Que és l’ecolocalització?

L’ecolocalització és una tècnica d’orientació emprada per alguns animals que serveix per poder localitzar objectes al medi, com poden ser les seves preses. L’animal emet unes ones sonores (intenses i curtes) que seran reflectides per la superfície dels objectes que hi ha al medi i aquestes seran captades de nou pel propi animal emissor. L’individu interpretarà aquestes ones acústiques i això permetrà que pugui orientar-se durant la nit i en zones fosques. El període de temps que transcorre entre l’emissió i la recepció de la senyal acústica dóna la informació sobre la distància que hi ha entre l’animal i l’objecte. A més, segons amb quina força i forma torna el senyal acústic també s’obté informació de les dimensions de l’objecte i la seva textura.

Aquesta capacitat la presenten, entre d’altres, els animals que pertanyen al subordre dels odontocets, que són aquells cetacis que presenten dents. 

Ecolocalització en dofins

L’òrgan encarregat de l’emissió de les ones acústiques és el meló. Consisteix en una bola de greix amb diferents densitats de lípids situada davant del crani. Està connectat als sacs aeris i a la musculatura. El dofí fa passar l’aire a pressió per aquests sacs, regulant-ne el flux amb els llavis fònics i fent vibrar el meló per generar el so. Per poder focalitzar el so i fer que les vibracions siguin les determinades s’utilitza la musculatura. 

Els costats del cap del dofí i la seva mandíbula inferior, que contenen greix, són les zones que reben el ressò. Es creu que la mandíbula inferior és l’encarregada de detectar les vibracions sonores i transmetre-les a l’orella interna, que conté cèl·lules sensorials auditives a la còclea. Aquestes cèl·lules envien els sons al cervell.

https://youtu.be/Gx3ufOZPEfI

Vídeo 1: funcionament de l’ecolocalització en el dofí mular (Tursiops truncatus)

Els senyals acústics emprats per aquests animals es denominen “clics”, i són emissions amb un rang de freqüència curt i ampli. Per tant, són sons aguts i curts repetits a diferents freqüències. 

  • Clics de baixa freqüència: tenen un alt poder de penetració i poden recòrrer grans distàncies. L’animal pot obtenir informació de la topografia de l’entorn.
  • Clics d’alta freqüència: serveixen per localitzar les preses properes.

Ecolocalització en catxalots

Una de les característiques dels catxalots que més crida l’atenció és la gran mida del seu cap. Dins d’aquest hi trobem l’òrgan espermacètic massiu, que conté una gran quantitat de lípids diferents als de la resta d’odontocets. La ventilació respiratòria es dóna a la part davantera del cap, fent que els llavis fònics emetin cap a l’interior del crani a través de l’espermaceti. Les ones acústiques es reflecteixen als sacs d’aire que es troben a la part posterior del meló abans de ser enfocades de nou cap a les masses de greix del mussell. 

https://youtu.be/PmeEk7UzeN0

Vídeo 2: funcionament de l’ecolocalització en el catxalot (Physeter macrocephalus)

Les vocalitzacions dels catxalots inclouen clics direccionals. A més de l’ecolocalització, en situacions socials, els catxalots produeixen patrons repetits de clics que tenen diferents utilitats. Algunes són: mostrar agressivitat, atraure les femelles i mantenir la cohesió del grup. 

Bibliografia

Ecolocalització en dofins. (2016, January 3). Naturalista en acció. https://livethephotography.wordpress.com/2016/01/03/ecolocalitzacio-en-dofins/

Ecolocalización. Wikipedia, The Free Encyclopedia. https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Ecolocalizaci%C3%B3n&oldid=143945092

Echolocation. (2020, October 27). Encyclopedia of the Environment. https://www.encyclopedie-environnement.org/en/zoom/echolocation/

Camps, M. A. (2018, March 18). How do cetaceans communicate? All you need is Biology. https://allyouneedisbiology.wordpress.com/2018/03/18/cetaceans-communication/

Knowlton, C. (2017, July 31). Sperm whale. Discovery of Sound in the Sea. https://dosits.org/galleries/audio-gallery/marine-mammals/toothed-whales/sperm-whale/