Quina és la importància dels oceans?
Commemorant el dia internacional dels oceans, el dia 8 de juny, volem fer referència a l’oceà i mostrar la importància que té aquesta gran massa d’aigua que ocupa dues terceres parts de la superfície del nostre planeta.
Què és l’oceà?
Ens referim a la massa total d’aigua salada que cobreix el 71% de la superfície terrestre. El terme oceà es refereix a tot, mentre que mar es refereix a una part d’aquest tot.
El terme oceà també s’aplica a cadascuna de les quatre grans regions en què es considerava dividit clàssicament: Oceà Atlàntic, Pacífic, Índic i Àrtic. A aquests quatre, se n’hi ha afegit en temps recent un cinquè: l’oceà Austral o oceà Antàrtic.
L’origen de l’oceà es remunta a fa 4,4 bilions d’anys, on es creu probable que s’originés la vida de manera instantània després de la formació del primer oceà terrestre, en unes surgències hidrotermals submarines semblants a les que hi ha als fons marins actuals. L’oxigenació de l’atmosfera terrestre és producte del desenvolupament de la vida i de l’aparició de la fotosíntesi, la qual iniciaren uns organismes primitius anomenats cianobacteris.
Els oceans són de gran importància, ja que són els responsables de què la Terra sigui habitable per a la humanitat. És la font de la vida i el gran regulador del clima del nostre planeta. Les precipitacions, l’aigua potable, el clima, el temps, les costes, gran part dels nostres aliments, inclòs l’oxigen de l’aire que respirem provenen del mar i són regulats per aquest. A més a més històricament l’oceà ha sigut essencial pel comerç i el transport.
Importància dels oceans per als humans
L’oceà acull una gran biodiversitat, concretament unes 200 mil espècies identificades, i de moltes més que estan per descobrir, ja que l’oceà és la part més desconeguda del planeta. L’ésser humà sempre ha tingut una relació molt estreta amb la biodiversitat marina i mantenir-la és de gran importància, d’entre altres, perquè uns 3.000 milions de persones depenen directament de la biodiversitat que alberga l’oceà.
Té un paper determinat en la producció primària global i també en els cicles de nutrients essencials per a la mateixa vida, com el nitrogen i el fòsfor. De la mateixa manera l’oceà ens proporciona recursos de tota mena, com hidrocarburs, energia, minerals i aliments.
Per altra banda és un espai utilitzat pel transport i comerç entre continents, de fet el 90% del comerç mundial es fa per mar, com també és utilitzat per a la instal·lació d’infraestructures, abocament de residus i pel lleure, d’entre altres.
L’oceà juga un paper molt important en el cicle global del carboni. Arran de l’augment de les emissions de CO₂, d’entre altres gasos d’efecte hivernacle, hi ha hagut un escalfament global del planeta. L’oceà absorbeix el CO₂ i a conseqüència tendeix a acidificar-se.
Tota l’aigua de l’oceà del planeta està connectada i funciona com una cinta transportadora, que duu cap als pols l’aigua calenta superficial que absorbeix CO₂ a les latituds tropicals de l’oceà Atlàntic. Aquests grans sistemes de circulació oceànica són claus en la captura del CO₂, s’estima que avui dia l’oceà ha absorbit el 30 % del CO₂ produït pels humans.
Durant el seu recorregut, l’aigua es va refredant lentament i també es torna més salina. Quan arriba al mar de Groenlàndia, al mar de Labrador i a les costes antàrtiques del mar de Ros i del mar de Weddell, l’aigua densa superficial s’enfonsa cap a les profunditats arrossegant el CO₂ que conté. Tot seguit, les aigües enriquides en CO₂ retornen cap als tròpics. Mentre es desplacen, les aigües fredes es van barrejant amb les capes més càlides que tenen al damunt i tornen a pujar, molt a poc a poc, cap a la superfície.
Acidificació
Els oceans han absorbit un terç del CO₂ que hem emès cap a l’atmosfera des de la Revolució Industrial. El resultat és un augment del 25% de l’acidesa de l’oceà. Dins de l’aigua el CO₂ es transforma en àcid carbònic i la saturació en carbonat disminueix. Això representa un problema per exemple per a tots els animals que utilitzen el carbonat marí per fabricar les seves closques, com els mol·luscos, caragols, coralls i eriçons de mar entre molts altres.
Escalfament de l’oceà
L’oceà té una gran capacitat per absorbir i redistribuir la calor atmosfèrica, des de la dècada dels 70 l’oceà ha absorbit més del 93% de l’excés de calor a causa de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle. Això representa 1,3 °C d’escalfament de mitjana de la superfície de l’oceà en els darrers cent anys. Tot i que l’últim estudi de la revista Science de 2019 indica que l’oceà s’escalfarà un 40% més de pressa del que s’esperava i això es traduirà a una acceleració de l’augment del nivell del mar a tot el món. Els efectes d’aquest escalfament es veuen reflectits en el mateix ecosistema marí, com per exemples que en els últims 150 anys la superfície dels esculls de coralls vius s’ha reduït a la meitat.
La Pesca
Fa milers d’anys els nostres avantpassats ja depenien de la pesca per alimentar-se, el peix és el producte natural més comercialitzat. Però la dependència mundial de la pesca representa la amenaça més gran per a les poblacions de peixos. Moltes espècies estan sobreexplotades, i el nombre de les que es troben en aquesta situació no para de créixer.
Eutrofització
A mesura que han anat creixent les ciutats les aigües residuals anaven a parar a rius i badies. Avui hi ha plantes de tractament d’aigües residuals, però des dels anys 50 i 60 ha aparegut un factor encara més important, l’agricultura comercial. Els fems, purins d’origen animal i els fertilitzants químics que utilitzen aquestes són considerants, pel que els conreus no poden absorbir-los completament, la qual cosa fa que arribin als rius a través de les aigües subterrànies i acabin al mar. Un cop allà, estimulen el creixement del plàncton i les algues. En morir, les restes d’aquests organismes cauen al fons, on les consumeixen els bacteris, que en aquest procés utilitzen fins a la darrera engruna d’oxigen, l’anomenada eutrofització o zones mortes davant de les costes.
Contaminació
El 40% de l’oceà està afectat a causa de la contaminació causada pels humans a diferència del 3% que es troba sota protecció.
Existeixen diversos tipus de contaminació com podria ser, la contaminació per petroli deguda a aigües residual, fuites durant les perforacions petrolieres, transport marítim, vessaments i accidents de perforació, per sort la contaminació per petroli ha disminuït a causa d’una regulació més estricta del transport marítim.
Pel que fa a la contaminació per plàstics hi ha un problema molt gran que a mesura que passen els anys va a pitjor, ja que la quantitat de residus que acaben anualment incrementen amb el temps. Això ha provocat que es formin a tots els girs oceànics del planeta les anomenades illes de plàstic i que inevitablement, igual que els productes químics i els metalls pesants, els plàstics també han entrat a la cadena tròfica.
Per altra banda podem parlar de la contaminació acústica deguda al transport marítim, a la mineria d’aigües profundes, activitats militars, instal·lació de planxes i altres estructures de contenció i subtensió del fons marí per a ports i plataformes, cerca de reservoris de petroli i gas amb instrumentació acústica de gran abast, i extracció de petroli i gas natural. La contaminació acústica augmenta a mesura que s’incrementa el seu ús, i afecta gran part d’espècies que habiten en aquest, però en especial als mamífers marins, ja que es comuniquen i desplacen mitjançant el so.
El futur dels mars i oceans
L’oceà està greument amenaçat, la contaminació, la sobreexplotació pesquera, l’explotació minera i la falta d’àrees marines protegides són alguns exemples de les greus amenaces que recauen sobre l’oceà.
Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans i recursos marins ens permetrà mantenir i recuperar els caladors de pesca, conservar espècies, recuperar ecosistemes i a més a més ser capaços de respondre a la crisi climàtica, a la presència de plàstics i altres activitats antropogèniques que actualment malmeten els oceans.
Una bona proposta per portar a terme aquestes millores és mitjançant una xarxa de santuaris marins, els quals protegeixin zones de reproducció, desenvolupament d’espècies, diversos ecosistemes i les espècies que habiten en ells, prohibint activitats humanes que perjudiquin la biodiversitat.
Aquesta proposta ha estat debatuda entre els 193 estats membres que formen l’ONU (Organització de les Nacions Unides) amb el “Tractat Global dels Oceans”, un pacte que pretén protegir la biodiversitat marina mitjançant la protecció d’un 30% de les aigües internacionals dels oceans per a l’any 2030. El resultat d’aquest tractat per a la regulació de les aigües internacionals de tots els oceans de la Terra estarà redactat aquest any 2020.
Des d’Anèl·lides esperem que el tractat aprovat sigui com a mínim el que defengui la creació de Santuaris Marins al 30% de les aigües internacionals que formen els oceans.
Referències
Atles del mar. Fets i dades sobre les amenaces als ecosistemes marins. Universitat de Barcelona 08/06/2020
Océanos 07/06/2020 https://es.greenpeace.org/es/trabajamos-en/oceanos/
Vida submarina 08/06/2020 https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/oceans/
El tratado Global de los Océanos estará aprobado a finales de 2020 08/06/20 https://www.energynews.es/tratado-global-de-los-oceanos-2020/
¿Cómo avanza el Tratado Global por los Océanos? 08/06/2020 https://www.greenpeace.org/mexico/blog/3200/como-avanza-el-tratado-global-por-los-oceanos/
