Què està passant amb la temperatura del mar?

Al Mediterrani, la temperatura ha augmentat 1,5 °C mentre que la mitjana mundial es manté al voltant dels 1,1 °C. De fet, tal i com mostra la imatge del CEAM (Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani), des de principis de 1982 fins al setembre del 2022 hi ha hagut un augment de la temperatura del Mediterrani, sent més elevat en regions més orientals. 

Figura 1. Variació de la temperatura superficial del Mar Mediterrani entre els anys 1982 i 2022. Font: Fundación Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo

 

L’augment de les onades de calor, les sequeres i les inundacions ja superen els llindars de tolerància de moltes plantes i animals. Això provoca que hi hagi extincions locals de poblacions d’algunes espècies sensibles a la temperatura o amb poca mobilitat, com són les espècies endèmiques o més especialistes. També pot provocar mortalitats massives d’espècies en hàbitats més vulnerables a l’estrès tèrmic, com les praderies submarines o els esculls coral·lins. De fet, més del 50% de les espècies del planeta s’han desplaçat durant els últims anys fugint de l’augment de temperatures.

L’augment de la temperatura del mar comporta conseqüències com la pujada del nivell del mar, ja que quan l’aigua s’escalfa, es dilata i això fa que hi hagi un ràpid augment del nivell del mar. Aquest augment provoca des d’inundacions fins a erosions del territori i, a més, afavoreix l’increment de les tempestes que poden destrossar llocs poc elevats. 

Espècies invasores

Un altre efecte que comporta l’increment de la temperatura del mar és l’augment de l’abundància d’espècies invasores i les malalties marines. L’augment de la temperatura d’un ecosistema pot afavorir l’entrada d’espècies o bacteris que no en són propis. Això comporta canvis en l’ecosistema provocant l’emigració o bé l’extinció d’una o diverses espècies.

Un exemple del que està passant el podem trobar a la zona del cap de Creus, ja que és una de les zones del Mediterrani on l’aigua està més freda. Aquest augment de la temperatura permet que es trobin espècies pròpies d’aigües càlides que poden provocar un risc per a les espècies autòctones, com poden ser les vaques serranes (Serranus scriba) o els fadrins (Thalassoma pavo). Això evidencia que l’escalfament global ja està començant a tenir conseqüències sobre l’ecosistema marí. A més, algunes espècies autòctones com les salpes o les julioles tenen el risc de ser substituïdes per altres espècies invasores. Aquestes espècies invasores encara no s’han trobat al cap de Creus, però sí que han arribat a les zones del Mediterrani més properes al canal de Suez, una d’elles és el peix conill que està causant un gran impacte en l’ecosistema marí, sobretot a les costes de Grècia i Itàlia.

Un estudi de WWF afirma que l’augment de la temperatura del Mar Mediterrani està anant a un ritme superior a la resta de mars i oceans, concretament un 20% més ràpid. Degut a la seva morfologia, es preveu que l’escalfament de les seves aigües sigui més ràpid que als oceans, provocant que les conseqüències siguin més greus. És més, com a conseqüència de l’augment de temperatura, de la contaminació i, a causa de la pèrdua de depredadors de meduses, aquestes estan augment l’abundància dels seus individus i s’estan comportant com a espècies invasores. De moment, els indrets que s’estan escalfant més es troben al Mediterrani oriental, propers a terres més càlides, com són Turquia, Grècia o el Líban. De fet, al Mar Roig, degut a la connexió a través del Canal de Suez, ja s’hi han trobat peixos que es comporten com a espècie invasora. Així mateix, en un futur pròxim podrien arribar al Mediterrani grans depredadors d’altres espècies que podrien causar estralls en l’ecosistema.

A causa de l’escalfament global podem observar dos fenòmens al Mediterrani:

  • Meridionalització: moviment d’espècies pròpies del sud del Mediterrani cap al nord, mentre que les del nord no podran pujar més amunt perquè es troben amb una barrera física.
  • Tropicalització: aparició d’espècies originàries d’aigües tropicals. Consisteix en què els peixos d’aigües tropicals pujaran en latitud arribant a aigües subtropicals, que tindran la temperatura que anteriorment presentaven les aigües tropicals. D’aquesta manera s’anirà seguint una cadena en què les espècies cada vegada pujaran a més latitud, on trobaran condicions òptimes de temperatura.

Onades de calor

Actualment, les onades de calor que s’estan registrant empitjoren els pronòstics, ja que als altres estius hi ha hagut pics de calor puntuals, però no han sigut tan seguits ni tan prolongats com els d’aquest 2022. Si segueix aquesta tendència durant els pròxims anys, les espècies s’hauran d’acostumar a les noves condicions de l’aigua i algunes desapareixeran.

Algunes de les conseqüències són esdeveniments de mortalitat massiva, sobretot d’invertebrats marins, i també canvis en els patrons de comportament. Tal i com s’ha mencionat anteriorment, les onades de calor també augmenten la proliferació d’espècies exòtiques, fet que pot tenir greus conseqüències en les xarxes tròfiques. 

 

Gorgònia vermella

La gorgònia vermella ha patit un nombre creixent d’episodis de mortalitat massiva que estan relacionats amb les temperatures anormalment elevades. És una font d’aliment i refugi de peixos juvenils i invertebrats i és una espècie de gran valor ecològic per als ecosistemes bentònics, perquè aporta gran part de la seva estructura tridimensional, biomassa i complexitat a l’hàbitat marí.

Les poblacions de gorgònies continuen patint un increment de casos de mortalitat i per aquest motiu cal reforçar les mesures de conservació de les poblacions de gorgònia vermella i de les seves respectives comunitats.

 

Figura 2. Fotografies de la gorgònia vermella (Paramuricea clavata). Autor: Oriol Deu

 

Posidònia

L’augment de la temperatura de l’aigua provocat pel canvi climàtic ha disparat les taxes de mortalitat de la posidònia. De fet, els canvis de temperatura poden influir en el seu comportament reproductiu, ja que l’augment de temperatura indueix la seva floració. Tant és així, que segons un estudi de la Universitat de Barcelona s’ha vist relació entre les onades de calor i les floracions.  

 

Figura 3. Fotografies d’una praderia de Posidonia oceanica (esquerra) i de la flor (dreta).            Autora: Laura Sánchez

 

La posidònia és una planta aquàtica endèmica de la Mediterrània que presenta un lent creixement. És precisament aquest tret el que limita la seva capacitat d’adaptació als canvis mediambientals. Aquesta fanerògama forma unes denses praderies que arriben fins als quaranta metres de fondària i genera un hàbitat marí amb una alta producció primària i un important rol ecològic per a les espècies marines (alimentació, refugi, reproducció, etc.). Per tant, la seva mortalitat pot tenir greus conseqüències.

Té una gran importància al Mar Mediterrani i per aquest motiu és vital protegir-la. Tanta és la rellevància, que des d’Anèl·lides estem duent a terme el projecte Posidònia Activa per tal de cartografiar les àrees no protegides i així localitzar praderies de fanerògames i també la biodiversitat associada.

Per tant, recollint el més important, podem destacar que els canvis en la distribució biogeogràfica de les diferents espècies coincideixen amb canvis en les condicions climàtiques i oceanogràfiques. A més, els models climàtics indiquen que la tendència de la temperatura del mar és seguir augmentant. És per això que cal ser conscients de la realitat i tenir en compte quins són els efectes actuals en els ecosistemes per poder afrontar els impactes futurs.

 

Bibliografia

  1. (2021, 12 octubre). L’augment de la temperatura del mar. Nautilus. https://www.nautilus.es/ca/laugment-la-temperatura-del-mar/
  2. (2018, 18 junio). El cambio climático mata el 30% de gorgonia roja en parques naturales marinos catalanes. Noticias de Ecología y Medio Ambiente. https://www.ecoticias.com/naturaleza/185382_cambio-climatico-mata-30-gorgonia-roja-parques-naturales-marinos