baixades en la temperatura, ja que ambdues impliquen augments de densitat. La salinitat superficial es pot incrementar per l’evaporació (zones pròximes als tròpics) o per la formació de gel (zones polars), mentre que la temperatura superficial disminueix quan el balanç tèrmic implica pèrdues energètiques cap a l’atmosfera (generalment a altes latituds). A l’interior de l’oceà, la temperatura i la salinitat només varien per la barreja i, al ser propietats conservatives, aquest procés no suposa variacions extremes en elles i, per tant, en la densitat (5).

Tenint en compte l’esmentat, hi ha dos punts de formació d’aigües profundes a l’oceà profund: l’un a prop de Groenlàndia i l’altre al mar de Weddell, a l’Antàrtida. En aquests dos casos, la formació es produeix per un increment de densitat de les aigües polars, molt fredes i riques en sals, provinents de la formació de gel marí. Si a l’increment de salinitat de les aigües que té a prop en la seva formació, se li afegeixen les baixes temperatures (< 0 °C) de l’aigua, fa que la densitat d’aquella massa d’aigua augmenti i, per tant, s’enfonsi (6).

Així l’aigua creada a l’Atlàntic nord, impulsada per les lleis de la física, comença un llarg recorregut a través de l’Atlàntic fins al sud, on voreja el cap de Bona Esperança fins a penetrar en els oceans Índic i Pacífic. Quan arriba a latituds més baixes, a les regions equatorials, la corrent s’escalfa de mica en mica, motiu per el qual ascendeix de nou cap a la superfície, reprenent el seu camí cap a l’Atlàntic nord, on comença el cicle de nou.

Importància

Durant el recorregut de la CTO pel planeta, les grans masses d’aigua transporten energia en forma de calor com matèria en forma de sòlids, gasos i substàncies dissoltes. Això fa que aquesta circulació sigui, en bona part, responsable de la distribució dels grans climes del planeta (6).

Nota: si en voleu saber més, podeu consultar la nostra entrada al blog “Perquè els oceans regulen el clima?” del 29/12/2016 (https://anellides.com/blog/per-que-els-oceans-regulen-el-clima/)

Efectes

Tot i la importància de la CTO pel planeta, es tracta d’un mecanisme vulnerable que pot arruïnar-se degut al canvi climàtic.

En aquests moments, quan les masses d’aigua s’enfonsen per formar el corrent termohalí, cedeixen la seva calor als vents superficials de l’oest. Aquesta cessió de calor a l’atmosfera explica el clima anòmalament temperat que gaudeix Europa respecte al continent americà, ambdós a les mateixes latituds.

En cas que part de les masses de gel polar es fonessin, s’injectaria un excés d’aigua dolça a la conca de l’Atlàntic nord, el que faria variar la circulació establerta. D’aquesta manera, la temperatura d’Europa cauria bruscament 5 °C o més, amb conseqüències molt notòries per a la vida terrestre (7).

Per acabar

Ara que ja coneixeu la circulació termohalina del planeta, us convidem a recorre-la amb nosaltres el pròxim 21 de gener al Museu Blau, on durem a terme una activitat familiar per conèixer el mar. No us la podeu perdre, és gratis!

Referències